Category: Comentari de l’Evangeli

Àudio: Sant Joan 10, 31-42

L’Evangeli i el comentari de divendres 11 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar Jesús. Ell els digué: «M’heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’aquestes obres em voleu apedregar?» Els jueus li respongueren: «No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per les teves blasfèmies, perquè tu, que ets un home, et fas Déu». Jesús els digué: «No heu vist que en la vostra Llei hi ha escrites aquestes paraules: “Jo declaro que vosaltres sou déus”? I no podem pas negar el valor de l’Escriptura. Per tant, si Déu ha dit: “vosaltres sou déus” a aquells a qui adreçava les seves paraules, a mi, que el Pare ha consagrat i ha enviat al món, per què m’acuseu de blasfem quan declaro que soc Fill de Déu? Si el que jo faig no és obra del meu Pare, no em cregueu, però si ho és, i a mi no em voleu creure, creieu el que diuen les obres; així us adonareu que el Pare està en mi i jo en el Pare».
En sentir això, intentaren detenir-lo, però se’ls escapà de les mans. Després se’n tornà a l’altra banda del Jordà, on Joan havia començat a batejar, i s’hi quedà. Molts l’anaren a trobar i deien: «Joan no va fer cap miracle, però tot el que va dir d’ell era veritat». I molts d’aquell indret van creure en Jesús.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 8,51-59

L’Evangeli i el comentari de dijous 10 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Us dic amb tota veritat que els qui guarden les paraules que jo he dit no tastaran mai la mort». Els jueus li digueren: «Ara veiem ben clar que estàs endimoniat: Abraham va morir, i els profetes també, i tu dius que els qui guarden les paraules que tu has dit no tastaran mai la mort. Que ets més gran tu que el nostre pare Abraham? Ell va morir, i tots els profetes també van morir. Per qui et tens?» Jesús respongué: «Si fos jo mateix, que em glorifico, la meva glòria no valdria res, però és el meu Pare, que em glorifica. Vosaltres dieu que és el vostre Déu, però no el coneixeu. Jo sí que el conec, i si digués que no el conec, mentiria, com mentiu vosaltres. La veritat és que el conec i guardo les seves paraules. Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant de veure el meu dia, i quan el veié, se’n va alegrar». Els jueus li digueren: «Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc des d’abans que nasqués Abraham». Ells recolliren pedres per tirar-les-hi, però Jesús s’amagà i sortí del temple.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 8, 31-42

L’Evangeli i el comentari de dimecres 9 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als jueus que havien cregut en ell: «Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures». Ells li respongueren: «Som descendents d’Abraham; no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que no som lliures?» Jesús els contestà: «Us ho dic amb tota veritat: Tothom qui peca és esclau del pecat i els esclaus no es queden a la casa per sempre; els fills sí que s’hi queden per sempre. Per això, si el Fill us treu de l’esclavatge, sereu lliures de debò. Ja sé que sou descendents d’Abraham, però voldríeu matar-me perquè no suporteu el que jo us dic. Jo us parlo d’allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que el vostre pare us diu».
Ells insistiren: «El nostre pare és Abraham». Els diu Jesús: «Si fóssiu fills d’Abraham, faríeu el que ell feia. Però ara resulta que em voldríeu matar, a mi que us he dit la veritat tal com l’he sentida de Déu. Això Abraham no ho va fer. No, vosaltres imiteu les obres del vostre pare». Li responen: «Nosaltres no som pas fills bords. No tenim més pare que Déu». Jesús els diu: «Si Déu fos el vostre pare, m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc de Déu; no he vingut pas pel meu compte, sinó que ell m’ha enviat».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 8, 21-30

L’Evangeli i el comentari d’avui dimarts 8 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Jo me’n vaig. Vosaltres em buscareu en va, i morireu amb totes les vostres culpes. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir». Els jueus comentaven entre ells: «Per què diu que nosaltres no podem anar on ell va? Que s’ha proposat de matar-se?» Jesús els deia: «Vosaltres sou d’aquí baix, jo soc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no soc d’aquest món. Us he dit que morireu amb totes les vostres culpes perquè si no creieu que jo soc, no us en podreu pas alliberar».
Ells li preguntaven: «Qui ets tu?» Jesús els respongué: «Justament us ho estic dient. Tinc molt a dir i a condemnar de vosaltres; penseu que el qui m’envia diu sempre la veritat i jo, en aquest món, no dic sinó allò que li he sentit dir». Ells no entengueren que es referia al Pare. I els digué: «Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que jo soc i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m’ha ensenyat. El qui m’envia és amb mi; no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li és plaent». En sentir això, molts van creure en ell.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 8,12-20

