Amics de Déu, amics de l’home

Set anys viscuts a Roma m’han donat moltes experiències d’Església universal que portaré amb mi sempre al cor. Si n’hagués de triar una d’especialment significativa, ho tinc fàcil. El que vaig viure el passat divendres 11 de juny a la plaça de Sant Pere, amb d’altres 15.000 companys capellans de més de cent països, al voltant del Papa Benet, va ser quelcom fora del comú. Fou una d’aquelles vivències que, amb el pas dels anys, crec que em faran sentir pregonament la joia de poder dir: «Jo també hi era». La més gran concelebració eucarística a Roma de la història, en ocasió de la conclusió de l’Any Sacerdotal, va ser un moment fort de gràcia i d’esperança.

Després d’uns mesos d’una impressionant pressió mediàtica que ens ha martellejat l’escàndol dels abusos sexuals per part d’alguns membres del clergat i la mala gestió dels crims de pederàstia en algunes diòcesis del món en el passat, Déu ens féu el do de tres dies lluminosos al centre de la catolicitat, durant els quals el ministeri sacerdotal va lluir en tota la seva bellesa i actualitat.

«Voleu unir-vos íntimament al Senyor Jesús, model del nostre sacerdoci, renunciant a vosaltres mateixos i renovant els compromisos sagrats que, empesos per l’amor de Crist, heu assumit lliurement envers la seva Església?», ens preguntà Benet XVI. Retrunyiren per tota la plaça els tres volo («Sí, ho vull») que diguérem a una sola veu tots nosaltres, també en nom dels 408.024 capellans que actualment hi ha escampats arreu del món.

Durant aquells dies d’intensa fraternitat i d’amistat amb capellans d’innombrables llengües i cultures, el «no tingueu por» de Jesús als seus deixebles, em ressonava interiorment amb insistència. Algú potser em titllarà de somniador i de no tocar de peus a terra, però em nasqué la certesa que, precisament perquè hem tocat el fons i la manca de capellans en diversos països comença a ser crítica, ha arribat el moment de la remuntada. Jesús continua cridant i atraient joves de totes les latituds, i també ho farà a casa nostra.

Amics de Déu, amics dels homes. Amics de Jesús, amics del món. Amics de la Vida, amics de la Veritat. El mot “capellà” s’ha de declinar sempre al plural. El celibat no vol dir solitud. El celibat és una resposta generosa a Déu que se’ns ha donat per sempre en Jesús. És l’estil de vida universalment fratern escollit lliurement com a do joiós d’un mateix a tots. I ser cridat a ser germà i amic de tots, no vol dir aïllar-se en un status eclesiàstic que allunya del món real. Vol dir experimentar concretament l’amistat i l’estima de molts. El capellà, perquè estima molt, és molt estimat. Els capellans, si ens estimem, donarem un testimoniatge creïble del Crist que prediquem.

Cinto Busquet
Roma, juny 2010

You may also like...