Pregària a santa Maria escrita pel bisbe Pere Casaldàliga l’any 1981 en el Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya

1 – Mare sortosa que heu cregut dòcilment en la Paraula i, amb la vostra Fe, heu fet possible el compliment de la Promesa: renoveu en la puresa de l’Evangeli l’antiga Fe de la nova Catalunya i ajudeu-nos a transformar la nostra Fe malalta en testimoniatge revelador de vida, tasca política d’Història i signe profètic de la Pàtria final que esperem.

2 – Noia de veïnat de Natzaret, dona de poble, casada amb un treballador, pobra entre els pobres de Jahvè: deslliureu la vostra Catalunya del materialisme consumista i del benestar insolidari; arrenqueu-nos de la neutralitat, impossible en aquest món d’explotats i explotadors, i forceu l’Església catalana a optar, com Jesús, per la convivència i per l’acció a favor dels pobres de la Terra, que són els únics hereus del Cel.

3 – Profetessa de l’Alliberament, trobadora del Magnificat a les muntanyes de la Judea i des de la testa cisellada de Catalunya: manteniu-nos el cap ben arrelat en el seny de casa i net de tota mentida forastera, deslliureu el nostre esperit de tota mena d’esclavatge i de corrupció, i confirmeu-nos com a militants indefectibles de la Causa d’aquell Alliberament total amb què el vostre Fill ens ha alliberat per sempre.

4 – Santuari de la Nova Aliança, ventre matern de l’Eucaristia, Sinaí nostre de Montserrat: reconcilieu-nos amb el Pare, en l’Esperit del Germà Gran, Jesucrist, salveu la unitat de Catalunya per damunt dels partidismes, agermanant en una gran família els catalans de mena i els altres catalans, i feu del nostre Poble, acostumat a la Mar oberta, una comunitat de diàleg i de col·laboració, Espanya endins, Europa enllà i amb vista a totes les terres fins als Pobles menyspreats del Tercer Món.

5 – Filla d’un Poble sotmès a l’Imperi, Mare d’un Fill perseguit i condemnat. Cor de dona i de mare sotraguejat per les sofrences i les expectatives de la vostra gent. Cristiana fidelíssima en el seguiment de Jesús, fins a la prova extrema de la Creu redemptora: ensenyeu-nos la humil fidelitat de cada dia, arran del poble i portant la Creu, i feu que el treball i progrés de la feinera Catalunya siguin sempre un servei desinteressat en la construcció del Regne.

6 – Estrella de l’alba de la Pasqua florida, primera testimoni de la Resurrecció, estel de Montserrat que assolella les nostres nits: enfortiu en nosaltres aquella Esperança que, ni en les desventures de la Pàtria ni en les infidelitats de l’Església, mai no es descoratja i mai no s’escandalitza; que sap forjar la vinguda del Temps Nou ací a la Terra i ultrapassa, amb el vostre Fill ressuscitat, les fosques de la Mort, cap a la Vida plena.

7 – Maria de Pentecosta, penyal acaronat pel Vent de l’Esperit, Cenacle de la pregària i de la cultura de Catalunya: torneu-nos oberts tothora a l’Esperit; gent de pregària, de reflexió i d’estudi; llevat i foc de l’Evangeli enmig del món d’avui; ecumènicament apassionats per l’Església una que el Crist implorava en el seu testament, i constructors, arreu i amb tothom, del Regne de Déu i dels Humans.