Cinto Busquet

Àudio: Sant Joan 5, 1-16

L’Evangeli i el comentari d’avui dimarts 01 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan

Un dia de festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Allà, no lluny de la porta de les Ovelles, hi ha una piscina, amb cinc pòrtics, anomenada en hebreu Betzata. Sota aquells pòrtics hi havia sempre molts malalts: cecs, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, invàlid feia trenta-vuit anys. Jesús el veié ajagut i, sabent que hi era de molt de temps, li digué: «Et vols posar bo?» Aquell invàlid li contestà: «Senyor, no tinc ningú que em baixi a la piscina al moment que l’aigua es remou i, mentre jo hi vaig, un altre hi ha baixat primer». Jesús li diu: «Aixeca’t, carrega’t la llitera i camina». A l’instant aquell home es posà bo, es carregà la llitera i caminava.
Però aquell dia era un dia de repòs, i els jueus deien a l’home que s’havia posat bo: «Avui no és permès això de carregar-se a coll una llitera». Ell els respongué: «El qui m’ha donat la salut m’ha dit: “Carrega’t la llitera i camina”». Li preguntaren: «Qui és que t’ha dit això?» Aquell home no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit d’entre la gent que hi havia per allà. Després Jesús el trobà al temple i li digué: «Ara ja estàs bo. No pequis més, que no et passin coses pitjors». Aquell home anà a dir als jueus que era Jesús el qui l’havia curat. Els jueus, veient que Jesús feia això en dia de festa, començaren d’acusar-lo.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 4, 43-54

L’Evangeli i el comentari de dilluns 31 de març del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà de Samaria cap a Galilea, tot i que ell mateix havia afirmat que els profetes no són ben rebuts en el seu país natal. Aquesta vegada els galileus, que havien assistit també a les festes de Jerusalem i havien vist tot el que ell havia fet, el van acollir. Aleshores tornà a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.
A Cafarnaaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan sentí que Jesús havia tornat de Judea a Galilea, l’anà a trobar per demanar-li que baixés a curar el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li digué: «Només creieu quan veieu miracles i prodigis». Però el funcionari li deia: «Senyor, baixeu abans que no es mori el meu fill». Jesús li respon: «Ves, que el teu fill ja està bo». Aquell home cregué en la paraula que Jesús li havia dit i emprengué el camí de retorn. Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus criats anaren a dir-li que el seu fill ja estava bo. Els preguntà a quina hora s’havia trobat millor i ells li respongueren: «Ahir, a primera hora de la tarda, li desaparegué la febre». El pare veié que era exactament l’hora que Jesús li havia dit que el seu fill ja estava bo. I cregueren en Jesús ell i tota la seva família. Jesús va fer aquest segon miracle quan tornà de Judea a Galilea.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Lluc 15,1-3.11-32

L’Evangeli i el comentari de diumenge 30 de març del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc

En aquell temps, veient que tots els cobradors d’impostos i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els va proposar aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: ‘Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca’. Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies, el més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà i es digué: ‘Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers’. I se n’anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu’. Però el pare digué als seus criats: ‘De pressa, porteu el vestit millor i poseu-li, poseu-li també l’anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat’. I es posaren a celebrar-ho.

»Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: ‘El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras’. El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué: ‘Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras’. El pare li contestà: ‘Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat’».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Lluc 18,9-14

L’Evangeli i el comentari de dissabte 29 març del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, us dono gràcies perquè no soc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos”. Però el publicà, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: “Déu meu, sigueu-me propici, que soc un pecador”. Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Lluc 11, 14-23

L’Evangeli i el comentari de dijous 27 de març del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc

Jesús estava traient un dimoni d’un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n’estava meravellada. Però alguns digueren:
—Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.
D’altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. Però ell, que coneixia els seus pensaments, els digué:
—Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s’ataquen les unes a les altres. Si Satanàs està dividit i lluita contra si mateix, com podrà durar el seu reialme? Vosaltres dieu que trec els dimonis pel poder de Beelzebul. Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Ara bé, si jo trec els dimonis per la mà de Déu, vol dir que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.
»Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. Però si l’ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí.
»Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Mateu 5, 17-19

L’Evangeli i el comentari de dimecres 26 de març del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los, sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi, i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Lluc 1, 26-38

L’Evangeli i el comentari de dimarts 25 de març del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella, es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?». L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».
I l’àngel es va retirar.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Lluc 4,24-30

L’Evangeli i el comentari de dimarts 24 març del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué a la gent reunida a la sinagoga de Natzaret: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria».
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Lc 15,1-3.11-32

L’Evangeli i el comentari de dissabte 22 de març del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc

En aquell temps, veient que tots els publicans i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els proposà aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills. Un dia el més jove digué al pare: “Pare, dona’m la part de l’herència que em toca”. Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n’anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà dintre seu: “Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors”. I se n’anà a trobar el seu pare.
Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu”. Però el pare digué als criats: “Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja el donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l’hem retrobat”. I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan s’acostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: “Ha tornat el teu germà. El teu pare, content d’haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell gras”. El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: “He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m’has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics, i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras?” El pare li contestà: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d’alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l’hem retrobat”».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Mateu 1,16.18.21.24a

L’Evangeli i el comentari de dimecres 19 de març del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu
Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies.
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».
Josep es despertà i complí el que l’àngel del Senyor li havia manat.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.