L’Evangeli i el comentari de dissabte 28 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, alguns de la gent que havien sentit parlar Jesús deien: «Realment és el profeta que esperàvem». D’altres deien: «És el Messies». Però uns altres responien: «El Messies, ha de venir de Galilea? No diu l’Escriptura que “serà descendent de David i vindrà del poble de Bet-Lèhem, d’on era David”?» I no estaven d’acord entre ells. Alguns volien agafar-lo, però no van gosar.
Els guardes tornaren als grans sacerdots i als fariseus que els havien enviat, i aquests els van dir: «Per què no l’heu portat?» Ells els respongueren: «Ningú no ha parlat mai així». Els fariseus replicaren: «Vosaltres també us heu deixat enganyar? Qui de les nostres autoritats o dels fariseus hi ha cregut? Només hi creu aquesta gentussa condemnada d’ignorants de la Llei». Un del sanedrí, Nicodem, aquell que al principi havia anat a trobar Jesús, preguntà: «La Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat i sense saber què fa?» Ells li respongueren: «Tu també ets galileu? Estudia l’Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta». I cadascú se n’anà a casa seva.
L’Evangeli i el comentari de divendres 27 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús no es movia de Galilea. No volia anar a Judea, perquè els jueus el volien matar. S’acostava la festa jueva dels Tabernacles. Quan els germans de Jesús hagueren pujat a Jerusalem per assistir a la festa, ell també hi pujà, però d’incògnit, no públicament.
A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. Alguns de Jerusalem deien: «No és el que volien matar, aquest? Com és que parla públicament i ningú no li diu res? És que l’han reconegut com a Messies les nostres autoritats? Però quan vindrà el Messies, ningú no sabrà d’on és; d’aquest, en canvi, sí que ho sabem». Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, cridà: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d’on soc, encara que, de fet, no he vingut per mi mateix. Aquell que m’ha enviat mereix tota la confiança, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell i és ell qui m’ha enviat». En sentir això, volien agafar-lo, però ningú no va gosar, perquè encara no havia arribat la seva hora.
L’Evangeli i el comentari de dijous 26 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Si donava testimoni de mi mateix jo tot sol, el meu testimoni no tindria valor. Un altre en dona testimoni, i jo sé que el testimoni que dona és veritat. Quan van enviar missatgers per interrogar Joan, la seva resposta va ser un testimoni a favor de la veritat. No és que jo em fonamenti en el testimoniatge dels homes; només ho dic perquè us voldria salvar. Joan era una flama encesa que il·luminava tot al voltant, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un moment per la seva claror. Però jo tinc a favor meu un altre testimoni de més valor que Joan: són les obres que el Pare m’ha donat i que vol que jo dugui a terme. Això que jo faig, sí que demostra que el Pare m’ha enviat. A més, el Pare que m’ha enviat n’ha volgut donar testimoni ell mateix. Vosaltres no heu sentit mai la seva veu, ni li heu vist la cara, ni teniu dintre vostre la seva paraula, perquè no voleu creure en aquell que ell envià.
Vosaltres examineu les Escriptures, perquè penseu que per les Escriptures tindreu la vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu venir a mi, tot i que en mi trobaríeu la vida que espereu. Jo no tinc en compte l’aprovació dels homes. Però us conec ben bé i sé que no teniu dintre vostre l’amor de Déu. Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em rebeu; en canvi, rebreu qualsevol que vingui en nom propi. Com podeu creure, vosaltres que us avaleu mútuament, però no busqueu l’aprovació que només Déu pot donar? No cregueu que seré jo qui us acusarà davant el Pare. Qui us acusa és el mateix Moisès, en qui teniu posada l’esperança. Si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, perquè els seus escrits parlen de mi. Però si no creieu ni els escrits de Moisès, com creureu el que jo us dic?»
L’Evangeli i el comentari de dimecres 25 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella, es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?». L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».
I l’àngel es va retirar.
L’Evangeli i el comentari de dimarts 24 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Un dia de festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Allà, no lluny de la porta de les Ovelles, hi ha una piscina, amb cinc pòrtics, anomenada en hebreu Bet-Zata. Sota aquells pòrtics hi havia sempre molts malalts: cecs, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, invàlid feia trenta-vuit anys. Jesús el veié ajagut i, sabent que hi era de molt de temps, li digué: «Et vols posar bo?» Aquell invàlid li contestà: «Senyor, no tinc ningú que em baixi a la piscina al moment que l’aigua es remou i, mentre jo hi vaig, un altre hi ha baixat primer». Jesús li diu: «Aixeca’t, carrega’t la llitera i camina». A l’instant aquell home es posà bo, es carregà la llitera i caminava.
