Cor atent cap Amunt

“El Senyor no parla en el passat sinó que parla en el present, parla avui amb nosaltres, ens dóna llum, ens mostra el camí de la vida, ens dóna comunió i així ens obre a la pau”. El Papa Benet XVI ha conclòs avui amb aquestes paraules la seva intervenció durant l’audiència general del dimecres a la plaça de Sant Pere.

Déu ens parla. Déu em parla. Ens cal, em cal, doncs, estar a l’aguait per poder sentir la seva veu, per discernir el que avui ens està, m’està dient. Només si ens obrim al Misteri, Déu pot fer-se present. Només en el silenci de la cambra del nostre cor, aconseguim d’entendre amb l’ull interior el sentit profund de les nostres vides i el món on ens ha tocat de viure, amb les seves llums i les seves ombres.

Ens cal retrobar la innocència perduda a fi que tot nosaltres ens amarem d’una Llum que ve de Dalt i siguem capaços de mirar persones i coses amb un esguard que neix de dins. La pau del cor és sobretot un do que ens és ofert, però també és el fruit d’un llarg camí recorregut, escollit en la llibertat i construït amb responsabilitat.

Quan ens obrim a Déu, ens obrim de debò als altres, sense condicions i sense filtres. I obrint-nos radicalment als altres, acceptant tots els riscs que això comporta, ens obrim plenament a Déu. Només amb els altres, podem escoltar Déu veritablement, sense distorsions subjectivistes. Només en Déu, som capaços d’obrir-nos als altres, sense mesura i sense pors. L’Altre i els altres trobats dintre d’un mateix. Dins del propi cor, l’Altre i els altres que es manifesten realment en allò que són.

No és mai temps perdut, el temps dedicat al silenci on ressona la Paraula que no pot ésser mai del tot continguda en els nostres mots i en els nostres pensaments. Tan sols un cor en silenci obert a Déu ens pot fer portadors i expressió d’una Paraula que ens transcendeix.

“Parla, Senyor, que el teu servent escolta” (1Sa 3,9).

Cinto Busquet
Grottaferrata, 29 març 2006

You may also like...