L’Evangeli i el comentari de dijous Sant 17 d’abril del 2025.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan.
Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat el seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura. Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, vós voleu rentar-me els peus a mi?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus». Jesús li contestà: «Si no et rento, tu no ets dels meus». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em renteu només els peus: renteu-me també les mans i el cap». Jesús li respon: «Qui s’ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots». Jesús sabia qui l’havia de trair; per això deia que no tots estaven nets.
Després de rentar-los els peus, quan s’hagué posat el mantell i assegut a taula, els digué: «Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpia o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
L’Evangeli i el comentari de dimecres Sant 16 d’abril del 2025.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu.
En aquell temps, un dels dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué: «Estic disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?» Ells li pagaren trenta monedes de plata, i des d’aleshores buscaven una ocasió per entregar-lo.
El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús: «On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?» Ell respongué: «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: El mestre diu: El meu moment s’acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva». Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.
Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant: «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà». Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits: «No soc pas jo, Senyor?» Jesús contestà: «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l’home fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell, però ai de l’home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut». Judes, el qui el traïa, li preguntà: «No soc pas jo, rabí?» Jesús li contestà: «Sí que ho ets».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari de dimarts Sant 15 d’abril del 2025.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan.
En aquell temps, mentre Jesús era a taula amb els seus deixebles, es contorbà i afirmà: «Us dic amb tota veritat que un de vosaltres em trairà». Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no es podien imaginar de qui ho deia. Un dels deixebles, aquell que Jesús estimava, era reclinat vora la falda de Jesús. Simó Pere, doncs, li fa senyes perquè li demani de qui parla. Ell es tomba bonament sobre el pit de Jesús i li diu: «Senyor, qui és?» Jesús li respon: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré». Llavors Jesús sucà el pa i el donà a Judes, el fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrera el pa, Satanàs entrà dintre d’ell. Jesús li diu: «Fes més de pressa això que estàs fent». Ningú dels qui eren a taula no entengueren perquè Jesús li deia això. Com que Judes guardava la caixa dels diners, alguns pensaven que Jesús volia dir que comprés tot el que calia per a la festa, o que donés alguna cosa als pobres. Ell es menjà aquell tros de pa i sortí de seguida. Era de nit.
Quan Judes va ser fora, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat. Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Em buscareu, però ara us dic també a vosaltres allò que vaig dir als jueus: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir”». Simó Pere li diu: «Senyor, on aneu?» Jesús li respon: «Per ara, tu no pots seguir-me allà on jo vaig. M’hi seguiràs més tard». Li diu Simó Pere: «Senyor, per què no us puc seguir ara mateix? Estic disposat a donar la vida per vós». Jesús li respon: «Tu vols donar la vida per mi? T’ho dic amb tota veritat: Quan el gall cantarà, m’hauràs negat tres vegades».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpia o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
L’Evangeli i el comentari de dilluns 14 d’abril del 2025.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan.
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell, era Llàtzer. Llavors Maria prengué una lliura de perfum preuadíssim de nard autèntic, ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els cabells, i la casa s’omplí de l’olor d’aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: «Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i ho donaven als pobres?» Això ho digué, no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre; ell guardava la caixa i prenia els diners que hi tiraven. Jesús li digué: «Deixeu-la estar. Si de cas, que el guardi per al dia que m’hauran d’amortallar. Sempre teniu pobres amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu».
Molta gent dels jueus van saber que Jesús era allà, i van anar-hi. No hi anaven només per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Llavors els grans sacerdots es proposaren de matar també Llàtzer, perquè molts, pel fet de Llàtzer, els abandonaven a ells i creien en Jesús.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpia o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
L’Evangeli i el comentari de diumenge 13 d’abril del 2025.
Escoltar l’àudio:
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc
C. Arribada l’hora, Jesús es posà a taula, i els apòstols s’hi posaren amb ell. Jesús els digué: + «Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua s’haurà complert en el Regne de Déu». C. Després prengué un calze, pronuncià l’acció de gràcies i digué: + «Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu».
Feu això que és el meu memorial
C. Llavors prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: + «Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això que és el meu memorial». C. I féu igualment amb el calze, havent sopat, tot dient: + «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però mireu, la mà del qui em traeix és aquí, juntament amb la meva, sobre aquesta taula, perquè el Fill de l’home fa el seu camí, com havia estat decidit per endavant. Però ai de l’home que el traeix».
Jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix
C. Ells començaren a discutir quin d’ells seria capaç de fer una cosa com aquesta. Després hi hagué una disputa entre ells sobre quin havia de ser considerat el més important. Jesús els digué: + «Els reis de totes les nacions disposen com a amos dels seus súbdits, i els qui tenen autoritat es donen el títol de “benefactors”. Entre vosaltres no ha de ser pas així: el més important d’entre vosaltres s’ha de comportar com si fos el més jove, i el qui mana s’ha de comportar com el criat que serveix. Qui és més important, el qui seu a taula o el criat que el serveix? Oi que ho és el qui seu a taula? Doncs jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix. Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i jo us dono la investidura reial que el meu Pare m’ha donat a mi: vosaltres menjareu i beureu a taula amb mi en el meu Regne, i us asseureu en trons per governar les dotze tribus d’Israel.
Tu, quan sigui l’hora, conforta els teus germans
+ Simó, Simó, Satanàs us ha reclamat a tots per garbellar-vos com el blat, però jo he pregat per tu perquè no defalleixi la teva fidelitat. I tu, quan sigui fora, conforta els teus germans». C. Pere li digué: S. «Senyor, estic disposat a anar amb vós a la presó i a la mort». C. Jesús li respon: + «T’ho asseguro, Pere: Avui, abans no canti el gall, hauràs negat tres vegades que em coneixes».
Tot el que es refereix a mi s’està complint
C. I els digué: + «Quan us vaig enviar sense bossa, ni sarró ni calçat, us va faltar mai res?» C. Li respongueren: S. «No ens va faltar res». C. Ell els digué: + «Doncs ara, si teniu bossa emporteu-vos-la, amb el sarró i tot, i si no teniu espasa, veneu-vos el mantell per comprar-vos-la; perquè allò que diu l’Escriptura: “El van comptar entre els delinqüents”, us asseguro que s’ha de complir en mi; tot el que es refereix a mi s’està complint». C. Ells li digueren: S. «Senyor, aquí hi ha dues espases». C. Els respongué: + «N’hi ha de sobres».
En ple combat interior pregava més intensament
C. Llavors sortí i se n’anà com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els seus deixebles. Arribat al lloc els digué: + «Pregueu Déu que no us deixi caure en la temptació». C. Ell s’allunyà a una distància com la d’un tir de pedra, s’agenollà i pregava amb aquestes paraules: + «Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra». C. Se li aparegué un àngel del cel que el confortava. En ple combat interior, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que queien fins a terra. Quan s’aixecà de la pregària, se n’anà cap als deixebles i els trobà adormits de tristor; i els digué: S. «Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, que no caigueu en la temptació».
Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?
C. Encara parlava Jesús quan arribà gent; el qui es deia Judes, un dels dotze, els anava al davant i s’acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué: + «Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?» C. Els qui anaven amb Jesús quan veieren el que passava digueren: S. «Senyor, ataquem amb l’espasa?» C. I un d’ells donà un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Però Jesús digué: + «Deixeu-los estar». C. I li tocà l’orella i el curà. Llavors Jesús digué als grans sacerdots, als oficials de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut allà per detenir-lo: + «Heu vingut armats amb espases i garrots, com si jo fos un bandoler. Mentre estava amb vosaltres al temple cada dia, no em vau tocar mai. Però ara és la vostra hora, ara les tenebres tenen el poder».
Pere, així que va ser fora, va plorar amargament
C. Ells se l’endugueren pres i el portaren al palau del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Encengueren foc al mig del pati, s’assegueren al voltant i Pere s’assegué amb ells. Una criada que el veié assegut vora el foc, se’l mirà i digué: S. Aquest home també anava amb ell». C. Ell ho negà: S. «No, dona; no el conec de res». C. Poc després un altre que el veié li deia: S. «Tu també ets d’ells». C. Pere li contestà: S. «No, home; no ho sóc pas». C. Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí: S. «Segur que aquest era d’ells: fins se li coneix que és galileu». C. Pere respongué: S. «No, home; no sé de què em parles». C. En aquell moment, mentre el gall cantava, el Senyor es girà i mirà Pere; Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades». I així que va ser fora, va plorar amargament.
Prova de profetitzar: endevina qui t’ha pegat
C. Els homes que guardaven Jesús, per burlar-se’n, li tapaven la cara, li pegaven i li deien: S. «Prova de profetitzar: endevina qui t’ha pegat». C. I deien moltes més coses per injuriar-lo.
