A Déu res no li és impossible, però li som necessaris per poder fer-se present i actuar en el nostre món. Li cal el nostre “sí”, lliure i conscient, perquè el seu projecte d’amor es realitzi plenament en aquell temps i en aquell espai on nosaltres existim. No som accessoris ornamentals d’un destí que indefectiblement va seguint el seu curs. Som protagonistes i artífexs d’una història personal que pot contribuir més o menys, millor o pitjor, a la gran història sagrada que la humanitat sencera va escrivint al llarg dels segles en diàleg amb Déu.
Déu, tot i ésser etern i infinit, no resta impassible i indiferent, fora de la nostra història, esperant la fi dels temps per veure llavors com ens hauran anat les coses. Vol il·luminar els nostres camins. Vol sostenir-nos i orientar-ho tot a fi de bé, però no ho pot fer sense la nostra cooperació. Ens ha encomanat a nosaltres el món, i allò que ell desitja i suscita per al bé de cadascú i de tots, sense la nostra col·laboració explícita, no aconsegueix dur-ho a terme. Aquesta és la nostra grandesa: poder col·laborar activament amb Déu per al nostre propi bé, el bé dels altres i del món sencer.
Maria de Natzaret ens és a tots model i exemple de disponibilitat a l’acció de l’Esperit de Déu. Amb Maria, som convidats a deixar-lo entrar en la nostra vida, a fi que la Paraula Eterna de Déu s’encarni i es faci visible en la nostra petita història. Com Maria, no sabem d’antuvi què vol fer Déu ni amb quins mitjans ho realitzarà, però sabem del cert que per a ell res no li és impossible, sempre que nosaltres hi col·laborem.
Cinto Busquet
Puigcerdà, desembre de 2013
