Category: Lluc

L’Evangeli i el comentari de diumenge 12 de gener del 2025.
Continue reading…

L’Evangeli i el comentari de divendres 10 de gener del 2025.
Continue reading…

L’Evangeli i el comentari de diumenge 05 de gener del 2025.

Escoltar l’àudio:

 

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dimecres 01 de gener del 2025.
Continue reading…

L’Evangeli i el comentari de dimarts 31 de desembre del 2024.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dilluns 30 de desembre del 2024.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, hi havia una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.
Quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de diumenge 29 de desembre del 2024.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?». Ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dimarts 24 de desembre del 2024.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Zacaries, el pare de Joan, ple de l’Esperit Sant, digué aquestes paraules profètiques: «Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, ha visitat el seu poble i l’ha redimit. Fa que s’aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent, com ho havia anunciat, de temps antic, per boca dels seus sants profetes. Així ens salva, alliberant-nos dels enemics, de les mans dels qui ens volen mal, mogut per l’amor que el fa fidel als nostres pares, i pel record de l’aliança santa, que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, sense por, lliures dels enemics, li donem culte amb santedat i justícia tota la vida.
I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins. Faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats, per l’amor entranyable del nostre Déu. Perquè ens estima, ens visitarà un sol, que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dilluns 23 de desembre del 2024.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Quan es complí el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentien dir que el Senyor li havia fet aquest favor tan gran, i tots la felicitaven. El dia vuitè es reuniren per circumcidar el nen, i proposaven que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la mare s’hi oposava dient: «No, que s’ha de dir Joan». Ells li replicaren: «Però si no hi ha ningú de la família que se’n digui!» Llavors feren senyes al pare preguntant-li com volia que es digués. Ell demanà unes tauletes i escriví: «S’ha de dir Joan».
Tots se’n van meravellar. I a l’instant Zacaries recobrà la paraula i beneïa Déu. Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent en parlava per tota la Muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia en guardava el record i es preguntava: «Què serà aquest noi?», perquè la mà del Senyor era amb ell.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de diumenge 22 de desembre del 2024.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dissabte 21 de desembre del 2024.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de divendres 20 de desembre del 2024.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella, es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà, l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l’àngel es va retirar.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dijous 19 de desembre del 2024.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d’Abies, que es deia Zacaries. La seva dona, descendent d’Aharon, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant Déu, irreprensibles en el compliment de tots els manaments i observances del Senyor. Però no tenien fills: Elisabet era estèril i tots dos ja eren massa grans per a poder tenir fills.
Un dia, mentre Zacaries complia davant Déu les funcions sacerdotals dintre el seu torn, segons el costum dels sacerdots, li tocà per sorteig d’entrar al lloc sant per oferir l’encens al Senyor. Mentre l’oferia, tota la gent era fora pregant. Llavors se li aparegué un àngel del Senyor a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, es torbà i s’esglaià. L’àngel li digué: «No tinguis por, Zacaries: Déu ha escoltat la teva pregària. Elisabet, la teva esposa, et donarà un fill i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran alegria i ho celebraràs, i tothom s’alegrarà del seu naixement, perquè aquest noi serà gran als ulls del Senyor, no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i serà ple de l’Esperit Sant des d’abans de néixer. Farà que molts del poble d’Israel es converteixin al Senyor, el seu Déu. Ell precedirà el Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies, i farà que els pares es reconciliïn de cor amb els seus fills i que els indòcils aprenguin els sentiments dels justos. Així prepararà un poble ben disposat per acollir el Senyor».
Zacaries preguntà a l’àngel: «Com sabré que això és veritat? Tant jo com la meva esposa som massa grans perquè puguem tenir un fill». L’àngel li va respondre: «Jo soc Gabriel, i estic al servei personal de Déu; és ell qui m’ha enviat per anunciar-te aquestes bones noves. Això que t’he dit es complirà al temps que Déu ha decidit, però, com que tu no m’has cregut, no podràs parlar més des d’ara fins al dia que tot s’haurà complert».
Tot el poble esperava que Zacaries sortís del lloc sant, estranyat en veure que trigava tant. Quan finalment sortí, no podia dir res, i comprengueren que havia tingut una visió en el lloc sant. Ell només els feia senyes, perquè havia quedat mut. Acabats els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se’n tornà a casa. Poc després, Elisabet quedà en estat. Durant cinc mesos no sortia de casa i pensava: «Quin favor m’ha fet el Senyor! Ningú no em podrà retreure més que no tinc fills».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de diumenge 15 desembre del 2024.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: «Mestre, què hem de fer?». Ell els respongué: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns soldats li preguntaven: «I nosaltres, què hem de fer?». Els va respondre: «No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada».

El poble vivia en l’expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom: «Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s’apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.