Però aquell dia era un dia de repòs, i els jueus deien a l’home que s’havia posat bo: «Avui no és permès això de carregar-se a coll una llitera». Ell els respongué: «El qui m’ha donat la salut m’ha dit: “Carrega’t la llitera i camina”». Li preguntaren: «Qui és que t’ha dit això?» Aquell home no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit d’entre la gent que hi havia per allà. Després Jesús el trobà al temple i li digué: «Ara ja estàs bo. No pequis més, que no et passin coses pitjors». Aquell home anà a dir als jueus que era Jesús el qui l’havia curat. Els jueus, veient que Jesús feia això en dia de festa, començaren d’acusar-lo.
L’Evangeli i el comentari de dilluns 23 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús se n’anà de Samaria cap a Galilea, tot i que ell mateix havia afirmat que els profetes no són ben rebuts en el seu país natal. Aquesta vegada els galileus, que havien assistit també a les festes de Jerusalem i havien vist tot el que ell havia fet, el van acollir. Aleshores tornà a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.
A Cafar-Naüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan sentí que Jesús havia tornat de Judea a Galilea, l’anà a trobar per demanar-li que baixés a curar el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li digué: «Només creieu quan veieu miracles i prodigis». Però el funcionari li deia: «Senyor, baixeu abans que no es mori el meu fill». Jesús li respon: «Ves, que el teu fill ja està bo». Aquell home cregué en la paraula que Jesús li havia dit i emprengué el camí de retorn. Mentre baixava a Cafar-Naüm, els seus criats anaren a dir-li que el seu fill ja estava bo. Els preguntà a quina hora s’havia trobat millor i ells li respongueren: «Ahir, a primera hora de la tarda, li desaparegué la febre». El pare veié que era exactament l’hora que Jesús li havia dit que el seu fill ja estava bo. I cregueren en Jesús ell i tota la seva família. Jesús va fer aquest segon miracle quan tornà de Judea a Galilea.
L’Evangeli i el comentari de diumenge 22 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món soc la llum del món».
Dit això escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc».
Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist». Li digueren: «On és?». Respongué: «No ho sé».
Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?». Ell contestà: «Que és un profeta».
Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.
Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador». Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig». Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls». Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?». Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és». L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res».
Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga.
Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?». Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l’adorà.
Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs». Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?». Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa».
L’Evangeli i el comentari de dissabte 21 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, us dono gràcies perquè no soc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos”. Però el publicà, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: “Déu meu, sigueu-me propici, que soc un pecador”. Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».
L’Evangeli i el comentari de divendres 20 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?» Jesús li respongué: «El primer és aquest: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: “Estima els altres com a tu mateix”. No hi ha cap altre manament més gran que aquests».
El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu “és un de sol i que no n’hi ha cap altre fora d’ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces”, i “estimar els altres com a si mateix” és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar». Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada, li digué: «No ets lluny del Regne de Déu». I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
L’Evangeli i el comentari de dijous 19 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies.
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».
Josep es despertà i complí el que l’àngel del Senyor li havia manat.
L’Evangeli i el comentari de dimecres 18 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los, sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi, i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel».
L’Evangeli i el comentari de dimarts 17 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupaven els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: “Tingueu paciència i us ho pagaré tot”. Llavors el rei se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que tan sols li devia cent denaris, l’agafà i l’escanyava dient-li: “Paga’m tot el que em deus”. L’altre se li llançà als peus i el suplicava: “Tingues paciència i ja t’ho pagaré”. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute.
Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: “Que n’ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu?” Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà».
L’Evangeli i el comentari de dilluns 16 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué a la gent reunida a la sinagoga de Natzaret: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria».
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.
L’Evangeli i el comentari de diumenge 15 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s’estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dona’m aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada». Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?». Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d’aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou».
Ell li diu: «Ves a cridar el teu marit i torna». La dona li contesta: «No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Tens raó: n’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: “No en tinc, de marit”, és veritat». Ella li diu:
«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies soc jo, que parlo amb tu».
Llavors mateix arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar la gerra i se n’anà al poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No serà el Messies?». La gent sortí del poble i anà a trobar-lo.
Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo: «Mengeu, rabí». Però ell els contestà: «Jo, per menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i acomplir la seva obra. Vosaltres dieu: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”. Doncs jo us dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s’alegrin plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres, que van treballar-hi; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet».
Molts samaritans d’aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet». Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món».
Rector de les parròquies de Calella, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar (Maresme). Membre del Moviment dels Focolars i president de la Fundació Veu.
Utilitzem galetes de navegador a fi d’assegurar la millor experiència a l’usuari d’aquesta pàgina web. Si continueu utilitzant-la, entenem que hi esteu d’acord.
