A la nostra societat tecnològica i altament informatitzada, ens hem acostumat a tenir a l’abast en qualsevol moment, sense gairebé temps d’espera, informacions i serveis de tota mena. És indubtablement positiu que moltes de les nostres activitats quotidianes s’hagin vist agilitzades i la rendibilitat del nostre treball s’hagi incrementat enormement gràcies a les noves tecnologies. Tanmateix, la rapidesa i la immediatesa que caracteritzen l’estil de vida de molts de nosaltres, són poc saludables quan ens fan incapaços de viure sense córrer i de portar endavant grans projectes sense veure resultats immediats.
La vida natural té els seus ritmes, i també la vida espiritual té els seus. La mandra i la desídia no són bones companyes de viatge per avançar amb profit en els camins de la vida, però tampoc no ho són les presses. Allò que es pot i cal fer a ple dia, sovint no és prudent ni és el cas de fer-ho a mitjanit. Allò que serà bo que duem a terme quan disposem dels mitjans necessaris i les condicions siguin propícies, ens pot fer mal si pretenem realitzar-ho abans del moment adequat.
Des de la seva eternitat, Déu ha vingut al nostre encontre plenament en la persona de Jesús, però aquesta seva vinguda es va manifestant i concretant, de manera variada i progressiva, en la història personal de cadascun de nosaltres. Ell és amb nosaltres sempre, però no de la mateixa manera. Quan, tot i ser-hi, sembla que s’amagui, cal saber esperar pacientment, fins que Ell ens mostri com i cap a on és millor que prosseguim el nostre camí.
Cinto Busquet
Puigcerdà, desembre de 2013
