L’Evangeli i el comentari de dissabte 07 de setembre del 2024.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Un dissabte Jesús passava per uns sembrats i els seus deixebles anaven collint espigues, les esgranaven amb les mans i es menjaven el gra. Alguns dels fariseus els digueren: «Per què feu una feina que no és permesa en dissabte?» Jesús els respongué: «No heu llegit tan sols allò que va fer David quan ell i els seus homes no tenien res per a menjar? No heu llegit com va entrar al temple de Déu, va menjar els pans sagrats, que només poden menjar els sacerdots, i en va donar també als seus homes?» I els deia: «El Fill de l’home és amo del dissabte».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari de divendres 06 de setembre del 2024.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els fariseus i els mestres de la Llei digueren a Jesús: «Els deixebles de Joan dejunen sovint i preguen. El mateix fan els deixebles dels fariseus. Però els teus mengen i beuen cada dia». Jesús els contestà: «Estaria bé que féssiu dejunar els convidats a un casament mentre tenen amb ells el nuvi? Però vindran dies que el nuvi els serà pres; llavors ja dejunaran».
Els deia també una paràbola: «Ningú no treu un pedaç d’un vestit nou per posar-lo en un vestit vell: faria malbé el nou i el pedaç no s’adiria amb el vell. Tampoc ningú no posa vi nou en bots vells: el vi nou rebentaria els bots i quedarien inútils, i el vi es vessaria. El vi nou s’ha de posar en bots nous. No hi ha ningú que vulgui beure vi nou després de beure’n de vell, perquè troba que el vell és millor».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari de dijous 05 de setembre del 2024.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar». Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes». Així que ho feren, agafaren tant de peix, que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven. Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador». Ni ell, ni cap dels qui anaven amb ell, no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes». Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari de dimecres 04 de setembre del 2024.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús sortí de la sinagoga i entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia molta febre i van pregar Jesús per ella. Jesús se li acostà, manà a la febre que la deixés i la febre la va deixar. Immediatament es llevà i els servia a taula.
Quan s’hagué post el sol, tots els qui tenien malalts de diverses malalties, els portaren. Jesús imposava les mans a cadascun i els curava. De molts, en sortien dimonis cridant i dient-li: «Ets el Fill de Déu». Però Jesús els renyava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies. Quan es feia de dia, sortí de casa i se n’anà en un lloc solitari. La gent, que el buscava, arribà on ell era i el volien retenir perquè no se n’anés, però ell els digué: «També haig d’anunciar la Bona Nova del Regne de Déu a les altres poblacions, aquesta és la missió que m’ha estat confiada». I predicava a les sinagogues del país dels jueus.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari de dimarts 03 de setembre del 2024.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús baixà a Cafar-Naüm, població de Galilea, i els dissabtes ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè parlava amb autoritat. A la sinagoga hi havia un home que tenia l’esperit maligne d’un dimoni, i es posà a cridar tan fort com podia: «Ah, per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets, ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home». Llavors el dimoni el llançà al mig i en sortí sense fer-li cap mal. Tots quedaren intrigats i, conversant entre ells, es preguntaven: «Què vol dir tot això? Mana amb autoritat i poder els esperits malignes i els fa sortir». I la seva anomenada s’escampà per tota la rodalia.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari de dilluns 02 de setembre del 2024.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant lluc
En aquell temps, Jesús se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu ja que ell m’ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el donà a l’ajudant de la sinagoga i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús.
Ell començà dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura». Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: Metge, cura’t tu mateix: hem sentit dir el que has fet a Cafar-Naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares». Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seus país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria». En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari de dilluns 08 abril del 2024. Continue reading…
Si t'ha agradat, Comparteix-ho.
Rector de les parròquies de Calella, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar (Maresme). Membre del Moviment dels Focolars i president de la Fundació Veu.
Utilitzem galetes de navegador a fi d’assegurar la millor experiència a l’usuari d’aquesta pàgina web. Si continueu utilitzant-la, entenem que hi esteu d’acord.
