Category: Comentari de l’Evangeli

Àudio: Sant Mateu 13,18-23

L’Evangeli i el comentari de divendres 24 de juliol del 2020.
Escoltar l’àudio:


Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Escolteu vosaltres què vol dir la paràbola del sembrador. La llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors. La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dona fruit. La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Joan 15,1-8

L’Evangeli i el comentari de dijous 23 de juliol del 2020.
Escoltar l’àudio:


Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dona fruit en mi, el Pare la talla, i la que dona fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo soc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Joan 20,1-2.11-18

L’Evangeli i el comentari de dimecres 22 de juliol del 2020.
Escoltar l’àudio:


Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge, Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat».
Maria es quedà al sepulcre, a fora, plorant. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dintre el sepulcre, i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts l’un al capçal i l’altre als peus d’on havia estat posat el cos de Jesús. Ells li diuen: «Dona, per què plores?» Ella els respon: «S’han endut el meu Senyor, i no sé on l’han posat». Així que acabava de dir aquestes paraules, es gira i veu Jesús dret allà, però no el reconegué. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon: «Senyor, si te l’has emportat tu, digue’m on l’has deixat, i me l’enduré». Li diu Jesús: «Maria!» Ella es gira i li diu en hebreu: «Rabuni!», és a dir, «Mestre!» Jesús li diu: «Corre, deixa’m. Encara no he pujat al Pare, però ves a trobar els meus germans i digue’ls: Pujo al meu Pare, que és també el vostre Pare, al meu Déu, que és també el vostre Déu». Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anuncià que havia vist el Senyor i que li havia dit això.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Mateu 12,46-50

L’Evangeli i el comentari de dimarts 21 de juliol del 2020.
Escoltar l’àudio:


Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, mentre Jesús parlava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora de la casa, volien parlar amb ell. Algú li digué: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us volen parlar». Jesús li respongué: «Qui és la meva mare? Qui són els meus germans?» Llavors estengué la mà assenyalant els seus deixebles i digué: «Aquests són la meva mare i els meus germans; tothom que compleix la voluntat del meu Pare del cel és el meu germà, la meva germana, la meva mare».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Mateu 12,38-42

L’Evangeli i el comentari de dilluns 20 de juliol del 2020.
Escoltar l’àudio:


Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: «Mestre, voldríem veure com, amb un senyal prodigiós, demostreu que veniu de Déu». Ell els respongué: «La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però Déu no els en donarà cap altre que el del profeta Jonàs: així com Jonàs va passar tres dies i tres nits dintre el monstre marí, també el Fill de l’home passarà tres dies i tres nits en el cor de la terra. En el judici de Déu, els ninivites acusaran la gent d’aquesta generació i la condemnaran perquè ells es convertiren quan Jonàs els predicà, i aquí teniu més que Jonàs. En el judici de Déu, la reina del país del Sud acusarà la gent d’aquesta generació i la condemnarà perquè ella va venir de l’altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó, i aquí teniu més que Salomó».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Mateu 13,24-43

L’Evangeli i el comentari de diumenge 19 de juliol del 2020.
Escoltar l’àudio:


Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquells temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n’anà. Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal. Els mossos li digueren: Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner».
Els proposà encara una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant, que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques».
Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».
Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món».
Llavors, deixà la gent i se n’anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L’enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol.
Qui tingui orelles, que ho senti».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com