Type: Image

Àudio: Sant Marc 16,15-20

L’Evangeli i el comentari de diumenge 16 de maig del 2021.
Escoltar l’àudio:

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús s’aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món i anuncieu a tothom la Bona Nova de l’Evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran; els qui no creuran seran condemnats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons». Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu, i el Senyor hi cooperava confirmant la predicació de la paraula amb els miracles que la seguien.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Cos’è la verità? Ce n’è una sola?

Non è una dottrina in sé, non è un concetto, men che meno un’istituzione o una legge…

Cos’è la verità ?

La verità esiste? C’è una verità? È totalmente soggettiva dipendendo dal punto di vista, dalla prospettiva da cui guardiamo la realtà? O c’è davvvero una realtà, esiste e siamo moralmente obbligati a cercarla e a vivere conformemente a questa verità che scopriamo?

Per un cristiano, la verità è la persona di Gesù, Via, Verità e Vita.

Non è una dottrina in sé, non è un concetto, men che meno un’istituzione o una legge.

La verità è la persona di Gesù. Questo implica che la verità è l’amore incarnato. Che la verità è l’amore. Che l’amore è la verità.

Vuol dire che al di fuori della relazione, della relazione amorosa, non c’è verità. Ci sono solo mezze verità. Ci sono solo verità deviate, insufficienti.

La verità e lo Spirito

Perché la verità non è una cosa o un’altra. La verità è quando una cosa e l’altra vengono messe in relazione in un’ottica e in una dinamica d’amore.

Ed è per questo che si può giungere alla verità solo partendo dallo Spirito. Perché lo Spirito, lo Spirito Santo, quello di Gesù, è l’amore.

E se questo Spirito vive dentro di noi, perché è l’Amore, non parla per conto suo. Non si impone, ma propone l’origine di questo amore, quello che è la fonte dell’amore: è il Padre che ci dà – mediante il Suo Figlio incarnato, morto e risorto – l’Amore, lo Spirito Santo, la Verità.

Auguriamoci di poter vivere sempre di più nella verità dell’amore, nella verità che nasce dal fatto di accoglierci gli uni gli altri nella verità, nella verità di riconoscere la verità dell’altro e integrarla nella propria verità.

Perché così la luce brillerà più potente, l’amore crescerà e la Verità ci renderà liberi.

¿Qué es la verdad? ¿Hay una sola?

No es una doctrina en sí misma, no es un concepto, ni mucho menos una institución, no es una ley…

La verdad, ¿existe?

La verdad, ¿existe? ¿Hay una verdad? ¿Es totalmente subjetiva dependiendo del punto de vista, de la perspectiva desde la que miramos la realidad? ¿O realmente hay una realidad, existe y estamos moralmente obligados a buscarla y a vivir de manera consecuente a esta verdad que descubrimos?La verdad para un cristiano es la persona de Jesús, Camino, Verdad y Vida. No es una doctrina en sí misma. No es un concepto, ni mucho menos una institución. No es una ley.La verdad es la persona de Jesús: esto implica que la verdad es el amor encarnado. Que la verdad es el amor. Que el amor es la verdad.Quiere decir que fuera de la relación, de la relación amorosa, no hay verdad. Hay solo medias verdades. Hay solo verdades que están desviadas, que son insuficientes.

Porque la verdad no es una cosa u otra. La verdad es cuando una cosa y otra se ponen en relación desde una óptica y una dinámica de amor.

Y es por eso que solo se puede llegar a la verdad desde el Espíritu. Porque el Espíritu, el Espíritu Santo, el de Jesús, es el amor.

Y si este Espíritu vive dentro nuestro, porque es el Amor, no habla por su cuenta. No se impone sino que propone el origen de este amor, aquel que es la fuente del amor: es el Padre quien nos da -por su Hijo encarnado, muerto y resucitado- el Amor, el Espíritu Santo, la Verdad.

Que podamos vivir más y más en la verdad del amor, en la verdad que nace del acogernos los unos a los otros en la verdad, en la verdad de reconocer la verdad del otro e integrarla en la propia verdad.

Porque así la luz brillará más potente, el amor crecerá y la Verdad nos hará libres.

Què és la Veritat? Només n’hi ha una?

La Veritat, ¿existeix? ¿Hi ha una Veritat? ¿O és totalment subjectiva depenent del punt de vista, de la perspectiva des de la qual mirem la realitat? ¿O realment hi ha una Realitat, existeix i estem moralment obligats a cercar-la i a viure de manera conseqüent a aquesta Veritat que descobrim?

La Veritat per a un cristià és la persona de Jesús, Camí, Veritat i Vida. No és una doctrina en si mateixa. No és un concepte, ni de bon tros una institució. No és una Llei.

La Veritat és Jesús: això implica que la Veritat és l’Amor encarnat. Que la veritat és l’amor. Que l’amor és la veritat.

Vol dir que fora de la relació, de la relació amorosa, no hi ha veritat. Hi ha només mitges veritats. Hi ha només veritats esbiaixades i insuficients.

