Es tanca l’Any de la Fe a l’Església catòlica. Ha estat un temps especial de gràcia per aprofundir i tractar de compartir més eficaçment la nostra fe, tenint més en compte la complexitat i els nous reptes del món en què vivim. La impressió que en queda és la d’una feina tot just començada. Tanquem un Any explícitament dedicat a la Fe, però ens cal continuar obrint moltes portes si volem que més persones, també entre les que tenim ben a prop nostre, puguin descobrir o redescobrir què vol dir creure en sentit cristià.
No ens cal anar molt lluny per adonar-nos que allò que ens fa trontollar més com a Església, en el nostre context europeu, és probablement l’afebliment i l’emboirament de la fe en una bona part de les persones que sovintegen, amb més o menys intensitat, les nostres activitats eclesials: pares que porten els seus fills a la catequesi o a escoles catòliques, adolescents i joves que freqüenten les nostres institucions educatives, assistents a funerals, batejos, primeres comunions o casaments.
Molts creuen que alguna cosa deu haver-hi més enllà de la pura matèria, però no són tants els qui han fet experiència personal de Déu com Algú que il·lumina la seva vida. Molts són els qui reconeixen Jesús com un dels grans mestres espirituals de la humanitat, però molts menys els qui el confessen com a Senyor Ressuscitat. La funció social i cultural de l’Església és apreciada, però la seva mediació sacramental és molt poc entesa i valorada.
La “porta de la fe” sembla excessivament estreta i poc accessible per a massa gent. I tanmateix, si vivim de manera coherent i acollim sense distincions amb cor fratern, quan menys ens ho esperem, constatem que continuem fent possible que germans nostres s’obrin a Déu i s’acostin a Jesús i a la seva Església. Com ha deixat escrit Benet XVI, «el que el món necessita avui de manera especial és el testimoniatge creïble dels qui, il·luminats en la ment i en el cor per la Paraula del Senyor, són capaços d’obrir el cor i la ment de molts al desig de Déu i de la vida vertadera» (Porta Fidei 15).
Som cadascun de nosaltres una porta oberta que pot introduir a una vida il·luminada per la fe: una porta que respectuosament convida a entrar en aquell espai vital on pot ésser desvetllat i acollit el do de la fe. No ens sentim estranys ni amenaçats en una societat que no ens compren fàcilment. Com ens ha recordat el Papa Francesc, «la seguretat de la fe ens posa en camí i fa possible el testimoniatge i el diàleg amb tothom» (Lumen Fidei 34).
Cinto Busquet
Puigcerdà, novembre 2013