Durant l’any 2010, vint-i-tres agents pastorals han estat assassinats arreu del món: un bisbe, quinze capellans, un religiós, una religiosa, dos seminaristes i tres seglars. A aquesta llista oficial feta pública fa pocs dies per la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles, caldria afegir-hi nombroses víctimes de la violència fonamentalista entre les comunitats cristianes d’Egipte, de l’Iraq, de Nigèria, del Pakistan…
Al seu moment, va tenir un especial ressò la mort a Turquia del franciscà Luigi Padovese, vicari apostòlic a Anatòlia, el dia abans que Benet XVI anés a Xipre a començaments del juny passat. Tot i no haver estat motivada directament per odis fonamentalistes, la seva mort –per la integritat i la coherència de la seva vida– testimonià que la resposta cristiana als atacs injustos és sempre la misericòrdia i el perdó. En una carta escrita exactament dos mesos abans, amb data del 3 d’abril, constatava: «Les Esglésies de l’Orient Mitjà viuen des de fa anys en situacions de gran tribulació que culminen sovint en actes de veritable persecució, com succeeix malauradament, amb freqüència quotidiana, a l’Iraq i no tan sols». I davant d’aquest tràgic panorama, afirmava que «només la fecunditat del perdó davant de l’estèril alternativa de l’odi i de la venjança» podrà portar la pau a l’Orient Mitjà.
La solidaritat que van mostrar molts musulmans als cristians després de l’atemptat de la nit de Cap d’Any a la ciutat egípcia d’Alexandria, que costà la vida a vint-i-tres cristians coptes ortodoxos, fa entendre que no és amb la revenja que es pot tallar l’absurditat de la violència sinó amb la bondat que no es tira mai enrere, passi el que passi.
El Papa Benet hi tornà a insistir poques hores més tard, durant la celebració de la Jornada Mundial de la Pau: «La humanitat no pot mostrar-se resignada a la força negativa de l’egoisme i de la violència; no es pot acostumar als conflictes que provoquen víctimes i posen a risc el futur dels pobles». Per aconseguir una pau estable i justa, cal l’acció decidida i constant dels governants, però cal sobretot que cadascun de nosaltres «sigui animat per un autèntic esperit de pau, que cal implorar sempre de nou en la pregària i viure en les relacions quotidianes, en tots els ambients».
Els cristians estem cridats a ser portadors de pau i de reconciliació a tots els nivells. I això ho farem sobretot no tant fent o donant alguna cosa, sinó en la mesura que ens donem nosaltres mateixos en bé dels nostres germans. I quan algú s’ha donat del tot, ja no té por que li prenguin res, ni fins i tot la vida.
Cinto Busquet
La Seu d’Urgell, gener 2011