Perquè la veritat no és una cosa o una altra. La veritat és quan una cosa i una altra es posen en relació des d’una òptica i una dinàmica d’amor.

I és per això que només es pot arribar a la Veritat des de l’Esperit. Perquè l’Esperit, l’Esperit Sant, el de Jesús, és l’Amor.

I si aquest Esperit viu dins nostre, perquè és l’Amor, no parla pel seu compte. No s’imposa sinó que proposa l’origen d’aquest amor, aquell que és la font de l’amor: és el Pare qui ens dona –pel seu Fill encarnat, mort i ressuscitat– l’Amor, l’Esperit Sant, la Veritat.

Que puguem viure més i més en la veritat de l’amor, en la veritat que neix d’acollir-nos els uns als altres en la veritat, en la veritat de reconèixer la veritat de l’altre i integrar-la en la pròpia veritat. Perquè així la llum brillarà més potent, l’amor creixerà i la Veritat ens farà lliures.

 

Àudio: Sant Joan 15,9-17

L’Evangeli i el comentari de diumenge 09 de maig del 2021.
Escoltar l’àudio:

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

GASTAR LA VIDA

GASTAR LA VIDA

Escoltar l’àudio:

Pregària de Lluís Espinal, s.j. (1932-1980)

El Senyor Jesús ha dit: “Qui vulgui reservar la seva vida, la perdrà;
i, qui la gasti per mi, la retrobarà en la vida eterna”.
Però, a nosaltres ens fa por gastar la vida, entregar-la sense reserves.
Un terrible instint de conservació ens reclou en l’egoisme,
i ens atenalla, quan volem jugar-nos la vida.
A tot arreu, ens fem assegurances, per tal d’estalviar-nos els riscos…
I, sobretot, som covards…

Senyor Jesús, ens fa por gastar la vida.
Però, Tu, la vida ens la dones perquè la gastem;
i no ens la podem reservar en un egoisme estèril.
Gastar la vida és treballar pels altres, encara que no paguin;
fer un favor a aquell que no ens el retorna.
Gastar la vida és llançar-se al fracàs, si cal, sense falses prudències.
És cremar les naus en bé del proïsme.
Som torxes que únicament tenim sentit quan ens cremem;
únicament aleshores serem llum.
Allibera’ns de la prudència covarda,
que ens fa estalviar el sacrifici i que cerca la seguretat.

Gastar la vida no es fa amb gestos ampul·losos ni amb falsa teatralitat.
La vida es dona senzillament, sense publicitat, com l’aigua que vessa,
com la mare que dona el pit al nen, com la suor humil del sembrador.
Entrena’ns, Senyor, a llançar-nos a l’impossible, perquè, darrere l’impossible,
hi ha la teva gràcia i la teva presència. No podem caure en el buit.
El futur és un enigma. El nostre camí s’endinsa en la boira.
Tanmateix, volem donar-nos, perquè tu estàs esperant,
en la nit, amb mil ulls plens de llàgrimes.

QUI FOU LLUIS ESPINAL?

Estem a finals dels anys 70. Bolívia és un país meravellós, situat al cor geogràfic d’Amèrica del Sud. Però la seva gran riquesa humana i material es troba sotmesa als interessos d’unes minories nacionals i estrangeres que han empobrit la majoria del país i l’han convertit en escenari de continus cops i contracops militars. L’Església, per la seva banda, acostumada al règim de cristiandat i a beneir més que no a profetitzar, des de Medellín està obrint els ulls a la nova tasca d’alliberament que li exigeix l’evangeli.

En aquest context humà i eclesial, típicament llatinoamericà, desenvolupà els millors anys de la seva vida i va morir Lluís Espinal.

Havia nascut al poble català de St. Fruitós de Bages, prop de Manresa, el 1932, i havia ingressat a la Companyia de Jesús el 1949. Acabada la seva formació sacerdotal, va estudiar Mitjans Audiovisuals a Bèrgam (Itàlia). Després de dos anys de treball a T.V.E. i de crítica de cinema a Barcelona, el 68 marxa a Bolívia, on va viure dotze anys, fins a la seva mort. Nacionalitzat bolivià (1970), tota la seva vida es consagra a la critica de la producció cinematogràfica, a la TV, a la ràdio i al periodisme. Col·labora a Radio Fides, als diaris ”Presencia” i ”Ultima hora” de La Paz, produí diversos curtmetratges per a la Televisió Boliviana, forma part del grup productor cinematogràfic Ukamau, escriví deu llibres sobre cinema, fou professor de Mitjans de Comunicació Social de les Universitats Major de San Andrés i Catòlica de La Paz, i des del 79 dirigia el setmanari ‘“Aquí”. El 21 de març de 1980 fou segrestat a mitjanit, torturat i assassinat per un grup de paramilitars. Dos dies després era assassinat a San Salvador Monsenyor Óscar Romero.

