Missatge del papa Lleó al VII Congrés Nacional Italià sobre Addiccions
Roma, 7 de novembre de 2025
En els darrers temps, a les addiccions com les drogues i l’alcohol, que continuen sent les més prevalents, s’hi han afegit noves formes. El creixent ús d’Internet, dels ordinadors i dels telèfons intel·ligents s’associa no només a beneficis clars, sinó també a un ús excessiu que sovint porta a addiccions amb conseqüències negatives per a la salut, relacionades amb el joc i les apostes, o amb la pornografia, present gairebé arreu en les plataformes del món digital. L’objecte de l’addicció es converteix així en una obsessió que condiciona el comportament i l’existència quotidiana.
Aquests fenòmens, en la majoria dels casos, són un símptoma d’un malestar mental o interior de l’individu, així com d’un deteriorament social dels valors i de les referències positives, especialment entre adolescents i joves.
El temps de la joventut és una època de proves i preguntes, de recerca d’un sentit a l’existència i de decisions que afecten el futur. L’augment del mercat i del consum de drogues, el recurs als guanys fàcils mitjançant les màquines escurabutxaques, i l’addicció a Internet, que també inclou continguts nocius, demostren que vivim en un món mancat d’esperança, on falten propostes humanes i espirituals vigoroses. Per això, molts joves pensen que tots els comportaments són equivalents, ja que no aconsegueixen distingir el bé del mal ni tenen sentit dels límits morals.
Cal, doncs, apreciar i encoratjar els esforços dels pares i dels diversos agents pedagògics, com l’escola, les parròquies i els esplais, destinats a inspirar en les generacions joves els valors espirituals i morals, perquè es comportin com a persones responsables. Els adolescents i els joves necessiten formar la seva consciència, desenvolupar la seva vida interior i establir relacions positives amb els seus companys, així com un diàleg constructiu amb els adults, per convertir-se en artífexs lliures i responsables de la seva pròpia existència.
La por del futur i del compromís amb la vida adulta que s’observa entre els joves els fa particularment fràgils. Sovint no se’ls encoratja a lluitar per una existència recta i bella, i tendeixen a tancar-se en ells mateixos. Les institucions de l’Estat, les associacions de voluntariat, l’Església i la societat en el seu conjunt estan cridades a percebre en aquests joves una petició d’ajut i una set de viure, per oferir-los una presència atenta i solidària que els convidi a un esforç intel·lectual i moral, i que els ajudi a forjar la seva voluntat.
Cal comprometre’s, cada cop més i d’una manera coordinada, en una tasca de prevenció que es tradueixi en una intervenció de la comunitat en el seu conjunt. En el marc d’una política de prevenció del malestar juvenil, és important augmentar l’autoestima de les noves generacions, per contrarestar la sensació d’inseguretat i d’inestabilitat emocional afavorida tant per les pressions socials com per la naturalesa pròpia de l’etapa adolescent. Les oportunitats de treball, l’educació, l’esport, la vida sana i la dimensió espiritual de l’existència: aquest és el camí per prevenir les addiccions.
Us encoratjo tots a formular propostes concretes i operatives destinades a promoure una cultura de la solidaritat i la subsidiarietat: una cultura que s’oposi a l’egoisme i a la lògica utilitària i econòmica, i que tendeixi cap a l’altre, a l’escolta, en un camí de trobada i de relació amb el proïsme, sobretot quan és més vulnerable i fràgil.
Lleó XIV, bisbe de Roma
