Category: Joan

Àudio: Sant Joan 13, 1-15

L’Evangeli i el comentari de dijous Sant 17 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan.

Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat el seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura. Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, vós voleu rentar-me els peus a mi?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus». Jesús li contestà: «Si no et rento, tu no ets dels meus». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em renteu només els peus: renteu-me també les mans i el cap». Jesús li respon: «Qui s’ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots». Jesús sabia qui l’havia de trair; per això deia que no tots estaven nets.
Després de rentar-los els peus, quan s’hagué posat el mantell i assegut a taula, els digué: «Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpia o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Joan 13, 21-33.36-38

L’Evangeli i el comentari de dimarts Sant 15 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan.

En aquell temps, mentre Jesús era a taula amb els seus deixebles, es contorbà i afirmà: «Us dic amb tota veritat que un de vosaltres em trairà». Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no es podien imaginar de qui ho deia. Un dels deixebles, aquell que Jesús estimava, era reclinat vora la falda de Jesús. Simó Pere, doncs, li fa senyes perquè li demani de qui parla. Ell es tomba bonament sobre el pit de Jesús i li diu: «Senyor, qui és?» Jesús li respon: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré». Llavors Jesús sucà el pa i el donà a Judes, el fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrera el pa, Satanàs entrà dintre d’ell. Jesús li diu: «Fes més de pressa això que estàs fent». Ningú dels qui eren a taula no entengueren perquè Jesús li deia això. Com que Judes guardava la caixa dels diners, alguns pensaven que Jesús volia dir que comprés tot el que calia per a la festa, o que donés alguna cosa als pobres. Ell es menjà aquell tros de pa i sortí de seguida. Era de nit.
Quan Judes va ser fora, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat. Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Em buscareu, però ara us dic també a vosaltres allò que vaig dir als jueus: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir”». Simó Pere li diu: «Senyor, on aneu?» Jesús li respon: «Per ara, tu no pots seguir-me allà on jo vaig. M’hi seguiràs més tard». Li diu Simó Pere: «Senyor, per què no us puc seguir ara mateix? Estic disposat a donar la vida per vós». Jesús li respon: «Tu vols donar la vida per mi? T’ho dic amb tota veritat: Quan el gall cantarà, m’hauràs negat tres vegades».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpia o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Joan 12, 1-11

L’Evangeli i el comentari de dilluns 14 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan.

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell, era Llàtzer. Llavors Maria prengué una lliura de perfum preuadíssim de nard autèntic, ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els cabells, i la casa s’omplí de l’olor d’aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: «Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i ho donaven als pobres?» Això ho digué, no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre; ell guardava la caixa i prenia els diners que hi tiraven. Jesús li digué: «Deixeu-la estar. Si de cas, que el guardi per al dia que m’hauran d’amortallar. Sempre teniu pobres amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu».
Molta gent dels jueus van saber que Jesús era allà, i van anar-hi. No hi anaven només per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Llavors els grans sacerdots es proposaren de matar també Llàtzer, perquè molts, pel fet de Llàtzer, els abandonaven a ells i creien en Jesús.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpia o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com

Àudio: Sant Joan 11, 45-56

L’Evangeli i el comentari de dissabte 12 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan.

Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en Ell. Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet. Llavors els grans sacerdots i els fariseus van reunir el Sanedrí i es preguntaven: «Què podem fer? Aquest home fa molts senyals prodigiosos. Si el deixem continuar, tothom creurà en Ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble». Però un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: «Vosaltres no enteneu res. ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble? Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per a reunir els fills de Déu dispersos. Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien.

Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles. Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres: «Què us sembla? No vindrà pas a la festa!». Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 10, 31-42

L’Evangeli i el comentari de divendres 11 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar Jesús. Ell els digué: «M’heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’aquestes obres em voleu apedregar?» Els jueus li respongueren: «No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per les teves blasfèmies, perquè tu, que ets un home, et fas Déu». Jesús els digué: «No heu vist que en la vostra Llei hi ha escrites aquestes paraules: “Jo declaro que vosaltres sou déus”? I no podem pas negar el valor de l’Escriptura. Per tant, si Déu ha dit: “vosaltres sou déus” a aquells a qui adreçava les seves paraules, a mi, que el Pare ha consagrat i ha enviat al món, per què m’acuseu de blasfem quan declaro que soc Fill de Déu? Si el que jo faig no és obra del meu Pare, no em cregueu, però si ho és, i a mi no em voleu creure, creieu el que diuen les obres; així us adonareu que el Pare està en mi i jo en el Pare».
En sentir això, intentaren detenir-lo, però se’ls escapà de les mans. Després se’n tornà a l’altra banda del Jordà, on Joan havia començat a batejar, i s’hi quedà. Molts l’anaren a trobar i deien: «Joan no va fer cap miracle, però tot el que va dir d’ell era veritat». I molts d’aquell indret van creure en Jesús.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 8,51-59

