Em deixo bressolar
pel ritme constant
de la mort de les ones.
Retorno al so primordial
que naturalment s’acobla
amb el respir del cor.
Cessa tota lluita interior
quan em retrobo acollit
per l’aigua, el cel i la terra.
No hi ha passat que pesi
ni futur que angoixi.
Tot és present que es dóna.
Sóc el batec profund
de la Humanitat i el Món
que en mi s’expressen.
En aquesta meva solitud
tots són un magnífic Tot
que com a Amor es desplega.
S’Agaró, 5 de novembre 2015
