Factors de transformació

A les parròquies és temps de primeres comunions. Familiars de la mainada de catequesi, que s’ha preparat més o menys bé per rebre l’Eucaristia, omplen les nostres esglésies. Molts d’ells fa temps que no participen en una missa, i per a alguns fins i tot és la primera vegada que ho fan. Fan xivarri fàcilment si no se’ls crida l’atenció, i estan més pendents de fotos i de vestits que no pas del que es diu o del que es fa. I enmig d’una incapacitat generalitzada a captar la profunditat dels signes, repetim una vegada més el que Jesús va fer a l’últim sopar quan, partint el pa i compartint la copa de vi, va voler fer entendre als deixebles que Ell havia vingut al món no per imposar-se ni per condemnar, sinó per donar-se Ell mateix a fi que tots tinguéssim vida en abundància.

Els cristians, tot i les diferents explicacions que en podem donar segons la teologia sagramental de les nostres respectives Esglésies, considerem el pa i el vi consagrats durant la litúrgia eucarística “el cos i la sang de Crist”. La tradició catòlica, des de la baixa edat mitjana, ha subratllat insistentment la presència real de Crist en les espècies eucarístiques. Tanmateix, veient el poc recolliment interior i les presses que sovint acompanyen el moment de la comunió dels mateixos catòlics practicants, un observador extern podria arribar ràpidament a la conclusió que no ens ho acabem de creure del tot, això que Crist Ressuscitat es fa realment present per nosaltres cada vegada que celebrem l’Eucaristia.

La festa de Corpus ens convida a contemplar i a assumir més conscientment la realitat del sagrament del Cos i de la Sang de Crist. «Preneu i mengeu-ne tots. Això és el meu cos entregat per vosaltres». Jesús no ens dona i no ens deixa primordialment una doctrina. Es dona Ell mateix totalment. Es dona en el cos. Ens dona el seu cos. No són només bones intencions. És un do de tot Ell en la materialitat del seu cos, a fi que el nostre cos pugui acollir l’Esperit del qual tot el seu cos és ple. I esdevenir així també nosaltres, junts com a comunitat unida en el seu nom i també cadascun de nosaltres, manifestació real de la presència de Déu en el món, cos de Crist que continua donant-se a la humanitat d’avui.

Creure en la presència real de Crist en l’Eucaristia i compartir el pa que Ell mateix continua consagrant per a nosaltres, comporta entre d’altres coses comprometre’ns per la transformació de la realitat. No simplement proposant projectes o lluitant per causes nobles, sinó sobretot deixant-nos transformar interiorment per Aquell que ens visita, de manera que nosaltres mateixos, esdevinguts portadors en el nostre cos del seu Esperit renovador, puguem realment ser agents de transformació positiva del món des del seu interior.

L’Eucaristia no es pot reduir a una devoció catòlica més. En la consagració i en la comunió de les espècies eucarístiques, es concentra, simbòlicament però alhora realment, el nucli de la fe cristiana: Déu en la persona de Jesús ha entrat plenament en la història humana per quedar-s’hi. I mostrar-se com a Amor que es dona i s’acull: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn13,35). Només si ens estimem realment els uns als altres som creïbles com a cristians. Perquè Jesús és el Fill estimat pel Pare; i així com el Pare l’ha enviat a Ell, també Ell ens envia a nosaltres (cf. Jn 20,21). Per l’Eucaristia ens uneix a Ell i entre nosaltres, ens introdueix en el cor del Pare, ens comunica l’Esperit Sant i ens envia a manifestar i potenciar arreu aquesta dinàmica trinitària d’amor que tot ho fa nou.

Cinto Busquet


You may also like...