“Tots podem aprendre els uns dels altres”

Cinto Busquet (Girona, 1961), membre del Moviment dels Focolars i actualment capellà incardinat al Bisbat de Girona, s’incorporarà properament al Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya.

Doctor en Teologia Fonamental, especialitzat en teologia de les religions i diàleg interreligiós, sobretot amb el budisme i altres tradicions religioses asiàtiques. Després de llicenciar-se en bioquímica i en filologia catalana i, compromès amb l’experiència cristiana comunitària del Moviment dels Focolars, es va traslladar al Japó (1987), on va aprendre l’idioma, es va llicenciar en teologia i va viure-hi durant 17 anys. Ordenat prevere el 2001, va exercir de capellà al Japó, a Roma (2003-10) i al Bisbat d’Urgell (2010-15).

De què us ocupeu actualment al Bisbat de Girona?
Estic, principalment els caps de setmana, ajudant com a capellà en les parròquies de l’arxiprestat de Banyoles. Entre setmana, sóc més aviat a Barcelona, vivint amb la meva comunitat dels Focolars, i ocupat en diverses tasques pastorals i formatives.

Vau treballar la diversitat religiosa durant la vostra estada al Japó. Hi ha similituds amb la diversitat existent a Catalunya?
No gaires. El Japó és un país culturalment de tradició budista i xintoista, on hi ha també una minoria cristiana en un context molt secularitzat. Els cristians pertanyen a les diverses denominacions: catòlics, ortodoxos, evangèlics, anglicans…, però el xintoisme i el budisme són les tradicions que configuren la visió religiosa d’un japonès. No hi ha una institució religiosa predominant, sinó una bona colla de grups, monestirs budistes i temples xintoistes independents entre ells. En els anys que hi vaig viure, vaig poder conèixer i col·laborar amb monjos i seglars budistes de diferents tradicions.

I què singularitza l’Església catòlica?
L’Església catòlica arreu del món es distingeix pel seu compromís per la justícia i especialment pels més desafavorits. Actualment també és capdavantera en el diàleg i la concòrdia entre les religions, i això es percep molt a un país com el Japó.

Les autoritats nipones i els representants de les diferents confessions s’impliquen amb la gestió de la diversitat? Tenen cap òrgan similar al Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa?
No. Amb la Constitució aprovada després de la Segona Guerra Mundial, es va establir el principi de l’aconfessionalitat de l’Estat i, tot i haver-hi la llei que regula l’estatus jurídic de les institucions religioses, els poders públics no s’involucren en els afers religiosos. Al Japó hi ha poca immigració i molt controlada, de manera que no tenen necessitat de cap òrgan similar al Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa. En canvi, han fet accions destacables en l’àmbit internacional, com ara Religions for Peace, la Conferència Mundial de les Religions per la Pau, un congrés multireligiós promogut per Nikkyo Niwano, fundador de l’organització budista Rissho Koseikai, que l’any 1970 a Kyoto va reunir representants de la diversitat religiosa internacional, amb l’objectiu de contribuir a la pau mundial en l’esperit de cooperació entre les religions. És una organització molt activa que organitza simposis i trobades arreu. L’any 1986 sant Joan Pau II va convocar la primera trobada interreligiosa de pregària per la pau, a la qual van assistir representants de les principals religions de tot el món i que va tenir lloc a la ciutat italiana d’Assís. En aquell esdeveniment, hi va participar Etai Yamada, abat del Mont Hiei, muntanya japonesa equivalent a la Montserrat catalana, que va convocar l’any següent, 1987, i des de llavors cada any, la trobada interreligiosa de pregària per la pau al Mont Hiei.

Què aportarà la vostra incorporació al Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa?
Estic especialitzat en el budisme. Aportaré principalment aquesta sensibilitat, també present a casa nostra. També hi puc aportar tota l’experiència del Moviment dels Focolars en el camp del diàleg interreligiós.

Què us va fer interessar pel budisme?
El fet que em demanessin d’anar a viure al Japó quan tenia 25 anys. És un país predominantment budista, i interessar-me per la seva cultura volia dir conèixer més a fons aquesta tradició. A més a més, quan vaig arribar a Tòquio, vaig trobar-me que els companys dels Focolars ja estaven duent a terme un diàleg molt interessant amb alguns budistes.

Com valoreu la situació actual de l’Església catòlica i de les diferents esglésies cristianes
Vivim una etapa històrica de canvis profunds i de grans reptes. L’Església catòlica i totes les esglésies cristianes, fidels a l’Evangeli, han d’anar cercant noves respostes i noves dinàmiques per poder acomplir millor la seva tasca en el món d’avui. El Papa Francesc és un molt bon referent en aquest sentit i ens encoratja a fugir d’una autoreferencialitat eixorca.

