Va tenir lloc al Palau de Vidre de les Nacions Unides de Nova York, el 21-22 d’abril, una sessió interreligiosa amb representants qualificats de les principals religions que debateren sobre el tema “Promoure la tolerància i la reconciliació” i reflexionaren junts sobre el paper de les religions en el món d’avui.
El secretari general Ban Ki-moon, al discurs d’obertura dels treballs, va proposar la constitució d’un comitè consultiu amb representants de les religions, que pugui ajudar les Nacions Unides a trobar vies de solució als diversos conflictes. Tot seguit, quinze personalitats religioses que s’han distingit pel seu treball per la pau i per la cooperació interreligiosa, varen subratllar en les seves intervencions que l’autèntic esperit religiós no fomenta mai enfrontaments sectaris i que «la violència serà derrotada per la pau», com va dir el cardenal McCarrick, arquebisbe emèrit de Washington, tot recordant alhora la
Dissortadament, com va indicar el rabí David Rosen, les religions són a vegades «més part del problema que de la solució», i per això cal que des de l’esfera religiosa s’eduqui, tal com va subratllar un altre orador jueu, no tan sols a la tolerància sinó a l’acceptació i a la comprensió recíproques. En aquest sentit, totes les intervencions varen rebutjar qualsevol instrumentalització de la religió que dugui a justificar la violència i a acréixer les tensions.
Maria Voce, presidenta dels Focolars, testimonià que, també en contextos molt complexos i difícils, és possible que l’encontre entre cultures i religions diferents esdevingui «una experiència contínua i fecunda, que no es limita a la tolerància o al simple reconeixement de la diversitat», i creï «una mena de nova identitat, més ampla, comuna i compartida». Per contrarestar els fanatismes extremistes, proposà un «extremisme del diàleg», arriscat i exigent, que promogui una «civilització de l’aliança» que dugui els pobles a considerar-se part activa d’un camí compartit, i convidà la mateixa ONU a replantejar-se la pròpia missió per ésser més eficaçment «una institució que treballi per la unitat de les nacions, en el respecte de les seves riquíssimes identitats».
En aquesta àgora internacional de gran harmonia interreligiosa, fou un musulmà el qui cità la benaurança de Jesús: «Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu» (Mt 5,9). Sens dubte, Déu reconeix com a fills tots els qui construeixen la pau, i rebutja tots els qui utilitzant sacrílegament el seu nom coven odis i violències.
Cinto Busquet
La Seu d’Urgell, maig 2015
