Cinto Busquet

Àudio: Sant Marc 5,21-43

L’Evangeli i el comentari de dimarts 04 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i Ell es quedà vora l’aigua. Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb insistència, li diu: «La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui». Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.

Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré». Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre d’ella que estava guarida del mal que la turmentava. Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent: «Qui m’ha tocat la roba?». Els seus deixebles li contestaren: «¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?». Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, tremolant de por es prosternà davant d’Ell i li va explicar tota la veritat. Jesús li digué: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava».

Mentre Jesús encara parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: «La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar el Mestre?». Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: «No tinguis por; tingues només fe». I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys. Entra a la casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm». Ells se’n burlaven, però Jesús els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, l’agafa per la mà i li diu: «Talita, cum —que vol dir: ‘Noia, aixeca’t’». A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren sorpresos i no se’n sabien avenir. Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Marc 5,1-20

L’Evangeli i el comentari de dilluns 03 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles arribà a l’altra banda del llac, al país dels gerasens. Així que saltà de la barca, vingué, de les coves sepulcrals on vivia, un home posseït d’un esperit maligne. No el podien lligar ni tan sols amb cadenes, perquè més d’una vegada havia trencat les cadenes i els grillons amb què l’havien lligat. Ningú no el podia dominar. De nit i de dia anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i fent-se mal a cops de pedra. En veure Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà als seus peus i li digué cridant tant com podia: «Per què us fiqueu amb mi, Jesús, Fill de Déu altíssim? Us conjuro per Déu que no em turmenteu». És que Jesús li deia: «Esperit maligne, surt d’aquest home». Jesús li preguntava: «Com et dius?» Ell li respon: «Legió, perquè som molts». I demanava a Jesús amb insistència que no els tragués fora del país.
Veient que per allà a la muntanya passava un gran ramat de porcs, demanaren a Jesús que els enviés als porcs i els hi deixés entrar. Jesús els ho permeté, i així que els esperits malignes entraren en els porcs, tot el ramat, que era d’uns dos mil, es precipità muntanya avall fins al llac, on s’ofegaren. Els porquers fugiren i portaren la nova al poble i a les cases dels encontorns, i la gent sortí a veure què havia passat. Quan arribaren, veieren l’endimoniat, que havia tingut la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i s’apoderà d’ells un gran temor. Els qui ho havien vist els contaren tot el que havia passat a l’endimoniat i als porcs. Llavors es posaren a pregar Jesús que se n’anés del seu territori. Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava que el volgués amb ell, però Jesús no ho acceptà i li digué que tornés a casa seva, amb els seus, i els expliqués tot el que el Senyor li havia fet i com s’havia compadit d’ell. Aquell home se n’anà i proclamava per tota la Decàpolis el que Jesús li havia fet, i tothom se’n meravellava.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Lluc 2,22-40

L’Evangeli i el comentari de diumenge 02 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc.

Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: «Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor». Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb Ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’Ell.

Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d’altres s’aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts».

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L’Infant creixia i s’enfortia, ple d’enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Marc 4,35-41

L’Evangeli i el comentari de dissabte 01 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.
Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles: «Passem a l’altra riba». Deixaren, doncs, la gent, i se l’endugueren en la mateixa barca on es trobava. Vora d’ells seguien també altres barques. Mentrestant s’aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s’anava omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen: «Mestre, no veieu que ens enfonsem?» Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué a l’aigua: «Calla i estigues quieta». El vent amainà i seguí una gran bonança. Després els digué: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l’un a l’altre: «Qui deu ser aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?»


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Marc 4,26-34

L’Evangeli i el comentari de divendres 31 de gener del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega».

Deia també: «A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra». Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la Paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Marc 4,21-25

L’Evangeli i el comentari de dijous 30 de gener del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, Jesús deia la gent: «És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de conèixer. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti».

