Fraternitat sense fronteres

Tot coincidint amb l’inici del ministeri del Papa Francesc, es va celebrar el 14-15 de març, a la Universitat La Sapienza de Roma i al Centre Mariàpolis de Castel Ganfolfo, un congrés internacional sobre la figura i el carisma de Chiara Lubich (1920-2008), fundadora del Moviment dels Focolars, en ocasió del cinquè aniversari del seu traspàs. S’hi aplegaren uns sis-cents participants, especialitzats en diversos camps de la cultura i procedents de nombrosos països, i les ponències posaren en relleu que la seva espiritualitat de comunió i de fraternitat universal, tot essent genuïnament cristiana i catòlica, ha aconseguit anar més enllà de l’àmbit estrictament eclesial per inspirar i estimular, des dels paràmetres evangèlics, el pensament i l’acció de moltes persones de conviccions religioses molt diverses.

Al llindar del nou mil·lenni i amb vuitanta anys, després d’una vida sencera dedicada a portar la unitat dins i fora de l’Església, Chiara Lubich escrivia: «Somio, dins de la nostra Església, un clima més adient al seu ésser Esposa de Crist; una Església que es mostri al món més bonica, més santa, més carismàtica, més segons el model de Maria, és a dir, mariana, més dinàmica, més familiar, més íntima, més configurada a Crist el seu Espòs. La somio far de la humanitat. I somio que posseeixi una santedat de poble, fins ara mai vista. Somio que l’aparició que s’ha produït en la consciència de milions de persones d’una fraternitat viscuda, que es va estenent arreu, esdevingui una realitat general, universal…».

El Papa Francesc, des del primer moment del seu ministeri, a través de signes concrets i les seves paraules, ha aconseguit ràpidament guanyar-se el cor de milions de persones amb la seva senzillesa i la seva proximitat. Ha entès la seva missió de “pontífex” en el sentit etimològic de construir ponts, amb Déu i entre els homes, i ha convidat tothom a construir ponts, trobant en els altres «no un enemic, no un competidor, sinó un germà per acollir i abraçar», tal com ha dit al Cos Diplomàtic.

L’Església com a institució certament té necessitat d’ésser purificada i de posar-se al dia en alguns aspectes; tanmateix, és indubtable que la seva missió com a “signe i instrument d’unitat”, en el complex context socioeconòmic i polític del món d’avui, és ben actual i engrescadora. La fraternitat universal és el gran paradigma cristià que sorgeix de la fe en Déu com a Pare de tots; i els cristians tenim el deure, cadascú al seu nivell, de viure-la i difondre-la concretament dins i més enllà de les fronteres visibles de l’Església.

Cinto Busquet
Puigcerdà, març 2013

You may also like...