El «bé comú» dels pobles hispànics


Per a un ministre ordenat de l’Església catòlica, no és correcte prendre partit públicament per una posició política opinable, per més que aquesta pugui ser de gran transcendència o li pugui semblar objectivament la més justa. És per això que no em tocaria pronunciar-me sobre el gran tema de debat al nostre país des del passat 11 de setembre, la independència política de Catalunya; però quan, des de les més altes instàncies de la institució eclesial a Espanya, es defensa sense embuts «aquesta antiga nació que és Espanya» i es demostra «gran preocupació davant de determinades polítiques encaminades a la desintegració unilateral d’Espanya», tots estem legitimats a dir-hi la nostra, també bisbes i capellans.

Amb una demagògia moralitzant esbiaixada, se’ns parla del «bé de la unitat» i del «bé comú» per justificar que el millor per a tots és mantenir l’actual Estat espanyol i que la creació d’un nou Estat català seria un projecte insolidari i terriblement negatiu per a tots. Que això ho diguin des de certs partits polítics o mitjans de comunicació espanyolistes, es pot esperar; però que aquesta cantarella ressoni des de la Conferència Episcopal Espanyola ens entristeix profundament als qui creiem que els sentiments nacionalistes no haurien de predominar mai sobre els sentiments evangèlics en el cor dels cristians.

No som pocs els qui hem arribat a la conclusió que serà un bé per a tots que Catalunya és constitueixi com a Estat independent, perquè només així serà possible finalment establir relacions serenes i justes de bons veïns en el comú marc compartit de la Unió Europea, on ja ens trobem tots plenament inserits.

Crec que ha arribat l’hora, també en l’àmbit eclesial, de deixar-nos d’excessives prudències i de dir, moguts per la veritat i la justícia, quins són els nostres sentiments i les nostres aspiracions com a fills del nostre poble, sense por que ens acusin d’estar més preocupats per la causa nacional catalana que per l’evangelització de la nostra societat.

Esperem i preguem que els Bisbes de Catalunya ho puguin fer també amb els seus germans Bisbes de la resta de l’Estat, i que siguin escoltats i compresos. I tant de bo que, d’aquest diàleg fratern i sincer, en surti una nova declaració de la CEE, més d’acord amb el Magisteri universal de l’Església catòlica sobre els drets de les persones i dels pobles.

Cinto Busquet
Puigcerdà, novembre 2012

You may also like...