«Anunciar Jesucrist a l’Àsia avui», aquest és el tema del congrés dels laics catòlics asiàtics que se celebra a Seül del 31 d’agost al 5 de setembre, organitzat pel Pontifici Consell dels Laics en col·laboració amb l’Església coreana. Més de dos-cents delegats de vint països es troben per reflexionar sobre noves vies de presència i de testimoniatge cristià a les societats asiàtiques per part dels laics. Conscients dels reptes de la societat globalitzada i de la importància emergent del continent a nivell mundial, els participants es qüestionen, a la llum del magisteri actual de l’Església, sobre el paper específic dels seglars en l’anunci del Crist i del seu Evangeli en contextos culturals i religiosos d’una gran riquesa i varietat, sotmesos al mateix temps a un procés molt ràpid de transformació.
No és una casualitat que un congrés d’aquest tipus i amb aquesta finalitat se celebri a Corea. L’Església coreana és una Església amb una història singular. L’any 1784, el coreà Sung-hun Yi conegué el cristianisme a la Xina durant una seva estada en aquell país i hi fou batejat amb el nom de Pere. Se’n tornà al seu país amb diversos textos cristians i inicià, com a laic, una intensa activitat missionera, batejant ell mateix nombrosos compatriotes. Així inicià l’Església catòlica a Corea. Només cinquanta anys més tard, amb l’arribada de missioners de la Societat de les Missions Estrangeres de París l’any 1836, la comunitat catòlica tingué al seu servei per primera vegada alguns capellans.
Tot al llarg del segle XIX, l’Església conegué una persecució ferotge per part del govern, i milers de màrtirs testimoniaren la fe amb la seva sang, 103 dels quals foren canonitzats per Joan Pau II el 1984. Entre ells, sant Andreu Dae-gun Kim, el primer capellà coreà, martiritzat l’any 1846.
En les darreres dècades, l’Església ha crescut de manera gairebé exponencial, en part gràcies també a l’acció decidida dels cristians en el procés de democratització del país i al compromís del cardenal Sou-Hwan Kim i d’altres bisbes coreans envers el seu poble durant la dictadura militar. Els més de cinc milions de catòlics coreans representen actualment un 10 % de la població de Corea del Sud. A Corea del Nord, com és sabut, el govern comunista ateu reprimeix tota expressió religiosa i els 3.000 catòlics que hi queden (dels 55.000 que hi havia l’any 1945) viuen en la clandestinitat.
El missatge que ens ve d’una Església jove i amb embranzida apostòlica com és l’Església coreana, a nosaltres que vivim en Esglésies amb una llarga història però amb un present feixuc i un futur incert, és un fort missatge d’esperança que ens convida a un testimoniatge valent i compromès, també per part dels laics. M’atreviria a dir: sobretot per part dels laics. És el ser cristians que ens qualifica com a portadors de l’Evangeli de Jesucrist ad extra. Els ministeris eclesials són molt importants, però neixen ad intra de l’Església. Enfora tots som missioners, tots representem l’Església i hem de comunicar el Crist amb qui estem íntimament units.
Cinto Busquet
La Seu d’Urgell, agost 2010
