Aterro a les terres germanes
on s’arrela la nostra llengua
i fet pelegrí recorro la ciutat
on fins i tot les clavegueres
parlen d’antigues glòries,
però massa esguards apagats
de captaires a les cantonades
burxen la meva consciència
dins una societat adormida.
Imploro ajut a la Mare
Salus Populi Romani
davant de tanta tristesa
i continuo cor encongit
el camí cap a la Porta
que m’introdueix al clos
on la presència del Mestre
em parla de misericòrdia
i em fa un xic més tendre.
També jo sóc un pidolaire
de sentiments més dignes
de la nostra condició humana
en aquest viatge compartit
vers un Pare que ens estima!
Ciutat del Vaticà, 16 de desembre 2005
