Senyor, podem ser cadascun de nosaltres expressió de la vostra Vida, però massa sovint ens oblidem que, sense Vós i sense els altres, no som res i ens entossudim a desvincular-nos de Vós i dels nostres germans.
Feu, Senyor, que més enllà de consignes i tarannàs, cerquem la Veritat i, valorant la diversitat, acceptem l’altre com a possibilitat de creixement i de complementació.
I no permeteu que tractem els altres com una nostra possessió oblidant els seus drets i menystenint la seva identitat, ans deslliureu-nos de la ceguesa de no reconèixer que estem cridats a constituir tots un sol cos en la llibertat i la bellesa de ser cadascú ell mateix, més enllà de poders fàctics i d’estratègies interessades d’Estats.
Cinto Busquet
