Category: Notícies
GASTAR LA VIDA
GASTAR LA VIDA
Escoltar l’àudio:
Pregària de Lluís Espinal, s.j. (1932-1980)
El Senyor Jesús ha dit: “Qui vulgui reservar la seva vida, la perdrà;
i, qui la gasti per mi, la retrobarà en la vida eterna”.
Però, a nosaltres ens fa por gastar la vida, entregar-la sense reserves.
Un terrible instint de conservació ens reclou en l’egoisme,
i ens atenalla, quan volem jugar-nos la vida.
A tot arreu, ens fem assegurances, per tal d’estalviar-nos els riscos…
I, sobretot, som covards…
Senyor Jesús, ens fa por gastar la vida.
Però, Tu, la vida ens la dones perquè la gastem;
i no ens la podem reservar en un egoisme estèril.
Gastar la vida és treballar pels altres, encara que no paguin;
fer un favor a aquell que no ens el retorna.
Gastar la vida és llançar-se al fracàs, si cal, sense falses prudències.
És cremar les naus en bé del proïsme.
Som torxes que únicament tenim sentit quan ens cremem;
únicament aleshores serem llum.
Allibera’ns de la prudència covarda,
que ens fa estalviar el sacrifici i que cerca la seguretat.
Gastar la vida no es fa amb gestos ampul·losos ni amb falsa teatralitat.
La vida es dona senzillament, sense publicitat, com l’aigua que vessa,
com la mare que dona el pit al nen, com la suor humil del sembrador.
Entrena’ns, Senyor, a llançar-nos a l’impossible, perquè, darrere l’impossible,
hi ha la teva gràcia i la teva presència. No podem caure en el buit.
El futur és un enigma. El nostre camí s’endinsa en la boira.
Tanmateix, volem donar-nos, perquè tu estàs esperant,
en la nit, amb mil ulls plens de llàgrimes.
QUI FOU LLUIS ESPINAL?
Estem a finals dels anys 70. Bolívia és un país meravellós, situat al cor geogràfic d’Amèrica del Sud. Però la seva gran riquesa humana i material es troba sotmesa als interessos d’unes minories nacionals i estrangeres que han empobrit la majoria del país i l’han convertit en escenari de continus cops i contracops militars. L’Església, per la seva banda, acostumada al règim de cristiandat i a beneir més que no a profetitzar, des de Medellín està obrint els ulls a la nova tasca d’alliberament que li exigeix l’evangeli.
En aquest context humà i eclesial, típicament llatinoamericà, desenvolupà els millors anys de la seva vida i va morir Lluís Espinal.
Havia nascut al poble català de St. Fruitós de Bages, prop de Manresa, el 1932, i havia ingressat a la Companyia de Jesús el 1949. Acabada la seva formació sacerdotal, va estudiar Mitjans Audiovisuals a Bèrgam (Itàlia). Després de dos anys de treball a T.V.E. i de crítica de cinema a Barcelona, el 68 marxa a Bolívia, on va viure dotze anys, fins a la seva mort. Nacionalitzat bolivià (1970), tota la seva vida es consagra a la critica de la producció cinematogràfica, a la TV, a la ràdio i al periodisme. Col·labora a Radio Fides, als diaris ”Presencia” i ”Ultima hora” de La Paz, produí diversos curtmetratges per a la Televisió Boliviana, forma part del grup productor cinematogràfic Ukamau, escriví deu llibres sobre cinema, fou professor de Mitjans de Comunicació Social de les Universitats Major de San Andrés i Catòlica de La Paz, i des del 79 dirigia el setmanari ‘“Aquí”. El 21 de març de 1980 fou segrestat a mitjanit, torturat i assassinat per un grup de paramilitars. Dos dies després era assassinat a San Salvador Monsenyor Óscar Romero.
Lluís Espinal, dotat d’una especial sensibilitat artística i poètica (essent estudiant havia descobert i traduït els poemes de l’anglès Hopkins). no es limità a ser un professional dels mitjans de comunicació, sinó que en va fer l’instrument del seu servei al poble, desesperançat i sense veu, de Bolívia. L’experiència de la dictadura franquista que havia patit a Espanya, i sobretot, la seva integritat personal i un elemental sentit de la justícia, el convertiren en profeta de la llibertat i l’esperança.
Es trobà en una cruïlla ben definida: entre la mort i la vida, entre els ídols del poder que causen la mort i la vida del poble amenaçada. I optà per la vida i el Déu de la vida. La seva paraula es consagrà a exorcitzar els déus de la mort i a potenciar la fe en la vida. I això amb una radicalitat i una coherència tal, que el portaren a lliurar la seva vida pel poble, fent d’ella el gest existencial que verificava la sinceritat de les seves paraules.
