No em cal res més fora
d’aquest moment senzill
i d’un escalf proper i cert
d’una presència ben viva.
Queden enrere els neguits,
neixen dintre nous desigs.
Els camins se simplifiquen,
l’esguard i el cor s’unifiquen.
El respir dolçament sintonitza
amb el so primigeni del Món
i l’esperit batega al ritme
de l’aplec melodiós de tots.
Barcelona, 19 de novembre 2015
