Malgrat la incerta historicitat de sant Jordi i la gran quantitat d’elements llegendaris que s’han anat incorporant al llarg dels segles a la seva figura, el record d’aquest màrtir, mort l’any 303 arran de la persecució contra els cristians duta a terme per part de l’emperador Dioclecià, es manté transversalment en les diverses confessions cristianes, i el seu patronatge recorre la geografia europea i més enllà: des de Catalunya i Aragó fins a Anglaterra o Portugal, des de Rússia i Lituània fins a Geòrgia o Etiòpia.
La imatge del cavaller sant Jordi lluitant victoriós contra el temible drac és un símbol universal molt suggeridor: per fort que pugui ser el Mal i per invencible que pugui semblar la injustícia, el Bé i la Bondat estan destinats a imposar-s’hi; tanmateix, per alliberar la terra dels diversos “dracs” que la desolen, calen guerrers intrèpids i generosos que defensin les causes nobles i la dignitat dels febles.
Des que al món hi ha éssers humans amb consciència d’ells mateixos i dels altres, conviuen, en les persones i en els pobles, les llums i les ombres de la condició humana. La lluita contra el Drac Destructor es combat a dins de cadascun de nosaltres i al bell mig de la història col·lectiva que ens toca viure. No podem romandre-hi indiferents: ens cal optar entre la prepotència opressiva i la humilitat de qui enforteix l’altre, entre la voracitat egoista i la llibertat d’esperit de qui comparteix, entre la Mentida i la Veritat, entre el Terror i l’Harmonia, entre la Indiferència i l’Amor, entre el Mal i Déu.
Sant Jordi i tots els màrtirs cristians són una icona pasqual del Crist que, amb la seva mort i la seva resurrecció, ens dóna la certesa que la batalla final contra tota negativitat ja ha estat guanyada, tot i que encara ens quedin molts combats per afrontar tot fent camí pels viaranys de la història.
En un temps en què valors i creences es relativitzen i s’esfumen amb facilitat en nom d’una suposada interculturalitat integradora, sant Jordi ens continua convidant avui, a dones i homes de cultures ben diverses, a fer les tries bones per a nosaltres i per als altres, tot recordant que allò que és bo i és just, ho és arreu i per a tothom.
Cinto Busquet
La Seu d’Urgell, abril 2012
