Type: Image

L’Evangeli i el comentari de dimecres 04 de setembre del 2024.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús sortí de la sinagoga i entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia molta febre i van pregar Jesús per ella. Jesús se li acostà, manà a la febre que la deixés i la febre la va deixar. Immediatament es llevà i els servia a taula.
Quan s’hagué post el sol, tots els qui tenien malalts de diverses malalties, els portaren. Jesús imposava les mans a cadascun i els curava. De molts, en sortien dimonis cridant i dient-li: «Ets el Fill de Déu». Però Jesús els renyava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies. Quan es feia de dia, sortí de casa i se n’anà en un lloc solitari. La gent, que el buscava, arribà on ell era i el volien retenir perquè no se n’anés, però ell els digué: «També haig d’anunciar la Bona Nova del Regne de Déu a les altres poblacions, aquesta és la missió que m’ha estat confiada». I predicava a les sinagogues del país dels jueus.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dimarts 03 de setembre del 2024.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús baixà a Cafar-Naüm, població de Galilea, i els dissabtes ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè parlava amb autoritat. A la sinagoga hi havia un home que tenia l’esperit maligne d’un dimoni, i es posà a cridar tan fort com podia: «Ah, per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets, ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home». Llavors el dimoni el llançà al mig i en sortí sense fer-li cap mal. Tots quedaren intrigats i, conversant entre ells, es preguntaven: «Què vol dir tot això? Mana amb autoritat i poder els esperits malignes i els fa sortir». I la seva anomenada s’escampà per tota la rodalia.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dilluns 02 de setembre del 2024.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant lluc

En aquell temps, Jesús se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu ja que ell m’ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el donà a l’ajudant de la sinagoga i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús.
Ell començà dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura». Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: Metge, cura’t tu mateix: hem sentit dir el que has fet a Cafar-Naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares». Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seus país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria». En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.