Passegem una vegada més
per aquesta Barcelona
que és forana i nostra,
i parlem de tot sense neguit
d’arribar a cap conclusió,
sabent que compartir
és en si mateix el millor lloc
que junts podem construir.
Et llegeixo els darrers mots
que han fixat poèticament
un moment de plenitud
i m’escoltes atentament
sense dir-me de moment res,
fins que et burxo i tu,
mestre humil de l’art de la Paraula,
em poleixes la imatge i el concepte
perquè l’expressió dita no traeixi
ni aigualeixi una fràgil intuïció.
Caminem i ens aturem
quan ens plau i ens cal
perquè el ritme dels passos
acompanyi respectuosament
el diàleg que un cop més
ens fa redescobrir-nos
com allò que de debò som:
companys d’un mateix Camí
que ens porta cap a Déu!
Cinto Busquet
Barcelona, 26 de març 2015