I els deia també: «Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Marc 4,1-20

L’Evangeli i el comentari de dimecres 29 de gener del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell que pujà en una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà a terra vora l’aigua, i ell els ensenyava llargament en paràboles. Tot ensenyant-los, els deia: «Escolteu: El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia arrels, quan sortí el sol, la recremà. Una part caigué entre els cards, però els cards, en créixer, l’ofegaren i no donà fruit. Una part, finalment, caigué a la terra bona, on pujà i cresqué fins que donà fruit, i arribà a donar trenta, seixanta i cent». I afegia: «Qui tingui orelles, que ho senti».
Quan Jesús es quedà sol, els qui eren amb ell juntament amb els dotze li preguntaven sobre aquestes paràboles. Ell els digué: «Déu us fa a vosaltres el do de revelar-vos els secrets del seu Regne, però als qui s’han quedat fora els ho he de dir tot en paràboles, perquè, tot i veure-hi, no hi vegin, tot i sentir-hi, no ho entenguin, ja que no es volen convertir, perquè Déu els perdoni».
I afegí: «Si no enteneu el sentit d’aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra predicant la paraula. La llavor sembrada arran del camí vol dir aquells que han escoltat, però tot seguit ve Satanàs per endur-se la predicació sembrada en ells. Semblantment, la llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la predicació que havien rebut, sucumbeixen de seguida. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells altres que han escoltat la predicació, però els envaeixen les preocupacions del món present, la seducció de les riqueses i les altres cobejances ofeguen la predicació que havien escoltat i no dóna fruit. Finalment, la llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que senten la predicació, l’accepten i donen fruit; arriben a donar trenta, seixanta i cent».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Marc 3,31-35

L’Evangeli i el comentari de dimarts 28 de gener del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, arriba la mare de Jesús amb els seus germans i, de fora estant, el fan cridar. La gent que seia al voltant d’ell li diu: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us volen veure». Ell els respon: «Qui són la meva mare i els meus germans?» Llavors mirant els qui seien tot al voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu germà, la meva germana, la meva mare».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Marc 3,22-30

L’Evangeli i el comentari de dilluns 27 de gener del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem deien que estava posseït de Beelzebul, i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis. Jesús els cridà i els rebatia valent-se de paràboles. Els deia: «Com pot ser que Satanàs vulgui treure fora Satanàs? Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les altres no pot durar gaire temps. I si dins d’una família hi ha divisions, tampoc no pot durar. Igualment si el regne de Satanàs s’ha dividit en faccions que lluiten entre elles, ja no se sosté: no pot durar.
A casa d’un guerrer valent ningú no pot penetrar-hi per prendre-li el que té sense encadenar-lo abans; només així li podrà saquejar la casa. Us ho dic amb tota veritat: Per més pecats que un home cometés i per més blasfèmies que proferís, Déu està disposat a perdonar-lo; però el qui injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai i sempre serà reu del seu pecat». Jesús va fer aquesta afirmació perquè deien que tenia un esperit maligne.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Lluc 1,1-4;4,14-21

L’Evangeli i el comentari de diumenge 26 de gener del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure una narració dels fets ocorreguts entre nosaltres, guiant-se per l’ensenyament que hem rebut d’aquells que des del principi en foren testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula. Havent pogut informar-me minuciosament de tot des dels orígens, jo també, il·lustre Teòfil, he decidit escriure-t’ho en una narració seguida, perquè coneguis la solidesa de l’ensenyament que has rebut.
En aquell temps, Jesús se’n tornà a Galilea ple del poder de l’Esperit. La seva anomenada s’estengué per tota la regió. Ensenyava a les sinagogues d’ells i tothom el lloava. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar la bona nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el donà a l’ajudant de la sinagoga i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Marc 16,15-18

L’Evangeli i el comentari de dissabte 25 de gener del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps Jesús s’aparegué als onze i els digué:«Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Mc 3,13-19

L’Evangeli i el comentari de divendres 24 de gener del 2025.

Escoltar l’àudio:

 

Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. En designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, amb poder de treure dimonis. Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir “fills del tro”; Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós i Judes Iscariot, el qui el va trair.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Marc 3,7-12

L’Evangeli i el comentari de dijous 23 de gener del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, de Jerusalem, d’Idumea, de l’altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barca perquè la gent no el masegués: n’havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. Els esperits malignes, quan el veien, es prostraven davant d’ell i cridaven: «Tu ets el Fill de Déu!». Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Marc 3,1-6

L’Evangeli i el comentari de dimecres 22 de gener del 2025.

Escoltar l’àudio:

 

Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc

En una altra ocasió, Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada: «Aixeca’t i posa’t aquí al mig». Llavors els pregunta: «Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?». Però ells callaven. Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home: «Estén la mà». Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.