Cinto Busquet

Cos’è la verità? Ce n’è una sola?

Non è una dottrina in sé, non è un concetto, men che meno un’istituzione o una legge…

Cos’è la verità ?

La verità esiste? C’è una verità? È totalmente soggettiva dipendendo dal punto di vista, dalla prospettiva da cui guardiamo la realtà? O c’è davvvero una realtà, esiste e siamo moralmente obbligati a cercarla e a vivere conformemente a questa verità che scopriamo?

Per un cristiano, la verità è la persona di Gesù, Via, Verità e Vita.

Non è una dottrina in sé, non è un concetto, men che meno un’istituzione o una legge.

La verità è la persona di Gesù. Questo implica che la verità è l’amore incarnato. Che la verità è l’amore. Che l’amore è la verità.

Vuol dire che al di fuori della relazione, della relazione amorosa, non c’è verità. Ci sono solo mezze verità. Ci sono solo verità deviate, insufficienti.

La verità e lo Spirito

Perché la verità non è una cosa o un’altra. La verità è quando una cosa e l’altra vengono messe in relazione in un’ottica e in una dinamica d’amore.

Ed è per questo che si può giungere alla verità solo partendo dallo Spirito. Perché lo Spirito, lo Spirito Santo, quello di Gesù, è l’amore.

E se questo Spirito vive dentro di noi, perché è l’Amore, non parla per conto suo. Non si impone, ma propone l’origine di questo amore, quello che è la fonte dell’amore: è il Padre che ci dà – mediante il Suo Figlio incarnato, morto e risorto – l’Amore, lo Spirito Santo, la Verità.

Auguriamoci di poter vivere sempre di più nella verità dell’amore, nella verità che nasce dal fatto di accoglierci gli uni gli altri nella verità, nella verità di riconoscere la verità dell’altro e integrarla nella propria verità.

Perché così la luce brillerà più potente, l’amore crescerà e la Verità ci renderà liberi.

¿Qué es la verdad? ¿Hay una sola?

No es una doctrina en sí misma, no es un concepto, ni mucho menos una institución, no es una ley…

La verdad, ¿existe?

La verdad, ¿existe? ¿Hay una verdad? ¿Es totalmente subjetiva dependiendo del punto de vista, de la perspectiva desde la que miramos la realidad? ¿O realmente hay una realidad, existe y estamos moralmente obligados a buscarla y a vivir de manera consecuente a esta verdad que descubrimos?La verdad para un cristiano es la persona de Jesús, Camino, Verdad y Vida. No es una doctrina en sí misma. No es un concepto, ni mucho menos una institución. No es una ley.La verdad es la persona de Jesús: esto implica que la verdad es el amor encarnado. Que la verdad es el amor. Que el amor es la verdad.Quiere decir que fuera de la relación, de la relación amorosa, no hay verdad. Hay solo medias verdades. Hay solo verdades que están desviadas, que son insuficientes.

Porque la verdad no es una cosa u otra. La verdad es cuando una cosa y otra se ponen en relación desde una óptica y una dinámica de amor.

Y es por eso que solo se puede llegar a la verdad desde el Espíritu. Porque el Espíritu, el Espíritu Santo, el de Jesús, es el amor.

Y si este Espíritu vive dentro nuestro, porque es el Amor, no habla por su cuenta. No se impone sino que propone el origen de este amor, aquel que es la fuente del amor: es el Padre quien nos da -por su Hijo encarnado, muerto y resucitado- el Amor, el Espíritu Santo, la Verdad.

Que podamos vivir más y más en la verdad del amor, en la verdad que nace del acogernos los unos a los otros en la verdad, en la verdad de reconocer la verdad del otro e integrarla en la propia verdad.

Porque así la luz brillará más potente, el amor crecerá y la Verdad nos hará libres.

Àudio: Sant Joan16,12-15

L’Evangeli i el comentari de dimecres 12 de maig del 2021.
Escoltar l’àudio:

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: ‘Allò que us anunciarà, ho rep de mi’».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Què és la Veritat? Només n’hi ha una?

La Veritat, ¿existeix? ¿Hi ha una Veritat? ¿O és totalment subjectiva depenent del punt de vista, de la perspectiva des de la qual mirem la realitat? ¿O realment hi ha una Realitat, existeix i estem moralment obligats a cercar-la i a viure de manera conseqüent a aquesta Veritat que descobrim?

La Veritat per a un cristià és la persona de Jesús, Camí, Veritat i Vida. No és una doctrina en si mateixa. No és un concepte, ni de bon tros una institució. No és una Llei.