L’Evangeli i el comentari de dilluns 07 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús parlà als fariseus i els deia: «Jo soc la llum del món; el qui em segueix no camina a les fosques, sinó que té la llum de la vida». Els fariseus li digueren: «Tu ets testimoni de tu mateix: la teva declaració no té cap valor». Jesús els respongué: «Encara que jo sigui testimoni de mi mateix, la meva declaració té valor, perquè sé d’on vinc i on vaig. Vosaltres judiqueu amb criteris humans; jo no judico ningú, i si judiqués, el meu judici seria vàlid, perquè no soc sol, sinó jo i el qui m’ha enviat, i la declaració de dos testimonis és vàlida, tal com diu la vostra llei. Jo soc testimoni de mi mateix, però també n’és testimoni el Pare, que m’ha enviat». Ells li preguntaren: «Qui és el teu pare?» Jesús els contestà: «Ni em coneixeu a mi, ni coneixeu el meu Pare. Si m’haguéssiu conegut a mi, també hauríeu conegut el meu Pare».
Jesús pronuncià aquestes paraules tot ensenyant en el temple, a la sala del tresor, i ningú no l’agafà perquè encara no havia arribat la seva hora.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 8, 1-11

L’Evangeli i el comentari d’avui diumenge 6 d’abril del 2017.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?». Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 7, 40-53

L’Evangeli i el comentari d’avui dissabte 5 d’abril del 2025

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, alguns de la gent que havien sentit parlar Jesús deien: «Realment és el profeta que esperàvem». D’altres deien: «És el Messies». Però uns altres responien: «El Messies, ha de venir de Galilea? No diu l’Escriptura que “serà descendent de David i vindrà del poble de Bet-Lèhem, d’on era David”?» I no estaven d’acord entre ells. Alguns volien agafar-lo, però no van gosar.
Els guardes tornaren als grans sacerdots i als fariseus que els havien enviat, i aquests els van dir: «Per què no l’heu portat?» Ells els respongueren: «Ningú no ha parlat mai així». Els fariseus replicaren: «Vosaltres també us heu deixat enganyar? Qui de les nostres autoritats o dels fariseus hi ha cregut? Només hi creu aquesta gentussa condemnada d’ignorants de la Llei». Un del sanedrí, Nicodem, aquell que al principi havia anat a trobar Jesús, preguntà: «La Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat i sense saber què fa?» Ells li respongueren: «Tu també ets galileu? Estudia l’Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta». I cadascú se n’anà a casa seva.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 7,1-2.10.14.25-30

L’Evangeli i el comentari d’avui divendres 04 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús no es movia de Galilea. No volia anar a Judea, perquè els jueus el volien matar. S’acostava la festa jueva dels Tabernacles. Quan els germans de Jesús hagueren pujat a Jerusalem per assistir a la festa, ell també hi pujà, però d’incògnit, no públicament.
A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. Alguns de Jerusalem deien: «No és el que volien matar, aquest? Com és que parla públicament i ningú no li diu res? És que l’han reconegut com a Messies les nostres autoritats? Però quan vindrà el Messies, ningú no sabrà d’on és; d’aquest, en canvi, sí que ho sabem». Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, cridà: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d’on soc, encara que, de fet, no he vingut per mi mateix. Aquell que m’ha enviat mereix tota la confiança, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell i és ell qui m’ha enviat». En sentir això, volien agafar-lo, però ningú no va gosar, perquè encara no havia arribat la seva hora.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 5, 31-47

L’Evangeli i el comentari d’avui dijous 03 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Si donava testimoni de mi mateix jo tot sol, el meu testimoni no tindria valor. Un altre en dona testimoni, i jo sé que el testimoni que dona és veritat. Quan van enviar missatgers per interrogar Joan, la seva resposta va ser un testimoni a favor de la veritat. No és que jo em fonamenti en el testimoniatge dels homes; només ho dic perquè us voldria salvar. Joan era una flama encesa que il·luminava tot al voltant, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un moment per la seva claror. Però jo tinc a favor meu un altre testimoni de més valor que Joan: són les obres que el Pare m’ha donat i que vol que jo dugui a terme. Això que jo faig, sí que demostra que el Pare m’ha enviat. A més, el Pare que m’ha enviat n’ha volgut donar testimoni ell mateix. Vosaltres no heu sentit mai la seva veu, ni li heu vist la cara, ni teniu dintre vostre la seva paraula, perquè no voleu creure en aquell que ell envià.
Vosaltres examineu les Escriptures, perquè penseu que per les Escriptures tindreu la vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu venir a mi, tot i que en mi trobaríeu la vida que espereu. Jo no tinc en compte l’aprovació dels homes. Però us conec ben bé i sé que no teniu dintre vostre l’amor de Déu. Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em rebeu; en canvi, rebreu qualsevol que vingui en nom propi. Com podeu creure, vosaltres que us avaleu mútuament, però no busqueu l’aprovació que només Déu pot donar? No cregueu que seré jo qui us acusarà davant el Pare. Qui us acusa és el mateix Moisès, en qui teniu posada l’esperança. Si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, perquè els seus escrits parlen de mi. Però si no creieu ni els escrits de Moisès, com creureu el que jo us dic?»


