La Jornada Mundial de la Joventut ha portat nombrosos joves d’arreu del món a casa nostra. Des de fa mesos, molts voluntaris han preparat amb generositat i entusiasme la seva acollida, i la celebració d’aquest gran esdeveniment eclesial, en la seva fase inicial als bisbats i amb Benet XVI posteriorment a Madrid, és sens dubte un moment fort de gràcia que infondrà esperança i donarà noves energies a les nostres comunitats, especialment als joves.
S’han alçat veus crítiques una vegada més, també dins de l´Església, sobre l’oportunitat i la conveniència d’invertir tants d’esforços humans i materials en la realització d’una manifestació multitudinària d’aquestes característiques, però també una vegada més, els joves que han respost a la crida del Papa a viure uns dies intensos d’aprofundiment de la fe cristiana amb coetanis de les més variades cultures i llengües, han demostrat que aquesta cita periòdica dels joves amb ell continua mantenint plenament el seu sentit.
He participat com a acompanyant a quatre JMJ. Ara fa vint anys, vaig anar amb joves japonesos a Częstochowa, i quatre anys més tard a Manila. Ara en fa sis, amb joves italians a Colònia. Enguany a Madrid amb els catalans. He pogut, doncs, viure la JMJ des de diverses sensibilitats i exigències, i ser testimoni dels seus efectes benèfics en el cor de molts joves que, a partir d’aquesta experiència, s’han compromès com a cristians i han acollit la missió que han sentit que el Senyor els encomanava com a membres de l’Església.
Vivim en un món global, i els joves són especialment sensibles a la “catolicitat” de l’Església. Experimentar la universalitat del missatge i de l’experiència que proposa, és important per consolidar en ells la pròpia opció cristiana. Ara bé, com molt bé han posat en relleu els sociòlegs i els economistes, en el context mundial actual, cal pensar i projectar globalment, però per tenir realment incidència, cal actuar localment. Això és el que significa el neologisme glocalitat, encunyat als anys noranta.
Després d’aquesta gran vivència global que ha fet prendre volada a molts joves i ha encoratjat a tots els qui tractem de fer camí amb ells, ara és el moment de sembrar i de llaurar localment: a les parròquies i als bisbats, als moviments i associacions juvenils. El repte és gran a la nostra societat, on sovint sembla que no aconseguim connectar amb els interessos reals dels joves, però si mantenim un esguard global, veritablement catòlic, sabrem trobar els camins que ens cal ara recórrer localment.
Cinto Busquet
La Seu d’Urgell, agost 2011