La Veritat és Jesús: això implica que la Veritat és l’Amor encarnat. Que la veritat és l’amor. Que l’amor és la veritat.

Vol dir que fora de la relació, de la relació amorosa, no hi ha veritat. Hi ha només mitges veritats. Hi ha només veritats esbiaixades i insuficients.

Perquè la veritat no és una cosa o una altra. La veritat és quan una cosa i una altra es posen en relació des d’una òptica i una dinàmica d’amor.

I és per això que només es pot arribar a la Veritat des de l’Esperit. Perquè l’Esperit, l’Esperit Sant, el de Jesús, és l’Amor.

I si aquest Esperit viu dins nostre, perquè és l’Amor, no parla pel seu compte. No s’imposa sinó que proposa l’origen d’aquest amor, aquell que és la font de l’amor: és el Pare qui ens dona –pel seu Fill encarnat, mort i ressuscitat– l’Amor, l’Esperit Sant, la Veritat.

Que puguem viure més i més en la veritat de l’amor, en la veritat que neix d’acollir-nos els uns als altres en la veritat, en la veritat de reconèixer la veritat de l’altre i integrar-la en la pròpia veritat. Perquè així la llum brillarà més potent, l’amor creixerà i la Veritat ens farà lliures.

 

Àudio: Sant Joan 16,5-11

L’Evangeli i el comentari de dimarts 11 de maig del 2021.
Escoltar l’àudio:

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ara me’n vaig al qui m’ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, encara que teniu el cor ple de tristesa perquè us he dit això. Amb tot, us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré. I quan Ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; pel que fa a la justícia, perquè me’n vaig al Pare, i ja no em veureu més; i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d’aquest món ja ha estat condemnat».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Joan 15,26-16,4a

L’Evangeli i el comentari de dilluns 10 de maig del 2021.
Escoltar l’àudio:

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan vingui el Defensor, l’Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, Ell donarà testimoni de mi. I també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des del principi. Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. Us expulsaran de les sinagogues; més encara, ve un temps que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu. Tot això ho faran perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi. Us he dit tot això perquè, quan arribi aquell temps, recordeu que ja us ho havia predit».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Joan 15,9-17

L’Evangeli i el comentari de diumenge 09 de maig del 2021.
Escoltar l’àudio:

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Joan 15,18-21

L’Evangeli i el comentari de dissabte 08 de maig del 2021.
Escoltar l’àudio:

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si el món us odia, tingueu present que m’ha odiat primer a mi que a vosaltres. Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia. Recordeu allò que us he dit: ‘El criat no és més important que el seu amo’. Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; si haguessin guardat la meva paraula, també guardarien la vostra. Tot això us ho faran per causa del meu nom, ja que no coneixen aquell qui m’ha enviat».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

GASTAR LA VIDA

GASTAR LA VIDA

Escoltar l’àudio:

Pregària de Lluís Espinal, s.j. (1932-1980)

El Senyor Jesús ha dit: “Qui vulgui reservar la seva vida, la perdrà;
i, qui la gasti per mi, la retrobarà en la vida eterna”.
Però, a nosaltres ens fa por gastar la vida, entregar-la sense reserves.
Un terrible instint de conservació ens reclou en l’egoisme,
i ens atenalla, quan volem jugar-nos la vida.
A tot arreu, ens fem assegurances, per tal d’estalviar-nos els riscos…
I, sobretot, som covards…

Senyor Jesús, ens fa por gastar la vida.
Però, Tu, la vida ens la dones perquè la gastem;
i no ens la podem reservar en un egoisme estèril.
Gastar la vida és treballar pels altres, encara que no paguin;
fer un favor a aquell que no ens el retorna.
Gastar la vida és llançar-se al fracàs, si cal, sense falses prudències.
És cremar les naus en bé del proïsme.
Som torxes que únicament tenim sentit quan ens cremem;
únicament aleshores serem llum.
Allibera’ns de la prudència covarda,
que ens fa estalviar el sacrifici i que cerca la seguretat.

Gastar la vida no es fa amb gestos ampul·losos ni amb falsa teatralitat.
La vida es dona senzillament, sense publicitat, com l’aigua que vessa,
com la mare que dona el pit al nen, com la suor humil del sembrador.
Entrena’ns, Senyor, a llançar-nos a l’impossible, perquè, darrere l’impossible,
hi ha la teva gràcia i la teva presència. No podem caure en el buit.
El futur és un enigma. El nostre camí s’endinsa en la boira.
Tanmateix, volem donar-nos, perquè tu estàs esperant,
en la nit, amb mil ulls plens de llàgrimes.

