La Veritat, ¿existeix? ¿Hi ha una Veritat? ¿O és totalment subjectiva depenent del punt de vista, de la perspectiva des de la qual mirem la realitat? ¿O realment hi ha una Realitat, existeix i estem moralment obligats a cercar-la i a viure de manera conseqüent a aquesta Veritat que descobrim?
La Veritat per a un cristià és la persona de Jesús, Camí, Veritat i Vida. No és una doctrina en si mateixa. No és un concepte, ni de bon tros una institució. No és una Llei.
La Veritat és Jesús: això implica que la Veritat és l’Amor encarnat. Que la veritat és l’amor. Que l’amor és la veritat.
Vol dir que fora de la relació, de la relació amorosa, no hi ha veritat. Hi ha només mitges veritats. Hi ha només veritats esbiaixades i insuficients.
Perquè la veritat no és una cosa o una altra. La veritat és quan una cosa i una altra es posen en relació des d’una òptica i una dinàmica d’amor.
I és per això que només es pot arribar a la Veritat des de l’Esperit. Perquè l’Esperit, l’Esperit Sant, el de Jesús, és l’Amor.
I si aquest Esperit viu dins nostre, perquè és l’Amor, no parla pel seu compte. No s’imposa sinó que proposa l’origen d’aquest amor, aquell que és la font de l’amor: és el Pare qui ens dona –pel seu Fill encarnat, mort i ressuscitat– l’Amor, l’Esperit Sant, la Veritat.
Que puguem viure més i més en la veritat de l’amor, en la veritat que neix d’acollir-nos els uns als altres en la veritat, en la veritat de reconèixer la veritat de l’altre i integrar-la en la pròpia veritat. Perquè així la llum brillarà més potent, l’amor creixerà i la Veritat ens farà lliures.
