Type: Image

Àudio: Sant Marc 6,45-52

L’Evangeli i el comentari de divendres 09 de gener del 2026.
Escoltar l’àudio:

 

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Després de la multiplicació dels pans, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se cap a l’altra riba, en direcció a Bet-Saida, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los, se n’anà a la muntanya a pregar. Al vespre la barca ja era al mig del llac, i ell era a terra tot sol. Passades les tres de la matinada, veient Jesús que el vent era contrari i els deixebles s’esforçaven per avançar, hi anà caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg. Quan ells el veieren caminar sobre l’aigua, van fer un crit d’esglai, pensant que era un fantasma. Tots l’havien vist i s’havien esverat. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: «No tingueu por, que soc jo». Llavors Jesús pujà a la barca, i el vent amainà. Ells estaven estranyats i no se’n sabien avenir. És que tenien ofuscat l’enteniment i encara no havien entès el miracle dels pans.


BCI – Bíblia catalana. Traducció interconfessional – Enllaç
Aquí a enllaç per descarregar l’Aplicació per a tauletes i dispositius mòbils:
Dispositivos Android: Google Play
Iphone y IPad – Apple: ITunes
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Mc 6, 34-44

L’Evangeli i el comentari de dijous 08 de gener de 2026

Escoltar l’àudio:

 

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament. Veient que s’havia fet tard, els deixebles anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiadeu la gent: que se’n vagin a les cases i als poblets de la rodalia a comprar alguna cosa per menjar». Jesús els respongué: «Doneu-los-en vosaltres mateixos». Ells li diuen: «Voleu que anem a comprar els pans que necessitem per a donar-los menjar? Costarien un dineral!» Jesús els pregunta: «Aneu a veure quants en teniu». Ells ho miren i li diuen: «Cinc, i dos peixos». Llavors Jesús ordenà que fessin seure tothom en colles a l’herba verda, i la gent s’assegué en grups de cent o de cinquanta.
Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom. Tothom en menjà tant com volgué. Després recolliren les sobres dels pans i dels peixos, i n’ompliren dotze coves.
D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes.


BCI – Bíblia catalana. Traducció interconfessional – Enllaç
Aquí a enllaç per descarregar l’Aplicació per a tauletes i dispositius mòbils:
Dispositivos Android: Google Play
Iphone y IPad – Apple: ITunes
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Jn 1,1-18

L’Evangeli i el comentari de diumenge 04 de gener del 2026.

Escoltar l’àudio:


 
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 1,29-34

L’Evangeli i el comentari de dissabte 03 de gener del 2026.
Escoltar l’àudio:

 

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

L’endemà, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel». Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: “Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant”. Jo ho he vist, i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Jn 1,19-28

L’Evangeli i el comentari de divendres 02 de gener 2026

Escoltar l’àudio:

 

Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan.

Quan els jueus, des de Jerusalem, van enviar a Joan sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no soc el Messies». Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el soc». «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No». Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Soc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes».
Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat». Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 1,1-18

L’Evangeli i el comentari de dimecres 31 de desembre del 2025.

Escoltar l’àudio:


 

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Lluc 2,36-40

L’Evangeli i el comentari de dimarts 30 de desembre del 2025.
Escoltar l’àudio:


Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, hi havia una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.
Quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.


BCI – Bíblia catalana. Traducció interconfessional – Enllaç
Aquí a enllaç per descarregar l’Aplicació per a tauletes i dispositius mòbils:
Dispositivos Android: Google Play
Iphone y IPad – Apple: ITunes
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Mateu 2,13-15.19-23

L’Evangeli i el comentari de diumenge 28 de desembre del 2025.
Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo». Josep es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s’hi quedà fins que Herodes va morir. S’havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d’Egipte el meu fill».
Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i ves-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo». Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d’Israel. Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d’Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.