Amb veu forta i clara, els catorze bisbes de la regió eclesiàstica Nord II del Brasil, en visita ad limina a Roma, han demanat que el món «escolti el crit de l’Amazònia i dels pobles que hi viuen», amenaçats per diversos projectes de construcció de grans preses i centrals hidroelèctriques que provocaran danys ambientals i socials irreparables. El proppassat 15 d’abril, poques hores després de ser rebuts per Benet XVI, van convocar una roda de premsa per denunciar el perill de l’immens desastre ecològic que es preveu si els plans governamentals es duen a terme.
«No som contraris al desenvolupament econòmic. Demanem que es realitzi en el ple respecte de l’home i del seu hàbitat», han precisat els bisbes. El desviament dels rius Tapajós i Xingu, afluents de l’Amazones, requerit per les noves rescloses, provocarà que les poblacions indígenes perdin la seva font primària de subsistència i agreujarà el procés de desforestació amazònica de manera irreversible. «No és només un problema brasiler. Si l’Amazònia és amenaçada, el planeta sencer ho és», ha dit mons. Carlos Verzeletti, bisbe de Castanhal. I després de confessar que sovint s’han sentit aïllats i abandonats, ha referit que han exposat els seus problemes al Papa i als diversos dicasteris vaticans: «Ens hem sentit escoltats i encoratjats. El Pontifici Consell Justícia i Pau ha promès de crear una xarxa mundial per a fer ressonar la veu de l’Amazònia».
El projecte “Belo Monte” en el riu Xingu, per exemple, ha estat definit per mons. Erwin Kräutler, bisbe de Xingu i president del Consell Indigenista Missioner, «una agressió sense precedents». «L’Església està combatent amb tots els mitjans legals possibles per a impedir l’establiment d’aquesta central hidroelèctrica. Una part de la ciutat d’Altamira serà coberta per l’aigua i vint mil persones perdran la casa. No se sap on aniran. Serà un caos social, a més d’una enorme catàstrofe ambiental», ha afegit aquest prelat que ha rebut amenaces de mort de part dels latifundistes i dels explotadors sense escrúpols de la regió, així com també dos més dels bisbes presents a la roda de premsa. «No podem acceptar que el govern brasiler cedeixi als interessos del poder econòmic», ha conclòs, tot revelant que el president del país Luiz Inácio Lula da Silva li va prometre l’estiu passat que el projecte no es portaria endavant si la població local s’hi oposava.
Els bisbes són contraris a la decisió del govern de construir altres cinc centrals hidroelèctriques en el riu Tapajós que comportarà la inundació de 2.000 quilòmetres quadrats de terreny. «L’Amazònia ja sofreix pel desboscament, els incendis, les inundacions, els saqueigs dels recursos naturals. D’aquesta manera, rebrà el cop de gràcia», ha dit mons. Esmeraldo Barreto de Farias, bisbe de Santarem.
Mons. Bernardo Johannes Bahlmann, bisbe d’Óbidos, per part seva, ha denunciat la presència de dues indústries mineres d’extracció de bauxita, mineral del qual s’obté l’alumini, «que no han portat beneficis i desenvolupament per a la població, ans la contaminació de rius i llacs, obligant la gent a allunyar-se de les seves terres». El deteriorament social que s’ha produït com a conseqüència d’això, ha provocat un augment de la violència, de la criminalitat, del tràfic de drogues i de la prostitució.
L’explotació sexual de menors i de moltes dones és un altre dels grans camps de batalla dels bisbes del Parà, estat amb una població gairebé idèntica a la catalana en un territori quaranta vegades més gran. Mons. José Luiz Azcona Hermoso, bisbe de Marajó, una de les 211 persones “marcades per a morir” a l’estat del Parà arran de la seva implicació en la lluita contra l’explotació sexual, ha informat que en cinc anys han estat presentades 100.000 denúncies per aquest motiu, però que se suposa que siguin unes quatre vegades més. «Moltes noies són enviades al Surinam i a la Guaiana Francesa, i des d’aquí a Europa. Com a Església estem fent un esforç total, ferm, per a combatre aquest fenomen», ha explicat el prelat, tot convidant els estats europeus a reaccionar contra aquest flagell.
El compromís amb els més indefensos per part de l’Església amazònica ha estat segellat amb la sang de nombrosos màrtirs. Durant la roda de premsa ha estat recordada de manera especial Dorothy Stang, religiosa nord-americana assassinada el 12 de febrer del 2005 per les seves posicions en favor dels camperols pobres.
Cinto Busquet
Roma, abril 2010
