La trobada d’estiu organitzada pels Focolars preveu aplegar a començaments d’agost al Pirineu català gairebé un miler de persones d’arreu de l’Estat
Any rere any, els Focolars organitzen arreu del món les Mariàpolis, trobades obertes a persones de totes les edats i condicions on es proposa de viure plegats, durant uns dies de convivència i descans, segons el precepte evangèlic de l’amor recíproc. Els temes de reflexió proposats i les activitats que s’hi duen a terme, canvien segons el lloc i el moment, però l’experiència fonamental que els participants hi fan és comuna a la majoria d’ells: la d’una veritable fraternitat on la presència de Déu és sentida personalment en l’autenticitat de les relacions que s’hi estableixen.
Recordo la primera Mariàpolis a la qual vaig participar l’any 1975, amb catorze anys acabats de fer. Des de Girona, la meva ciutat natal, vam anar amb autocar fins a Lleó un bon grup d’adolescents i joves, alguns matrimonis i altres adults, entre els quals dos capellans, un diocesà i l’altre religiós. Alguns ens coneixíem ja, d’altres vam conèixer-nos durant els mil quilòmetres compartits de viatge. Per a la majoria de nosaltres, era la primera experiència d’una Mariàpolis i l’expectativa era gran. Del que es va dir durant les sessions plenàries al Poliesportiu municipal, només m’ha quedat una frase que va dir Margarita Bavosi, més coneguda com Luminosa, morta prematurament de malaltia als 43 anys i de la qual s’ha iniciat el procés de beatificació. Després d’atreure l’atenció fins i tot dels més jovenets com jo, advertint-nos que diria una cosa que potser ens escandalitzaria, va continuar amb un to molt pausat i amb el seu accent típicament argentí: «Nosaltres volem fer-nos sants junts». Fins aleshores no havia pensat mai en la santedat com a quelcom a l’abast de les persones “normals” com jo. En aquell moment, vaig començar a intuir que la santedat consistia a viure sempre, amb naturalitat i des del més profund d’un mateix, aquell amor i aquella disponibilitat recíproca que eren l’atmosfera que es respirava en aquella Mariàpolis: una “ciutat” temporània que prenia el nom de Maria, no perquè s’hi expressessin devocions especials envers la Mare de Déu, sinó perquè s’inspirava a la seva figura. Maria, la dona que amb la seva total obertura a Déu i als altres, féu possible que Ell vingués a viure entre nosaltres.
Des de les primeres Mariàpolis dels anys cinquanta a les Dolomites del Nord d’Itàlia i de les primeres Mariàpolis hispàniques a Solsona, la Seu d’Urgell i Àvila als anys seixanta, ha plogut molt i els temps han canviat considerablement. Tanmateix, també avui les nombroses Mariàpolis que se celebren en els cinc continents continuen oferint, a qualsevol persona que desitgi participar-hi, un espai on es pot experimentar que espiritualitat i quotidianitat van de bracet quan, il·luminats per l’Evangeli, mirem tota persona com un germà que pot ser acollit, escoltat, estimat. Tant els membres i simpatitzants del Moviment com les persones que hi participen per primera vegada sense conèixer els Focolars, són convidats a sentir-se protagonistes en primera persona de la Mariàpolis: depèn de cadascú que pugui esdevenir per a tots una experiència “especial”. Junts es fa un camí i cadascú al final se’n tornarà a casa més o menys enriquit en la mesura que haurà donat i s’haurà obert als altres.
Enguany, del 2 al 6 d’agost, a La Seu d’Urgell, ciutat petita però carregada d’història al cor de la vella Catalunya pirinenca, a l’ombra de l’imponent serra del Cadí i a dues passes del Principat d’Andorra, una nova Mariàpolis, que tindrà com a lema Diàleg a 360˚, vol convertir-se per a vells coneguts i per a nouvinguts en una gran oportunitat d’entrar en diàleg constructiu i estimulant persones d’orígens i tarannàs molt diversos. Tallers temàtics diversificats i grups d’aprofundiment en diversos llocs de la ciutat, xerrades i testimonis de vida a la Pista Polivalent Municipal, un menú d’excursions i altres activitats recreatives, la celebració de l’eucaristia i espais d’interioritat, programes especials per als nens i els adolescents… Les diferents activitats que es proposaran als participants, tenen l’objectiu d’afavorir un clima de confiança i d’interès dels uns envers els altres, el qual faci possible experimentar que la diversitat és sempre un do quan s’acull i s’ofereix sense recels.
El diàleg, doncs, com a mitjà i estil per renovar l’Església i la societat, per promoure la unitat entre els cristians de les diverses confessions i l’harmonia entre els fidels de les diverses religions, per afavorir l’escolta i la col·laboració entre creients i persones de conviccions no religioses, per arribar a una entesa i a un respecte més grans entre persones i pobles… Us engresqueu a participar-hi?
Cinto Busquet
Per a més informacions: Mariàpolis 2013