Portaren Jesús al sanedrí
C. Quan es va fer de dia es van reunir tots els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei i portaren Jesús al sanedrí. Allà li demanaven: S. «Si ets tu el Messies, digue’ns-ho». C. Ell els contestà: + «Si us dic que sí, no em creureu. Si us faig preguntes, no em respondreu. Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Poder de Déu». C. Tots li digueren: S. «Per tant, ets el Fill de Déu?» C. Ell els respongué: + «Sí que ho sóc, teniu raó». C. Ells digueren: S. «Quina falta ens fan els testimonis? Nosaltres mateixos ho hem sentit dels seus propis llavis».
No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar
C. Llavors (els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei) s’alçaren tots i el dugueren a Pilat. I començaren així la seva acusació: S. «Hem trobat aquest home que subleva el nostre poble, prohibeix de pagar tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei». C. Pilat l’interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Ell li respongué: + «Sí, teniu raó». C. Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: S. «No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar». C. Ells insistien: S. «Somou el poble, escampant les seves doctrines per tot el país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí». C. Quan Pilat sentí això, preguntà si aquell home era galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, l’hi envià. Precisament aquells dies Herodes es trobava a Jerusalem.
Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà
C. Herodes s’alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren presents i l’acusaven amb força. Però Herodes amb la seva tropa, el menyspreà i, per riure’s d’ell, li posà un vestit sumptuós i l’envià altre cop a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren.
Pilat entregà Jesús a la pena que ells volien
C. Pilat cridà els grans sacerdots, les autoritats i la gent, i els digué: S. «M’heu portat aquest home com si sublevés el poble, però jo, que l’he interrogat davant vostre, no trobo que hagi comès cap dels delictes de què l’acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Ningú no ha trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li donaré un càstig per escarmentar-lo, i el deixaré anar». C. Però tota la multitud cridà: S. «Mateu-lo, aquest; indulteu-nos Bar-Abàs». C. Bar-Abàs havia estat empresonat amb motiu d’una revolta i d’un assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren: S. «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo». C. Pilat respongué per tercera vegada: S. «Per què? Quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que pugui merèixer pena de mort; li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar». C. Però ells insistien demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I s’imposaven a força de cridar. Llavors Pilat es decidí a concedir-los allò que demanaven: indultà aquell que era a la presó per revolta i assassinat, i entregà Jesús a la pena que ells volien.
Dones de Jerusalem, no ploreu per mi
Quan se l’enduien, agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: + «Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perquè vindran dies que la gent dirà: “Felices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat”. Llavors diran a les muntanyes: “Caieu damunt nostre”, i als turons: “Cobriu-nos”. Perquè si a un arbre verd fan això, què serà de l’arbre sec?».
Pare, perdoneu-los que no saben el que fan
C. En portaven dos més: uns criminals que havien de ser executats amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat Gólgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a l’esquerra. Jesús deia: + «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan». C. Es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. La gent s’ho estava mirant. Les autoritats deien, rient-se’n: S. «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit». C. Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: S. «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix». C. Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».
Avui seràs amb mi al paradís
C. Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo: S. «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres». C. Però l’altre, renyant-lo, li respongué: S. «Tu que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal». C. I deia: S. «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». C. Jesús li respongué: + «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».
Pare, confio el meu alè a les vostres mans
C. Ja era cap al migdia quan s’estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s’esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força: + «Pare, confio el meu alè a les vostres mans». C. I havent dit això, expirà.
Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa.
C. El centurió, després de veure el que havia passat, en donava glòria a Déu i deia: S. «És veritat: aquest home era innocent». C. I tota la gent que era present en aquell espectacle, després de contemplar tot el que havia passat se’n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho.
Josep posà el cos de Jesús en un sepulcre
C. Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i bo, natural d’Arimatea, població dels jueus, que esperava el Regne de Déu i no estava d’acord amb tot allò que el sanedrí havia decidit i havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, el desclavà, l’amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú. Era el divendres, quan ja començava el capvespre del dissabte. Les dones que havien vingut amb Jesús des de Galilea seguiren fins allà, veieren el sepulcre i com havia estat enterrat el seu cos, i se n’anaren a comprar perfums i ungüents. I durant el dissabte guardaren el repòs que la llei prescrivia.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpia o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
L’Evangeli i el comentari de dissabte 12 d’abril del 2025.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan.
