L’Evangeli i el comentari de dijous 11 de juny del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
L’Evangeli i el comentari de dimecres 10 de juny del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los, sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi, i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
L’Evangeli i el comentari de dimarts 09 de juny del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
L’Evangeli i el comentari de dilluns 08 de juny del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També van perseguir els profetes que us han precedit».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
L’Evangeli i el comentari de dimecres 29 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
L’Evangeli i el comentari de dilluns de Pasqua 13 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, les dones, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren corrents del sepulcre per anunciar-ho als deixebles. Jesús els sortí al pas i les saludà dient-los: «Déu vos guard». Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i l’adoraren. Jesús els digué: «No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran».
Mentre elles se n’anaven, alguns de la guàrdia havien arribat a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia succeït. Ells, després de parlar-ne en consell amb els notables, compraren els soldats amb una bona propina i els digueren: «Feu córrer que, de nit, mentre dormíeu, van venir els seus partidaris i van robar el cos. Si el governador ho arribava a saber, ja ens encarregarem de convèncer-lo que us deixi tranquils». Els soldats es quedaren els diners i compliren les consignes rebudes. I entre els jueus encara corre aquesta versió dels fets.
L’Evangeli i el comentari de dissabte Sant 11 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Escoltar el vídeo:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Passat el dissabte, quan ja clarejava el matí del diumenge, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a veure el sepulcre. De cop i volta se sentí un gran terratrèmol: un àngel del Senyor, baixat del cel, havia fet rodolar la pedra i s’hi havia assegut. Resplendia com un llamp i el seu vestit era blanc com la neu. Va ser tan gran el sobresalt dels guardes, que de l’esglai quedaren com morts. L’àngel del Senyor digué a les dones: «No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com ho havia predit. Veniu a veure el lloc on havia estat posat, i aneu de seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts i anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu. Mireu que jo us ho he dit». Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren corrents del sepulcre per anunciar-ho als deixebles. Jesús els sortí al pas i les saludà dient-los: «Déu vos guard». Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i l’adoraren. Jesús els digué. «No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran».
L’Evangeli i el comentari de dimecres Sant 08 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, un dels dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué: «Estic disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?» Ells li pagaren trenta monedes de plata, i des d’aleshores buscaven una ocasió per entregar-lo.
El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús: «On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?» Ell respongué: «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: El mestre diu: El meu moment s’acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva». Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.
Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant: «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà». Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits: «No soc pas jo, Senyor?» Jesús contestà: «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l’home fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell, però ai de l’home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut». Judes, el qui el traïa, li preguntà: «No soc pas jo, rabí?» Jesús li contestà: «Sí que ho ets».
L’Evangeli i el comentari de diumenge de Rams 05 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu
Estic disposat a entregar-vos Jesús
C. En aquell temps, un dels dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué: S. «Estic disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?» C. Ells li pagaren trenta monedes de plata, i des d’aleshores buscava una ocasió per entregar-lo.
On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?
C. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús: S. «On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?» C. Ell respongué: + «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu: El mestre diu: El meu moment s’acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva». C. Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.
Un de vosaltres em trairà
C. Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant: + «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà». C. Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits: S. «No soc pas jo, Senyor?» C. Jesús contestà: + «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l’home fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell, però ai de l’home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut». C. Judes, el qui el traïa, li preguntà: S. «No soc pas jo, rabí?» C. Jesús li contestà: + «Sí que ho ets».
Això és el meu cos. Això és la meva sang
C. Mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i digué tot donant-lo als deixebles: + «Preneu i mengeu-ne; això és el meu cos». C. Després prengué un calze, digué l’acció de gràcies i els el donà tot dient: + «Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes en remissió dels pecats. Us asseguro que des d’ara no beuré d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare». C. Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.
Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran
C. Llavors Jesús els digué: + «Aquesta nit tots tindreu de mi un desengany, perquè l’Escriptura diu: “Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran”. Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea». C. Pere li digué: S. «Ni que tots es desenganyin de vós, jo, mai». C. Jesús li respon: + «T’ho dic amb tota veritat: Aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades». C. Li diu Pere: S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré». C. I tots els deixebles digueren el mateix.