QUI FOU LLUIS ESPINAL?

Estem a finals dels anys 70. Bolívia és un país meravellós, situat al cor geogràfic d’Amèrica del Sud. Però la seva gran riquesa humana i material es troba sotmesa als interessos d’unes minories nacionals i estrangeres que han empobrit la majoria del país i l’han convertit en escenari de continus cops i contracops militars. L’Església, per la seva banda, acostumada al règim de cristiandat i a beneir més que no a profetitzar, des de Medellín està obrint els ulls a la nova tasca d’alliberament que li exigeix l’evangeli.

En aquest context humà i eclesial, típicament llatinoamericà, desenvolupà els millors anys de la seva vida i va morir Lluís Espinal.

Havia nascut al poble català de St. Fruitós de Bages, prop de Manresa, el 1932, i havia ingressat a la Companyia de Jesús el 1949. Acabada la seva formació sacerdotal, va estudiar Mitjans Audiovisuals a Bèrgam (Itàlia). Després de dos anys de treball a T.V.E. i de crítica de cinema a Barcelona, el 68 marxa a Bolívia, on va viure dotze anys, fins a la seva mort. Nacionalitzat bolivià (1970), tota la seva vida es consagra a la critica de la producció cinematogràfica, a la TV, a la ràdio i al periodisme. Col·labora a Radio Fides, als diaris ”Presencia” i ”Ultima hora” de La Paz, produí diversos curtmetratges per a la Televisió Boliviana, forma part del grup productor cinematogràfic Ukamau, escriví deu llibres sobre cinema, fou professor de Mitjans de Comunicació Social de les Universitats Major de San Andrés i Catòlica de La Paz, i des del 79 dirigia el setmanari ‘“Aquí”. El 21 de març de 1980 fou segrestat a mitjanit, torturat i assassinat per un grup de paramilitars. Dos dies després era assassinat a San Salvador Monsenyor Óscar Romero.

Lluís Espinal, dotat d’una especial sensibilitat artística i poètica (essent estudiant havia descobert i traduït els poemes de l’anglès Hopkins). no es limità a ser un professional dels mitjans de comunicació, sinó que en va fer l’instrument del seu servei al poble, desesperançat i sense veu, de Bolívia. L’experiència de la dictadura franquista que havia patit a Espanya, i sobretot, la seva integritat personal i un elemental sentit de la justícia, el convertiren en profeta de la llibertat i l’esperança.

Es trobà en una cruïlla ben definida: entre la mort i la vida, entre els ídols del poder que causen la mort i la vida del poble amenaçada. I optà per la vida i el Déu de la vida. La seva paraula es consagrà a exorcitzar els déus de la mort i a potenciar la fe en la vida. I això amb una radicalitat i una coherència tal, que el portaren a lliurar la seva vida pel poble, fent d’ella el gest existencial que verificava la sinceritat de les seves paraules.

Tret de  https://www.cristianismeijusticia.net/

Àudio: Sant Joan 15,12-17

L’Evangeli i el comentari de divendres 07 de maig del 2021.
Escoltar l’àudio:

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, Ell us ho concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Joan 15,9-11

L’Evangeli i el comentari de dijous 06 de maig del 2021.
Escoltar l’àudio:

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Joan 15,1-8

L’Evangeli i el comentari de dimecres 05 de maig del 2021.
Escoltar l’àudio:

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dona fruit en mi, el Pare la talla, i la que dona fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo soc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Joan 14,27-31a

L’Evangeli i el comentari de dimarts 04 de maig del 2021.
Escoltar l’àudio:

 

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: ‘Me’n vaig, però tornaré a vosaltres’. Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu. Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d’aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi, però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m’ha manat».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Joan 14,6-14

L’Evangeli i el comentari de dilluns 03 de maig del 2021.
Escoltar l’àudio:

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué a Tomàs: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més». Jesús li respon: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Rector de les parròquies de Calella, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar (Maresme). Membre del Moviment dels Focolars i president de la Fundació Veu.

Formulari de subscripció

EVANGELI

Ùltims comentaris de l'evangeli en àudio:

Sant Joan

Sant Lluc

Sant Marc

Sant Mateu

Crèdits:

les FOTOGRAFIES utilitzades són d'autoria pròpies o sota Llicència Creatives Commons, per exemple: www.cathopic.com