Fa pocs dies, en l’acte d’obertura de l’any judicial, el president del Tribunal Suprem espanyol, Carlos Lesmes, es va referir a «les amenaces constants que pretenen menysprear els nostres drets com a ciutadans lliures i iguals i comprometre la nostra convivència». Justa la fusta! Coincideixo plenament amb aquest diagnòstic. Perquè en l’atzucac en què es troba la relació entre les institucions catalanes i les espanyoles, cal prendre consciència precisament d’això, que es tracta de respectar la llibertat i la igualtat de tots, tant dels unionistes com dels independentistes, i que, en la situació actual, no es pot imposar la continuïtat de Catalunya dins d’Espanya, si això no està avalat per la majoria dels ciutadans de Catalunya. I que no ens vinguin que el 52% està per l’statu quo, perquè a les eleccions plebiscitàries del setembre 2015 un 48% de la ciutadania va votar la proposta independentista i només un 39% va votar els partits unionistes.
Un any més hem celebrat la Diada amb un caràcter multitudinari i inclusiu, il·lusionat i pacífic.Jo he participat a la manifestació de Salt, que tenia com a tema la solidaritat i la diversitat. Salt ha conegut en els darrers decennis una forta onada immigratòria i els seus carrers són una mostra vivent de l’esperit d’acollida i de l’esforç d’integració de races i cultures diverses que caracteritza el nostre tarannà. Gràcies a la immersió lingüística a l’escola i a l’esperit tolerant català, les noves generacions de nouvinguts poden esdevenir plenament catalans sense perdre les pròpies arrels.
I té raó el jutge Lesmes quan diu que no s’ha de permetre que ningú comprometi la nostra convivència. El procés envers la independència del nostre país no ha fomentat tendències xenòfobes ni la hostilitat envers els espanyols o Espanya. Malda per fer respectar la igualtat i la llibertat de tots. I així com a la Catalunya independent es podrà ser espanyol sense ser català, o potser fins i tot ser català i espanyol alhora, el que és ben cert és que els catalans que no ens hem sentit mai espanyols, dins d’Espanya no podem ser catalans sense ser obligats a ser també espanyols. Com a cristià, he arribat a la conclusió que defensar la sobirania política del meu poble no és tan sols un dret que la meva fe simplement admet, sinó que és una opció que m’exigeix el meu compromís evangèlic per la justícia i la veritable fraternitat, que només és possible entre persones i pobles realment lliures i iguals.
Cinto Busquet
Girona, setembre 2016