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 5, 17-30

L’Evangeli i el comentari d’avui dimecres 02 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als jueus: «El meu Pare no ha deixat mai de treballar, i jo també treballo». Els jueus, més que mai, volien matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs festiu, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia igual a Déu.
Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: El Fill no pot fer res que no ho vegi al seu Pare; allò que el Pare fa, ho fa igualment el Fill, perquè el Pare l’estima i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que les que heu vist fins ara, i en quedareu meravellats; perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dona la vida, també el Fill dona la vida als qui vol. I el Pare no s’ha reservat ni tan sols el judici, sinó que l’ha confiat tot al Fill, perquè vol que tothom honori el Fill amb el mateix honor que donem al Pare. Qui no vol honorar el Fill, no vol honorar el Pare que l’ha enviat. Us ho dic amb tota veritat: Els qui escolten el que jo dic i creuen en aquell que m’ha enviat tenen la vida eterna; no es presentaran al judici per ser-hi condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. Amb tota veritat us dic que ve l’hora, més ben dit, ja ha arribat, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i tots els qui l’hauran sentida viuran. Perquè el Pare, que és font de tota vida, ha fet que el Fill també ho sigui. I també, com a Fill de l’home, li ha donat poder de judicar. No us estranyeu d’això que us dic: Ve l’hora que tots els qui són en els sepulcres sentiran la veu del Fill de Déu i, si han obrat bé, en sortiran per ressuscitar a la vida, però si han obrat malament, per ressuscitar condemnats. Jo no puc fer res pel meu compte; judico escoltant el Pare, i les sentències que jo dono són justes, perquè no vull fer la meva pròpia voluntat, sinó la d’aquell que m’ha enviat».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 5, 1-16

L’Evangeli i el comentari d’avui dimarts 01 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan

Un dia de festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Allà, no lluny de la porta de les Ovelles, hi ha una piscina, amb cinc pòrtics, anomenada en hebreu Betzata. Sota aquells pòrtics hi havia sempre molts malalts: cecs, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, invàlid feia trenta-vuit anys. Jesús el veié ajagut i, sabent que hi era de molt de temps, li digué: «Et vols posar bo?» Aquell invàlid li contestà: «Senyor, no tinc ningú que em baixi a la piscina al moment que l’aigua es remou i, mentre jo hi vaig, un altre hi ha baixat primer». Jesús li diu: «Aixeca’t, carrega’t la llitera i camina». A l’instant aquell home es posà bo, es carregà la llitera i caminava.
Però aquell dia era un dia de repòs, i els jueus deien a l’home que s’havia posat bo: «Avui no és permès això de carregar-se a coll una llitera». Ell els respongué: «El qui m’ha donat la salut m’ha dit: “Carrega’t la llitera i camina”». Li preguntaren: «Qui és que t’ha dit això?» Aquell home no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit d’entre la gent que hi havia per allà. Després Jesús el trobà al temple i li digué: «Ara ja estàs bo. No pequis més, que no et passin coses pitjors». Aquell home anà a dir als jueus que era Jesús el qui l’havia curat. Els jueus, veient que Jesús feia això en dia de festa, començaren d’acusar-lo.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 4, 43-54

L’Evangeli i el comentari de dilluns 31 de març del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà de Samaria cap a Galilea, tot i que ell mateix havia afirmat que els profetes no són ben rebuts en el seu país natal. Aquesta vegada els galileus, que havien assistit també a les festes de Jerusalem i havien vist tot el que ell havia fet, el van acollir. Aleshores tornà a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.
A Cafarnaaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan sentí que Jesús havia tornat de Judea a Galilea, l’anà a trobar per demanar-li que baixés a curar el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li digué: «Només creieu quan veieu miracles i prodigis». Però el funcionari li deia: «Senyor, baixeu abans que no es mori el meu fill». Jesús li respon: «Ves, que el teu fill ja està bo». Aquell home cregué en la paraula que Jesús li havia dit i emprengué el camí de retorn. Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus criats anaren a dir-li que el seu fill ja estava bo. Els preguntà a quina hora s’havia trobat millor i ells li respongueren: «Ahir, a primera hora de la tarda, li desaparegué la febre». El pare veié que era exactament l’hora que Jesús li havia dit que el seu fill ja estava bo. I cregueren en Jesús ell i tota la seva família. Jesús va fer aquest segon miracle quan tornà de Judea a Galilea.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Lluc 15,1-3.11-32

L’Evangeli i el comentari de diumenge 30 de març del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc

En aquell temps, veient que tots els cobradors d’impostos i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els va proposar aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: ‘Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca’. Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies, el més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà i es digué: ‘Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers’. I se n’anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu’. Però el pare digué als seus criats: ‘De pressa, porteu el vestit millor i poseu-li, poseu-li també l’anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat’. I es posaren a celebrar-ho.

»Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: ‘El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras’. El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué: ‘Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras’. El pare li contestà: ‘Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat’».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Lluc 18,9-14

L’Evangeli i el comentari de dissabte 29 març del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, us dono gràcies perquè no soc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos”. Però el publicà, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: “Déu meu, sigueu-me propici, que soc un pecador”. Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.