L’Evangeli i el comentari de dijous 10 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Us dic amb tota veritat que els qui guarden les paraules que jo he dit no tastaran mai la mort». Els jueus li digueren: «Ara veiem ben clar que estàs endimoniat: Abraham va morir, i els profetes també, i tu dius que els qui guarden les paraules que tu has dit no tastaran mai la mort. Que ets més gran tu que el nostre pare Abraham? Ell va morir, i tots els profetes també van morir. Per qui et tens?» Jesús respongué: «Si fos jo mateix, que em glorifico, la meva glòria no valdria res, però és el meu Pare, que em glorifica. Vosaltres dieu que és el vostre Déu, però no el coneixeu. Jo sí que el conec, i si digués que no el conec, mentiria, com mentiu vosaltres. La veritat és que el conec i guardo les seves paraules. Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant de veure el meu dia, i quan el veié, se’n va alegrar». Els jueus li digueren: «Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc des d’abans que nasqués Abraham». Ells recolliren pedres per tirar-les-hi, però Jesús s’amagà i sortí del temple.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 8, 31-42

L’Evangeli i el comentari de dimecres 9 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als jueus que havien cregut en ell: «Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures». Ells li respongueren: «Som descendents d’Abraham; no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que no som lliures?» Jesús els contestà: «Us ho dic amb tota veritat: Tothom qui peca és esclau del pecat i els esclaus no es queden a la casa per sempre; els fills sí que s’hi queden per sempre. Per això, si el Fill us treu de l’esclavatge, sereu lliures de debò. Ja sé que sou descendents d’Abraham, però voldríeu matar-me perquè no suporteu el que jo us dic. Jo us parlo d’allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que el vostre pare us diu».
Ells insistiren: «El nostre pare és Abraham». Els diu Jesús: «Si fóssiu fills d’Abraham, faríeu el que ell feia. Però ara resulta que em voldríeu matar, a mi que us he dit la veritat tal com l’he sentida de Déu. Això Abraham no ho va fer. No, vosaltres imiteu les obres del vostre pare». Li responen: «Nosaltres no som pas fills bords. No tenim més pare que Déu». Jesús els diu: «Si Déu fos el vostre pare, m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc de Déu; no he vingut pas pel meu compte, sinó que ell m’ha enviat».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 8, 21-30

L’Evangeli i el comentari d’avui dimarts 8 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Jo me’n vaig. Vosaltres em buscareu en va, i morireu amb totes les vostres culpes. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir». Els jueus comentaven entre ells: «Per què diu que nosaltres no podem anar on ell va? Que s’ha proposat de matar-se?» Jesús els deia: «Vosaltres sou d’aquí baix, jo soc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no soc d’aquest món. Us he dit que morireu amb totes les vostres culpes perquè si no creieu que jo soc, no us en podreu pas alliberar».
Ells li preguntaven: «Qui ets tu?» Jesús els respongué: «Justament us ho estic dient. Tinc molt a dir i a condemnar de vosaltres; penseu que el qui m’envia diu sempre la veritat i jo, en aquest món, no dic sinó allò que li he sentit dir». Ells no entengueren que es referia al Pare. I els digué: «Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que jo soc i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m’ha ensenyat. El qui m’envia és amb mi; no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li és plaent». En sentir això, molts van creure en ell.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 8,12-20

L’Evangeli i el comentari de dilluns 07 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús parlà als fariseus i els deia: «Jo soc la llum del món; el qui em segueix no camina a les fosques, sinó que té la llum de la vida». Els fariseus li digueren: «Tu ets testimoni de tu mateix: la teva declaració no té cap valor». Jesús els respongué: «Encara que jo sigui testimoni de mi mateix, la meva declaració té valor, perquè sé d’on vinc i on vaig. Vosaltres judiqueu amb criteris humans; jo no judico ningú, i si judiqués, el meu judici seria vàlid, perquè no soc sol, sinó jo i el qui m’ha enviat, i la declaració de dos testimonis és vàlida, tal com diu la vostra llei. Jo soc testimoni de mi mateix, però també n’és testimoni el Pare, que m’ha enviat». Ells li preguntaren: «Qui és el teu pare?» Jesús els contestà: «Ni em coneixeu a mi, ni coneixeu el meu Pare. Si m’haguéssiu conegut a mi, també hauríeu conegut el meu Pare».
Jesús pronuncià aquestes paraules tot ensenyant en el temple, a la sala del tresor, i ningú no l’agafà perquè encara no havia arribat la seva hora.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 8, 1-11

