El Déu-amb-nosaltres que se’ns manifesta plenament en la humanitat de Jesús, ha volgut néixer d’una verge. No es tracta d’una bella faula mitològica o d’una metàfora teològica: la fe de l’Església, des dels seus orígens, professa que el Fill de Déu es féu un de nosaltres en el si de Maria sense cap més intervenció humana, fora de l’adhesió lliure i total de Maria mateixa a l’acció de l’Esperit Sant. La virginitat de Maria posa en relleu que la persona de Jesús, en la seva identitat més pregona, prové plenament de Déu. És la docilitat sense reserves de Maria a l’acció de l’Esperit, sense càlculs ni lògiques merament terrenals, allò que permet al Déu invisible d’encarnar-se en ella i fer-se visible en el fill que el Pare del Cel li confia.
Si volem que Déu es faci realment present en les nostres vides, no podem tenir-ho tot ben controlat i programat. Ens cal obrir-nos a la novetat de l’Esperit, que no tan sols potencia les nostres possibilitats previsibles, sinó que ens fa descobrir en la nostra existència horitzons completament inesperats. Déu no altera capriciosament les lleis de la natura i respecta fins al fons la nostra autonomia; però al mateix temps, quan adherim a la seva voluntat i acollim el seu Esperit, pot dur a terme en nosaltres allò que mai no hauríem assolit tot sols, només amb les nostres capacitats i forces.
També en aquest nostre temps, espiritualment però realment, podem fer que Jesús neixi i creixi en nosaltres i enmig nostre. Només cal un cor que cregui, estimi i esperi, com la Verge de Natzaret.
Cinto Busquet
Puigcerdà, desembre de 2013