Es posà trist i abatut
C. Llavors Jesús arribà amb els seus deixebles a una propietat anomenada Guet-Semaní, i els diu: + «Seieu aquí mentre vaig allà a pregar». C. Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els digué: + «Sento una tristor a l’ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi». C. Ell s’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava: + «Pare meu, si és possible, que aquest calze s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com vós voleu». C. Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere: + «Així no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L’esperit està decidit a tot, però l’home és feble». C. Se n’anà per segona vegada i pregà: + «Pare meu, si aquest calze no pot passar sense que jo el begui, que es faci la vostra voluntat». C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà, doncs, i se n’anà a pregar per tercera vegada, tot repetint la mateixa súplica. Se’n va després cap als deixebles i els diu: + «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l’hora. El Fill de l’home és entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí».
Llavors agafaren Jesús i el detingueren
C. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, un dels dotze, amb molta gent, armada amb espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal: S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo». C. Immediatament s’acostà a Jesús i li digué: S. «Déu vos guard, rabí». C. I el besà. Però Jesús li contestà: + «Company, estigues pel que has vingut a fer». C. Llavors detingueren Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué: + «Torna a embeinar l’espasa: tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, com es compliria el que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?» C. Llavors Jesús s’adreçà a la gent i els digué: + «Heu vingut a agafar-me, armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em detinguéreu. Però tot ha passat així perquè es complís el que havien escrit els profetes». C. Llavors tots els deixebles el deixaren sol i fugiren.
Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home
assegut a la dreta del Totpoderós
C. Els qui havien detingut Jesús se l’endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s’assegué entre els guardes, esperant el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, tot i que s’havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment se’n presentaren dos amb aquesta acusació: S. «Aquest ha dit: “Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies”». C. El gran sacerdot s’aixecà i preguntà a Jesús: S. «No et vols defensar de res? Què en dius, de les acusacions que et fan aquests testimonis?» C. Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: S. «Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu». C. Jesús li respon: + «Sí, teniu raó. Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel». C. Llavors el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot cridant: S. «Ha blasfemat! Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla?» C. Ells respongueren: S. «Mereix pena de mort». C. Llavors li escopien a la cara i li pegaven; altres el bufetejaven i li deien: S. «Profetitza, Messies; endevina qui t’ha pegat».
Abans no canti el gall em negaràs tres vegades
C. Mentrestant Pere s’estava assegut fora, al pati. Una criada se li acostà per dir-li: S. «Tu també hi anaves amb Jesús, el Galileu». C. Però ell ho negà davant de tothom i li digué: S. «No sé de què em parles». C. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada s’hi fixà i digué als qui eren allí: S. «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè». C. Pere ho tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui eren allà s’acostaren i digueren a Pere: S. «És veritat que hi anaves, amb ells; se’t nota fins i tot en el parlar». C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, em negaràs tres vegades», i així que va ser fora, va plorar amargament.
L’entregaren a Pilat, el governador
C. Quan s’hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per decretar la seva mort. Se l’endugueren encadenat i l’entregaren a Pilat, el governador romà.
No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida
C. Quan Judes, el qui l’havia traït, veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Retornà les trenta monedes als grans sacerdots i als notables i els digué: S. «He pecat entregant a la mort un home innocent». C. Ells, per tota resposta, li digueren: S. «A nosaltres ens vens amb això? Tu t’arreglaràs». C. Ell llençà els diners al santuari, sortí a fora, se’n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren els diners, però es deien: S. «No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida». C. Després de discutir-ho, van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per sepultar els forasters. Per això encara avui s’anomena camp de Sang. Així es complí el que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d’un esclau, tal com l’avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m’havia indicat».
Ets tu el rei dels jueus?