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en Ell. Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet. Llavors els grans sacerdots i els fariseus van reunir el Sanedrí i es preguntaven: «Què podem fer? Aquest home fa molts senyals prodigiosos. Si el deixem continuar, tothom creurà en Ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble». Però un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: «Vosaltres no enteneu res. ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble? Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per a reunir els fills de Déu dispersos. Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien.
Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles. Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres: «Què us sembla? No vindrà pas a la festa!». Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari de divendres 11 d’abril del 2025.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar Jesús. Ell els digué: «M’heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’aquestes obres em voleu apedregar?» Els jueus li respongueren: «No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per les teves blasfèmies, perquè tu, que ets un home, et fas Déu». Jesús els digué: «No heu vist que en la vostra Llei hi ha escrites aquestes paraules: “Jo declaro que vosaltres sou déus”? I no podem pas negar el valor de l’Escriptura. Per tant, si Déu ha dit: “vosaltres sou déus” a aquells a qui adreçava les seves paraules, a mi, que el Pare ha consagrat i ha enviat al món, per què m’acuseu de blasfem quan declaro que soc Fill de Déu? Si el que jo faig no és obra del meu Pare, no em cregueu, però si ho és, i a mi no em voleu creure, creieu el que diuen les obres; així us adonareu que el Pare està en mi i jo en el Pare».
En sentir això, intentaren detenir-lo, però se’ls escapà de les mans. Després se’n tornà a l’altra banda del Jordà, on Joan havia començat a batejar, i s’hi quedà. Molts l’anaren a trobar i deien: «Joan no va fer cap miracle, però tot el que va dir d’ell era veritat». I molts d’aquell indret van creure en Jesús.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari de dijous 10 d’abril del 2025.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Us dic amb tota veritat que els qui guarden les paraules que jo he dit no tastaran mai la mort». Els jueus li digueren: «Ara veiem ben clar que estàs endimoniat: Abraham va morir, i els profetes també, i tu dius que els qui guarden les paraules que tu has dit no tastaran mai la mort. Que ets més gran tu que el nostre pare Abraham? Ell va morir, i tots els profetes també van morir. Per qui et tens?» Jesús respongué: «Si fos jo mateix, que em glorifico, la meva glòria no valdria res, però és el meu Pare, que em glorifica. Vosaltres dieu que és el vostre Déu, però no el coneixeu. Jo sí que el conec, i si digués que no el conec, mentiria, com mentiu vosaltres. La veritat és que el conec i guardo les seves paraules. Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant de veure el meu dia, i quan el veié, se’n va alegrar». Els jueus li digueren: «Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc des d’abans que nasqués Abraham». Ells recolliren pedres per tirar-les-hi, però Jesús s’amagà i sortí del temple.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari de dimecres 9 d’abril del 2025.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als jueus que havien cregut en ell: «Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures». Ells li respongueren: «Som descendents d’Abraham; no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que no som lliures?» Jesús els contestà: «Us ho dic amb tota veritat: Tothom qui peca és esclau del pecat i els esclaus no es queden a la casa per sempre; els fills sí que s’hi queden per sempre. Per això, si el Fill us treu de l’esclavatge, sereu lliures de debò. Ja sé que sou descendents d’Abraham, però voldríeu matar-me perquè no suporteu el que jo us dic. Jo us parlo d’allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que el vostre pare us diu».
Ells insistiren: «El nostre pare és Abraham». Els diu Jesús: «Si fóssiu fills d’Abraham, faríeu el que ell feia. Però ara resulta que em voldríeu matar, a mi que us he dit la veritat tal com l’he sentida de Déu. Això Abraham no ho va fer. No, vosaltres imiteu les obres del vostre pare». Li responen: «Nosaltres no som pas fills bords. No tenim més pare que Déu». Jesús els diu: «Si Déu fos el vostre pare, m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc de Déu; no he vingut pas pel meu compte, sinó que ell m’ha enviat».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari d’avui dimarts 8 d’abril del 2025.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Jo me’n vaig. Vosaltres em buscareu en va, i morireu amb totes les vostres culpes. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir». Els jueus comentaven entre ells: «Per què diu que nosaltres no podem anar on ell va? Que s’ha proposat de matar-se?» Jesús els deia: «Vosaltres sou d’aquí baix, jo soc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no soc d’aquest món. Us he dit que morireu amb totes les vostres culpes perquè si no creieu que jo soc, no us en podreu pas alliberar».
