Economia i Comunió

Indigna i entristeix la intenció de Donald Trump d’augmentar la despesa militar dels Estats Units, retallant els pressupostos de partides socials i mediambientals. Sense cap vergonya, expressa el seu desig de tornar a guanyar guerres i propugna consolidar l’economia nord-americana amb una nova política armamentista. No és una qüestió de política interna ni un afer menor. El món sencer se’n ressentirà, perquè si la indústria bèl·lica ha de funcionar, cal que es venguin més i més armes, i mans ocultes atien conflictes en les regions més vulnerables del món.
Els creients i totes les persones de bona voluntat no podem ignorar aquesta nova amenaça i hem de proposar models alternatius d’una economia global que es fonamenti en mecanismes que estimulin i garanteixin el benestar i l’estabilitat de tots, més que no pas afavorir l’enriquiment d’uns pocs a costa del patiment de molts.
Recentment el Papa Francesc ha rebut al Vaticà 1200 empresaris, joves i estudiosos de l’Economia de Comunió, un projecte agosarat que va ser néixer fa 25 anys en l’àmbit del Moviment dels Focolars i que des de fa temps ha suscitat l’interès del Papa, ja que la iniciativa uneix dos conceptes – economia i comunió – que normalment la cultura actual manté separats i sovint considera oposats. Els ha encoratjat dient-los que l’economia i la comunió són més maques quan van juntes; per suposat l’economia s’embelleix, però també la comunió «perquè la comunió espiritual dels cors és encara més plena quan esdevé comunió dels béns, dels talents, dels beneficis».
Francesc ha denunciat que el diner esdevé un ídol quan es considera fi en si mateix, i ha indicat que la manera millor i més concreta de no fer-ne un ídol és «compartir-lo amb els altres, especialment amb els pobres». Posant exemples ben actuals, ha criticat durament la hipocresia del capitalisme com a sistema econòmic que genera inevitablement víctimes, tot i que es vulgui presentar amb un rostre amable tractant de compensar en part els danys que ocasiona. I ha esperonat els promotors de l’Economia de Comunió a ser fidels al seu carisma, no tan sols ocupant-se de les víctimes, sinó «construint un sistema en el qual les víctimes siguin sempre menys i pel qual arribi el dia que ja no n’hi hagi». Un “no” ben clar, doncs, a una economia que mata, per dir un “sí” ben convençut a una economia que fa viure i fa viure bé, no tan sols a uns pocs sinó a tots.