C. Jesús comparegué davant el governador. El governador l’interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Jesús li digué: + «Sí, teniu raó». C. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu: S. «No sents quantes acusacions presenten contra tu?» C. Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant que el governador n’estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d’indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Bar-Abàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué: S. «Qui voleu que indulti, Bar-Abàs o Jesús, tingut per Messies?» C. Perquè s’adonava que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva esposa li feu arribar aquest encàrrec: S. «No vulguis saber res d’aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell». C. Mentrestant els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanessin l’indult de Bar-Abàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultés, ells li respongueren: S. «Bar-Abàs». C. Pilat els diu: S. «I de Jesús, tingut per Messies, què n’he de fer?» C. Tots li respongueren: S. «Que el crucifiquin». C. Digué Pilat: S. «Per què? Quin mal ha fet?» C. Ells cridaven més fort encara: S. «Que el crucifiquin». C. Quan Pilat s’adonà que era inútil el seu intent i que més aviat crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué: S. «Jo no soc responsable de la sang d’aquest home; arregleu-vos vosaltres». C. Tot el poble respongué: S. «Que la responsabilitat d’aquesta sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills». C. Llavors els deixà lliure Bar-Abàs i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.
Salve, rei dels jueus
C. Els soldats del governador s’endugueren Jesús a l’interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d’espines que havien teixit, i a la mà dreta li posaren una canya. Després, per burlar-se’n, s’agenollaven davant d’ell i li deien: S. «Salve, rei dels jueus». C. També l’escopien i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla, li tragueren el mantell, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.
Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell
C. Quan sortien, trobaren un home de Cirena, que es deia Simó, i l’obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un indret anomenat Gólgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. I s’assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus». Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.
Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu
C. Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien: S. «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix; si ets el Fill de Déu, baixa de la creu». C. També se’n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien: S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d’Israel, que baixi ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l’alliberi, doncs, si tant se l’estima, ell que deia: Soc Fill de Déu». C. Els bandolers que havien estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.
Eli, Eli, lema sabactani?
C. Des del migdia fins a mitja tarda s’estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força: + «Eli, Eli, lema sabactani?» C. Que vol dir: + «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?» C. Alguns dels qui eren allí deien: S. «Ara crida Elies». C. Un d’ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d’una canya perquè begués. Però els altres li deien: S. «Deixa’l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo». C. Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.
Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa
C. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia passat, s’esveraren molt i deien: S. «És veritat: Aquest home era Fill de Déu». C. També moltes dones eren allà mirant-s’ho de lluny. Havien seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.
Josep posà el cos de Jesús en el seu sepulcre nou
C. Cap al tard vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donessin el cos. Josep el prengué, l’amortallà amb un llençol i el posà en el sepulcre nou que ell s’havia fet tallar a la roca. Després feu rodolar una gran pedra, per tancar l’entrada del sepulcre, i se n’anà. Maria Magdalena i l’altra Maria eren allà, assegudes davant el sepulcre.
Podeu disposar d’una guàrdia.
Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu
C. L’endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li: S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor quan encara vivia va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré”. Doneu ordre de guardar el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els deixebles anessin a robar-lo i diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts”. Seria una impostura pitjor que la primera». C. Pilat els digué: S. «Podeu disposar d’una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu». C. Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne l’entrada i posant-hi guàrdia.
L’Evangeli i el comentari de dijous 19 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies.
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».
Josep es despertà i complí el que l’àngel del Senyor li havia manat.
L’Evangeli i el comentari de dimecres 18 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los, sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi, i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel».
L’Evangeli i el comentari de dimarts 17 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupaven els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: “Tingueu paciència i us ho pagaré tot”. Llavors el rei se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que tan sols li devia cent denaris, l’agafà i l’escanyava dient-li: “Paga’m tot el que em deus”. L’altre se li llançà als peus i el suplicava: “Tingues paciència i ja t’ho pagaré”. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute.
Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: “Que n’ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu?” Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà».
L’Evangeli i el comentari de divendres 13 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar, a un altre, el van matar, a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: “Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat”. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?»
Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema». Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen”? Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar». Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren aquella paràbola, comprengueren que Jesús es referia a ells i volien agafar-lo, però no es van atrevir per por del poble, que el tenia per profeta.
Rector de les parròquies de Calella, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar (Maresme). Membre del Moviment dels Focolars i president de la Fundació Veu.
Utilitzem galetes de navegador a fi d’assegurar la millor experiència a l’usuari d’aquesta pàgina web. Si continueu utilitzant-la, entenem que hi esteu d’acord.