Ells li preguntaven: «Qui ets tu?» Jesús els respongué: «Justament us ho estic dient. Tinc molt a dir i a condemnar de vosaltres; penseu que el qui m’envia diu sempre la veritat i jo, en aquest món, no dic sinó allò que li he sentit dir». Ells no entengueren que es referia al Pare. I els digué: «Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que jo soc i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m’ha ensenyat. El qui m’envia és amb mi; no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li és plaent». En sentir això, molts van creure en ell.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari de dilluns 07 d’abril del 2025.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús parlà als fariseus i els deia: «Jo soc la llum del món; el qui em segueix no camina a les fosques, sinó que té la llum de la vida». Els fariseus li digueren: «Tu ets testimoni de tu mateix: la teva declaració no té cap valor». Jesús els respongué: «Encara que jo sigui testimoni de mi mateix, la meva declaració té valor, perquè sé d’on vinc i on vaig. Vosaltres judiqueu amb criteris humans; jo no judico ningú, i si judiqués, el meu judici seria vàlid, perquè no soc sol, sinó jo i el qui m’ha enviat, i la declaració de dos testimonis és vàlida, tal com diu la vostra llei. Jo soc testimoni de mi mateix, però també n’és testimoni el Pare, que m’ha enviat». Ells li preguntaren: «Qui és el teu pare?» Jesús els contestà: «Ni em coneixeu a mi, ni coneixeu el meu Pare. Si m’haguéssiu conegut a mi, també hauríeu conegut el meu Pare».
Jesús pronuncià aquestes paraules tot ensenyant en el temple, a la sala del tresor, i ningú no l’agafà perquè encara no havia arribat la seva hora.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari d’avui diumenge 6 d’abril del 2017.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?». Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari d’avui dissabte 5 d’abril del 2025
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, alguns de la gent que havien sentit parlar Jesús deien: «Realment és el profeta que esperàvem». D’altres deien: «És el Messies». Però uns altres responien: «El Messies, ha de venir de Galilea? No diu l’Escriptura que “serà descendent de David i vindrà del poble de Bet-Lèhem, d’on era David”?» I no estaven d’acord entre ells. Alguns volien agafar-lo, però no van gosar.
Els guardes tornaren als grans sacerdots i als fariseus que els havien enviat, i aquests els van dir: «Per què no l’heu portat?» Ells els respongueren: «Ningú no ha parlat mai així». Els fariseus replicaren: «Vosaltres també us heu deixat enganyar? Qui de les nostres autoritats o dels fariseus hi ha cregut? Només hi creu aquesta gentussa condemnada d’ignorants de la Llei». Un del sanedrí, Nicodem, aquell que al principi havia anat a trobar Jesús, preguntà: «La Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat i sense saber què fa?» Ells li respongueren: «Tu també ets galileu? Estudia l’Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta». I cadascú se n’anà a casa seva.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
L’Evangeli i el comentari d’avui divendres 04 d’abril del 2025.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús no es movia de Galilea. No volia anar a Judea, perquè els jueus el volien matar. S’acostava la festa jueva dels Tabernacles. Quan els germans de Jesús hagueren pujat a Jerusalem per assistir a la festa, ell també hi pujà, però d’incògnit, no públicament.
A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. Alguns de Jerusalem deien: «No és el que volien matar, aquest? Com és que parla públicament i ningú no li diu res? És que l’han reconegut com a Messies les nostres autoritats? Però quan vindrà el Messies, ningú no sabrà d’on és; d’aquest, en canvi, sí que ho sabem». Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, cridà: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d’on soc, encara que, de fet, no he vingut per mi mateix. Aquell que m’ha enviat mereix tota la confiança, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell i és ell qui m’ha enviat». En sentir això, volien agafar-lo, però ningú no va gosar, perquè encara no havia arribat la seva hora.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.
Si t'ha agradat, Comparteix-ho.
Rector de les parròquies de Calella, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar (Maresme). Membre del Moviment dels Focolars i president de la Fundació Veu.
Utilitzem galetes de navegador a fi d’assegurar la millor experiència a l’usuari d’aquesta pàgina web. Si continueu utilitzant-la, entenem que hi esteu d’acord.