VISITA A SANTA MARIA
VISITA A SANTA MARIA de PERE CASALDÀLIGA
Escoltar l’àudio:
Pregària a santa Maria escrita pel bisbe Pere Casaldàliga l’any 1981 en el Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya
1 – Mare sortosa que heu cregut dòcilment en la Paraula i, amb la vostra Fe, heu fet possible el compliment de la Promesa: renoveu en la puresa de l’Evangeli l’antiga Fe de la nova Catalunya i ajudeu-nos a transformar la nostra Fe malalta en testimoniatge revelador de vida, tasca política d’Història i signe profètic de la Pàtria final que esperem.
2 – Noia de veïnat de Natzaret, dona de poble, casada amb un treballador, pobra entre els pobres de Jahvè: deslliureu la vostra Catalunya del materialisme consumista i del benestar insolidari; arrenqueu-nos de la neutralitat, impossible en aquest món d’explotats i explotadors, i forceu l’Església catalana a optar, com Jesús, per la convivència i per l’acció a favor dels pobres de la Terra, que són els únics hereus del Cel.
3 – Profetessa de l’Alliberament, trobadora del Magnificat a les muntanyes de la Judea i des de la testa cisellada de Catalunya: manteniu-nos el cap ben arrelat en el seny de casa i net de tota mentida forastera, deslliureu el nostre esperit de tota mena d’esclavatge i de corrupció, i confirmeu-nos com a militants indefectibles de la Causa d’aquell Alliberament total amb què el vostre Fill ens ha alliberat per sempre.
4 – Santuari de la Nova Aliança, ventre matern de l’Eucaristia, Sinaí nostre de Montserrat: reconcilieu-nos amb el Pare, en l’Esperit del Germà Gran, Jesucrist, salveu la unitat de Catalunya per damunt dels partidismes, agermanant en una gran família els catalans de mena i els altres catalans, i feu del nostre Poble, acostumat a la Mar oberta, una comunitat de diàleg i de col·laboració, Espanya endins, Europa enllà i amb vista a totes les terres fins als Pobles menyspreats del Tercer Món.
5 – Filla d’un Poble sotmès a l’Imperi, Mare d’un Fill perseguit i condemnat. Cor de dona i de mare sotraguejat per les sofrences i les expectatives de la vostra gent. Cristiana fidelíssima en el seguiment de Jesús, fins a la prova extrema de la Creu redemptora: ensenyeu-nos la humil fidelitat de cada dia, arran del poble i portant la Creu, i feu que el treball i progrés de la feinera Catalunya siguin sempre un servei desinteressat en la construcció del Regne.
6 – Estrella de l’alba de la Pasqua florida, primera testimoni de la Resurrecció, estel de Montserrat que assolella les nostres nits: enfortiu en nosaltres aquella Esperança que, ni en les desventures de la Pàtria ni en les infidelitats de l’Església, mai no es descoratja i mai no s’escandalitza; que sap forjar la vinguda del Temps Nou ací a la Terra i ultrapassa, amb el vostre Fill ressuscitat, les fosques de la Mort, cap a la Vida plena.
7 – Maria de Pentecosta, penyal acaronat pel Vent de l’Esperit, Cenacle de la pregària i de la cultura de Catalunya: torneu-nos oberts tothora a l’Esperit; gent de pregària, de reflexió i d’estudi; llevat i foc de l’Evangeli enmig del món d’avui; ecumènicament apassionats per l’Església una que el Crist implorava en el seu testament, i constructors, arreu i amb tothom, del Regne de Déu i dels Humans.
Vídeo: Missa III Diumenge de Pasqua
Vídeo: Missa III Diumenge de Pasqua
Veure el vídeo:
Gràcies a Jordi Terme Xaubet i a Laura Vilalta, de Ràdio TV Calella, que han fet possible avui la retransmissió de l’Eucaristia des de la nostra església de Calella. La missa de les 12 d’avui ha estat emesa en directe per Facebook, Twitter, Youtube i Twitch de Ràdio Calella Televisió i a la web www.radiocalellatv.cat a fi que especialment els usuaris de les residències de gent gran de Calella puguin seguir-la en directe o en diferit.
Formulari de subscripció
Notícies
-
L’EVANGELI: UNA BONA NOTÍCIA PER A TOTHOM
1 abr., 2025
-
Constructors de Pau i Testimonis de Fraternitat
14 des., 2024
