“Sóc catòlic, però no practicant…”. Quantes vegades hem sentit frases d’aquesta mena, com si “practicar” com a cristià consistís només en assistir regularment a missa els diumenges! Un cristianisme entès així, com a simple participació en unes cerimònies establertes, sens dubte té poc a veure amb l’experiència religiosa que Jesús de Natzaret ens proposa, tot seguint el seu exemple i acollint en nosaltres el seu Esperit.
Viure coherentment com a batejats significa, com Jesús i amb Jesús, immergir-se en aquella situació existencial concreta on els camins de la Providència ens han portat, per ésser expressió encarnada de l’amor del Pare del Cel envers els germans. És en aquest moviment generós cap als nostres semblants, que l’Esperit omple més i més el nostre cor i el Pare es complau en cadascun de nosaltres, reconeixent-nos com a fills estimats.
Ser cristià no consisteix tan sols a ésser “bona persona”; per ser-ho, certament no calen necessàriament els sagraments ni la participació activa en la vida de l’Església. Viure com a cristià explícitament comporta ser introduït personalment en la dinàmica trinitària de la vida de Déu mateix, i com a conseqüència d’aquest do constantment renovat, esdevenir persones que, arreu on passem, difonem bondat i positivitat, perquè Déu és amb nosaltres.
I quan hem fet experiència personal de Déu, gràcies a l’encontre amb Jesús viu i actiu en la seva Església, el Baptisme i l’Eucaristia, i tots els altres sagraments, se’ns presenten com a mitjans preciosos i imprescindibles per créixer i madurar en la via de l’amor, plenament humà i diví, que Jesús ha obert per a nosaltres.
Cinto Busquet
Puigcerdà, desembre de 2013