Lluís Espinal, dotat d’una especial sensibilitat artística i poètica (essent estudiant havia descobert i traduït els poemes de l’anglès Hopkins). no es limità a ser un professional dels mitjans de comunicació, sinó que en va fer l’instrument del seu servei al poble, desesperançat i sense veu, de Bolívia. L’experiència de la dictadura franquista que havia patit a Espanya, i sobretot, la seva integritat personal i un elemental sentit de la justícia, el convertiren en profeta de la llibertat i l’esperança.

Es trobà en una cruïlla ben definida: entre la mort i la vida, entre els ídols del poder que causen la mort i la vida del poble amenaçada. I optà per la vida i el Déu de la vida. La seva paraula es consagrà a exorcitzar els déus de la mort i a potenciar la fe en la vida. I això amb una radicalitat i una coherència tal, que el portaren a lliurar la seva vida pel poble, fent d’ella el gest existencial que verificava la sinceritat de les seves paraules.

Tret de  https://www.cristianismeijusticia.net/

Àudio: Sant Joan 15,1-8

L’Evangeli i el comentari de diumenge 02 de maig del 2021.
Escoltar l’àudio:

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dona fruit en mi el Pare la talla, i la que dona fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo soc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

VISITA A SANTA MARIA

VISITA A SANTA MARIA de PERE CASALDÀLIGA

Escoltar l’àudio:

 

Pregària a santa Maria escrita pel bisbe Pere Casaldàliga l’any 1981 en el Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya

1 – Mare sortosa que heu cregut dòcilment en la Paraula i, amb la vostra Fe, heu fet possible el compliment de la Promesa: renoveu en la puresa de l’Evangeli l’antiga Fe de la nova Catalunya i ajudeu-nos a transformar la nostra Fe malalta en testimoniatge revelador de vida, tasca política d’Història i signe profètic de la Pàtria final que esperem.

2 – Noia de veïnat de Natzaret, dona de poble, casada amb un treballador, pobra entre els pobres de Jahvè: deslliureu la vostra Catalunya del materialisme consumista i del benestar insolidari; arrenqueu-nos de la neutralitat, impossible en aquest món d’explotats i explotadors, i forceu l’Església catalana a optar, com Jesús, per la convivència i per l’acció a favor dels pobres de la Terra, que són els únics hereus del Cel.

3 – Profetessa de l’Alliberament, trobadora del Magnificat a les muntanyes de la Judea i des de la testa cisellada de Catalunya: manteniu-nos el cap ben arrelat en el seny de casa i net de tota mentida forastera, deslliureu el nostre esperit de tota mena d’esclavatge i de corrupció, i confirmeu-nos com a militants indefectibles de la Causa d’aquell Alliberament total amb què el vostre Fill ens ha alliberat per sempre.

4 – Santuari de la Nova Aliança, ventre matern de l’Eucaristia, Sinaí nostre de Montserrat: reconcilieu-nos amb el Pare, en l’Esperit del Germà Gran, Jesucrist, salveu la unitat de Catalunya per damunt dels partidismes, agermanant en una gran família els catalans de mena i els altres catalans, i feu del nostre Poble, acostumat a la Mar oberta, una comunitat de diàleg i de col·laboració, Espanya endins, Europa enllà i amb vista a totes les terres fins als Pobles menyspreats del Tercer Món.

5 – Filla d’un Poble sotmès a l’Imperi, Mare d’un Fill perseguit i condemnat. Cor de dona i de mare sotraguejat per les sofrences i les expectatives de la vostra gent. Cristiana fidelíssima en el seguiment de Jesús, fins a la prova extrema de la Creu redemptora: ensenyeu-nos la humil fidelitat de cada dia, arran del poble i portant la Creu, i feu que el treball i progrés de la feinera Catalunya siguin sempre un servei desinteressat en la construcció del Regne.

6 – Estrella de l’alba de la Pasqua florida, primera testimoni de la Resurrecció, estel de Montserrat que assolella les nostres nits: enfortiu en nosaltres aquella Esperança que, ni en les desventures de la Pàtria ni en les infidelitats de l’Església, mai no es descoratja i mai no s’escandalitza; que sap forjar la vinguda del Temps Nou ací a la Terra i ultrapassa, amb el vostre Fill ressuscitat, les fosques de la Mort, cap a la Vida plena.

7 – Maria de Pentecosta, penyal acaronat pel Vent de l’Esperit, Cenacle de la pregària i de la cultura de Catalunya: torneu-nos oberts tothora a l’Esperit; gent de pregària, de reflexió i d’estudi; llevat i foc de l’Evangeli enmig del món d’avui; ecumènicament apassionats per l’Església una que el Crist implorava en el seu testament, i constructors, arreu i amb tothom, del Regne de Déu i dels Humans.

Rector de les parròquies de Calella, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar (Maresme). Membre del Moviment dels Focolars i president de la Fundació Veu.

Formulari de subscripció

EVANGELI

Ùltims comentaris de l'evangeli en àudio:

Sant Joan

Sant Lluc

Sant Marc

Sant Mateu

Crèdits:

les FOTOGRAFIES utilitzades són d'autoria pròpies o sota Llicència Creatives Commons, per exemple: www.cathopic.com