Category: Marc

L’Evangeli i el comentari de dimecres 19 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles arribaren a Betsaida. Allà li portaren un cec i li demanaven que el toqués. Jesús agafà el cec per la mà i se l’endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: «Veus alguna cosa?». El cec va alçar els ulls i deia: «Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen». Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa. Jesús el va enviar a casa seva i li digué: «No entris al poble».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dimarts 18 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els deixebles no havien pensat a proveir-se de pans i en portaven només un en la barca. Mentrestant Jesús els advertia que anessin amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d’Herodes. Això els recordà que no tenien pans, i ho comentaven entre ells. Jesús se n’adonà i els digué: «Per què dieu que no teniu pans? Si que us costa d’entendre! Quin cor tan ofuscat! Teniu ulls i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu? No recordeu quants coves vau recollir de les sobres, quan vaig partir cinc pans per donar-los a cinc mil homes?» Ells li responen: «Dotze coves». «I quantes senalles vau recollir, quan en vaig partir set per a quatre mil homes?» Li diuen: «Set». I els deia: «Encara no ho enteneu?».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dilluns 17 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus començaren a discutir amb Jesús i li demanaven un senyal del cel, per posar-lo a prova. Ell sospirà profundament i digué: «Per què demanen un senyal, els homes d’aquesta generació? Us dic amb tota veritat que no els en serà donat cap». I Jesús els deixà, s’embarcà altra vegada i se n’anà a l’altra riba del llac.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dissabte 15 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, hi tornava a haver una gran gentada amb Jesús i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué: «Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n’hi ha que han vingut de lluny». Els deixebles li preguntaren: «D’on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat?». Jesús els preguntà: «Quants pans teniu?». Ells li respongueren: «Set».

Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans, digué l’acció de gràcies, els partí i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent; i així ho van fer. Tenien a més uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. La gent en va menjar i quedaren saciats. Després van recollir set paneres dels bocins que havien sobrat. Eren unes quatre mil persones. Jesús els va acomiadar, va pujar a la barca amb els seus deixebles i se n’anà a la regió de Dalmanuta.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dijous 13 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, Jesús se n’anà al terme de Tir i de Sidó. S’allotjà en una casa i no volia que la gent ho sabés. Però no pogué passar desapercebut. Tot seguit en sentí parlar una dona que tenia una filla posseïda per un esperit maligne, i l’anà a trobar, es llançà als seus peus i li pregava que tragués de la seva filla el dimoni. La dona no era jueva sinó sirofenícia. Jesús li deia: «Deixa que mengin primer els fills: no estaria bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells». Ella li respongué: «És veritat, Senyor, però també els cadells, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure». Jesús li digué: «Tens raó: ves, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla». Ella se n’anà a casa seva i trobà la noia al llit, sense el dimoni.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dimaecres 12 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, Jesús cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur».

Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi. Jesús els respongué: «¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur, perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos?». D’aquesta manera declarava purs tots els aliments. I va afegir: «Només allò que surt de l’home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dimarts 11 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment i quan tornen del mercat no mengen, sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua vasos i gerros i atuells d’aram.
Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans”. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions del homes». I els deia encara: «Bé en sabeu prou, de desfer-vos dels manaments de Déu en nom de la vostra tradició! Moisès havia dit: “Honra el pare i la mare”. I també: “Els qui maleeixin el pare o la mare seran condemnats a mort”. Però vosaltres, quan algú diu al pare o a la mare: “Consagro a Déu els meus béns que vosaltres teniu dret a usar en profit vostre”, ja no li permeteu de fer-ne res a favor del pare o de la mare. Així, en nom de la tradició que us transmeteu els uns als altres, traieu tot valor a la paraula de Déu. I de coses per l’estil, en feu moltes».

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dilluns 10 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. A tot arreu on arribava, pobles, viles o llogarrets, posaven els malalts a la plaça i li demanaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dissabte 08 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, els Apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica». Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. Se n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de divendres 07 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, l’anomenada de Jesús s’havia estès pertot arreu, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien: «És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això té el poder d’obrar miracles». D’altres deien: «És Elies». I d’altres: «És un profeta, semblant als antics profetes». Herodes, sentint tot això, deia: «És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat». En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat. Joan deia a Herodes: «No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà». Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat.

L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu natalici, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit i als personatges importants de Galilea. Durant el convit entrà la filla d’Herodies a ballar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: «Demana’m el que vulguis i t’ho donaré». I li féu aquest jurament: «Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne». La noia va sortir i preguntà a la seva mare: «Què haig de demanar?». Ella li respongué: «El cap de Joan Baptista». La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà: «Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista». El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dijous 06 febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotjareu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells». Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dimecres 05 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, Jesús se’n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. El dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien: «D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?». I no eren capaços d’acceptar-lo. Jesús els digué: «Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva». I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I el sorprenia que no tinguessin fe. Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dimarts 04 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i Ell es quedà vora l’aigua. Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb insistència, li diu: «La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui». Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.

Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré». Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre d’ella que estava guarida del mal que la turmentava. Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent: «Qui m’ha tocat la roba?». Els seus deixebles li contestaren: «¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?». Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, tremolant de por es prosternà davant d’Ell i li va explicar tota la veritat. Jesús li digué: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava».

Mentre Jesús encara parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: «La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar el Mestre?». Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: «No tinguis por; tingues només fe». I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys. Entra a la casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm». Ells se’n burlaven, però Jesús els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, l’agafa per la mà i li diu: «Talita, cum —que vol dir: ‘Noia, aixeca’t’». A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren sorpresos i no se’n sabien avenir. Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

L’Evangeli i el comentari de dilluns 03 de febrer del 2025.

Escoltar l’àudio:

 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc.

En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles arribà a l’altra banda del llac, al país dels gerasens. Així que saltà de la barca, vingué, de les coves sepulcrals on vivia, un home posseït d’un esperit maligne. No el podien lligar ni tan sols amb cadenes, perquè més d’una vegada havia trencat les cadenes i els grillons amb què l’havien lligat. Ningú no el podia dominar. De nit i de dia anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i fent-se mal a cops de pedra. En veure Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà als seus peus i li digué cridant tant com podia: «Per què us fiqueu amb mi, Jesús, Fill de Déu altíssim? Us conjuro per Déu que no em turmenteu». És que Jesús li deia: «Esperit maligne, surt d’aquest home». Jesús li preguntava: «Com et dius?» Ell li respon: «Legió, perquè som molts». I demanava a Jesús amb insistència que no els tragués fora del país.
Veient que per allà a la muntanya passava un gran ramat de porcs, demanaren a Jesús que els enviés als porcs i els hi deixés entrar. Jesús els ho permeté, i així que els esperits malignes entraren en els porcs, tot el ramat, que era d’uns dos mil, es precipità muntanya avall fins al llac, on s’ofegaren. Els porquers fugiren i portaren la nova al poble i a les cases dels encontorns, i la gent sortí a veure què havia passat. Quan arribaren, veieren l’endimoniat, que havia tingut la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i s’apoderà d’ells un gran temor. Els qui ho havien vist els contaren tot el que havia passat a l’endimoniat i als porcs. Llavors es posaren a pregar Jesús que se n’anés del seu territori. Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava que el volgués amb ell, però Jesús no ho acceptà i li digué que tornés a casa seva, amb els seus, i els expliqués tot el que el Senyor li havia fet i com s’havia compadit d’ell. Aquell home se n’anà i proclamava per tota la Decàpolis el que Jesús li havia fet, i tothom se’n meravellava.

Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.