Quina estratègia compartida penseu que ajudaria a progressar eficaçment l’ecumenisme?
Es tracta de valorar la diversitat. Les divisions són la conseqüència d’haver traït el missatge central de l’Evangeli, per raons de tot tipus, però d’això en pot resultar una Església enriquida pels diferents camins recorreguts al llarg de la història. L’Església d’un demà, on la plena comunió entre les Esglésies sigui visible, serà menys monolítica perquè haurà de ser inclusiva, unida en allò que és essencial i diversa en allò que és secundari.

Què ha representat per a la vostra vocació i trajectòria el Moviment dels Focolars? Quina és la vostra missió?
De jove, quan el vaig conèixer, em vaig sentir atret per un cristianisme fresc, compromès i obert. El Moviment es pot sintetitzar en una paraula: unitat. Promou una comunió interna més gran dintre de cadascuna de les Esglésies, una unitat visible entre tots els cristians, un apropament entre creients de les diferents tradicions religioses i la col·laboració amb persones de bona voluntat sense conviccions religioses. En aquests quatre nivells, el Moviment cerca d’anar estenent una xarxa vital de persones compromeses pel diàleg i la unitat.

El Moviment dels focolars, doncs, no treballa només per l’ecumenisme, sinó per la fraternitat universal…
Exactament. Tot i ser una entitat reconeguda i aprovada per l’Església catòlica, comprèn també persones de les diverses confessions cristianes, i compta amb col·laboradors no cristians. La fraternitat és possible entre tots els éssers humans, més enllà de les diferències culturals o religioses, polítiques o econòmiques. Aquesta és la idea. El missatge central de l’Evangeli, és a dir estimar tothom i construir un món on tots ens considerem germans, això és universal. El tarannà obert i dialogant del Moviment és una de les seves característiques des del seu inici a Trento (Itàlia) l’any 1943. En un cert sentit, se’l pot considerar un precursor de l’esperit innovador del Concili Ecumènic Vaticà II (1962-1965).

Per què les religions coincideixen en parlar de pau i en canvi hi ha persones que fan la guerra en el seu nom? On és l’aberració?
El problema no és la religió, sinó el fanatisme i l’esperit d’intransigència. En el passat, en nom de Déu, s’han comès violències també per part dels cristians, que ara considerem inadmissibles. El problema és l’ús, o millor dit, el mal ús que les persones i les societats fan de les religions. L’error és absolutitzar la pròpia veritat oposant-la contra tota altra manera d’entendre el món i la vida. L’aberració és el fanatisme cec i intransigent.

Què ha de fer el món i la nostra civilització occidental per superar els fonamentalismes, l’estigmatització i l’odi?
Cal anar a l’arrel. Cal educar i penso que Europa hauria de valorar l’experiència religiosa com a camí d’humanització i de socialització, en un marc de llibertat i de pluralitat religioses.

Com redreçar el caos avui instal·lat a l’Orient Mitjà?
Cal anar a les raons econòmiques de fons: la indústria bèl·lica, els equilibris pel control de les fonts energètiques… S’han de respectar realment, en tots els contextos i fins al fons, els drets humans i els valors democràtics. Les grans potències tenen una bona part de responsabilitat de l’estat actual de les coses. La religió no és el problema, sinó les injustes relacions econòmiques i polítiques, que han provocat una radicalització de les persones més descontentes sota el paraigua del fonamentalisme islàmic. Cal reconvertir les indústries de les armes en altres indústries beneficioses per a la humanitat, si no volem que foscos interessos econòmics continuïn tenint les regnes del món. Jesús ja va dir que cal escollir entre Déu i el Diner.

Un missatge conclusiu a partir de la pròpia experiència…
Tots podem aprendre els uns dels altres i hi ha alguna cosa important que podem fer junts. Les religions tenim la missió indefugible d’educar a la pau i al compromís per la justícia, la tolerància i el diàleg. Per més enrevessades que estiguin les coses, sempre és possible fer alguna cosa per millorar el nostre entorn i, sobretot, nosaltres mateixos.

Entrevista publicada al web de la Generalitat de Catalunya:
http://governacio.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Entrevista-a-Cinto-Busquet

Butlletí sencer:
http://governacio.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_afers-religiosos/pgov_publicacions_estudis/pgov_butlleti_dgar/038/

You may also like...