Onzes de setembre

La solemne commemoració del desè aniversari de l’atac terrorista a les Torres Bessones de Nova York i al Pentàgon de Washington, als Estats Units i a diferents ciutats del món, coincidint amb la nostra Diada Nacional, ha fet inevitable a Catalunya, tot seguint les notícies i llegint els articles d’opinió, reflexionar conjuntament sobre aquell llunyà 11 de setembre viscut a Barcelona l’any 1714 i el molt més proper 11 de setembre nord-americà, que arreu del món vam poder seguir en directe per televisió i que ha condicionat decisivament la història mundial recent.

Totes dues dates ens parlen d’un atac frontal i directe al cor d’un poble, i totes dues ens porten a la memòria les víctimes i els herois d’aquells moments. Totes dues estan amarades del regust amarg de destruccions i morts injustes, i totes dues estimulen els respectius pobles a agafar una nova embranzida i a mirar esperançats vers el futur.

“La Vanguardia” del 12 de setembre lluïa al bell mig de la seva portada un gran titular: “11-S: girar full”. Reprenia les paraules de Barack Obama d’uns dies abans, amb les quals anunciava el final de les operacions militars dels Estats Units a l’Iraq i deixava clares les intencions de la seva Administració de concentrar-se en impulsar la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball. Amb l’aniversari d’enguany i la remodelació definitiva de la “zona zero” de Nova York, el temps del dol i de la ràbia, doncs,  s’ha donat per acabat.

Cal aprendre de la història i és bo recordar els grans moments que han marcat el nostre passat per saber d’on venim i ser conscients vers on volem anar. Tot i això, no és un bon senyal haver de referir-se massa sovint als esdeveniments dolorosos de la pròpia història. Denota que encara hi ha un problema pendent i que, fins que no s’hi trobi la solució, no es podrà realment “girar full”.

Els pobles lliures celebren les seves festes nacionals en dates que recorden efemèrides glorioses de la pròpia història: l’enderrocament d’un règim opressiu, la declaració d’independència, la constitució del propi Estat o l’assoliment d’un objectiu remarcable. Són fets positius que han estat considerats un punt d’inflexió important en la configuració de la pròpia personalitat col·lectiva. Gairebé tres-cents anys després, continuar commemorant una derrota militar és clarament una anomalia. Vol dir que no s’ha pogut “girar full”, perquè hi ha alguna cosa essencial per resoldre. No és just ni és sa restar indefinidament ancorats a cap “onze de setembre”: cal poder mirar endavant.

El seny i la ponderació ens caracteritzen com a poble. No cerquem l’enfrontament sinó l’entesa. I és precisament a través d’un diàleg pacient i constant que ens cal fer entendre que, fins que continuem celebrant l’11 de setembre com a Diada Nacional, voldrà dir que encara no estan satisfetes les justes aspiracions d’autogovern que tenim com a poble.

Cinto Busquet
La Seu d’Urgell, setembre 2011

You may also like...