L’Evangeli i el comentari d’avui diumenge 6 d’abril del 2017.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?». Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 7, 40-53

L’Evangeli i el comentari d’avui dissabte 5 d’abril del 2025

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, alguns de la gent que havien sentit parlar Jesús deien: «Realment és el profeta que esperàvem». D’altres deien: «És el Messies». Però uns altres responien: «El Messies, ha de venir de Galilea? No diu l’Escriptura que “serà descendent de David i vindrà del poble de Bet-Lèhem, d’on era David”?» I no estaven d’acord entre ells. Alguns volien agafar-lo, però no van gosar.
Els guardes tornaren als grans sacerdots i als fariseus que els havien enviat, i aquests els van dir: «Per què no l’heu portat?» Ells els respongueren: «Ningú no ha parlat mai així». Els fariseus replicaren: «Vosaltres també us heu deixat enganyar? Qui de les nostres autoritats o dels fariseus hi ha cregut? Només hi creu aquesta gentussa condemnada d’ignorants de la Llei». Un del sanedrí, Nicodem, aquell que al principi havia anat a trobar Jesús, preguntà: «La Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat i sense saber què fa?» Ells li respongueren: «Tu també ets galileu? Estudia l’Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta». I cadascú se n’anà a casa seva.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 7,1-2.10.14.25-30

L’Evangeli i el comentari d’avui divendres 04 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús no es movia de Galilea. No volia anar a Judea, perquè els jueus el volien matar. S’acostava la festa jueva dels Tabernacles. Quan els germans de Jesús hagueren pujat a Jerusalem per assistir a la festa, ell també hi pujà, però d’incògnit, no públicament.
A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. Alguns de Jerusalem deien: «No és el que volien matar, aquest? Com és que parla públicament i ningú no li diu res? És que l’han reconegut com a Messies les nostres autoritats? Però quan vindrà el Messies, ningú no sabrà d’on és; d’aquest, en canvi, sí que ho sabem». Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, cridà: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d’on soc, encara que, de fet, no he vingut per mi mateix. Aquell que m’ha enviat mereix tota la confiança, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell i és ell qui m’ha enviat». En sentir això, volien agafar-lo, però ningú no va gosar, perquè encara no havia arribat la seva hora.


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 5, 31-47

L’Evangeli i el comentari d’avui dijous 03 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Si donava testimoni de mi mateix jo tot sol, el meu testimoni no tindria valor. Un altre en dona testimoni, i jo sé que el testimoni que dona és veritat. Quan van enviar missatgers per interrogar Joan, la seva resposta va ser un testimoni a favor de la veritat. No és que jo em fonamenti en el testimoniatge dels homes; només ho dic perquè us voldria salvar. Joan era una flama encesa que il·luminava tot al voltant, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un moment per la seva claror. Però jo tinc a favor meu un altre testimoni de més valor que Joan: són les obres que el Pare m’ha donat i que vol que jo dugui a terme. Això que jo faig, sí que demostra que el Pare m’ha enviat. A més, el Pare que m’ha enviat n’ha volgut donar testimoni ell mateix. Vosaltres no heu sentit mai la seva veu, ni li heu vist la cara, ni teniu dintre vostre la seva paraula, perquè no voleu creure en aquell que ell envià.
Vosaltres examineu les Escriptures, perquè penseu que per les Escriptures tindreu la vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu venir a mi, tot i que en mi trobaríeu la vida que espereu. Jo no tinc en compte l’aprovació dels homes. Però us conec ben bé i sé que no teniu dintre vostre l’amor de Déu. Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em rebeu; en canvi, rebreu qualsevol que vingui en nom propi. Com podeu creure, vosaltres que us avaleu mútuament, però no busqueu l’aprovació que només Déu pot donar? No cregueu que seré jo qui us acusarà davant el Pare. Qui us acusa és el mateix Moisès, en qui teniu posada l’esperança. Si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, perquè els seus escrits parlen de mi. Però si no creieu ni els escrits de Moisès, com creureu el que jo us dic?»


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.

Àudio: Sant Joan 5, 17-30

L’Evangeli i el comentari d’avui dimecres 02 d’abril del 2025.

Escoltar l’àudio:


 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als jueus: «El meu Pare no ha deixat mai de treballar, i jo també treballo». Els jueus, més que mai, volien matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs festiu, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia igual a Déu.
Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: El Fill no pot fer res que no ho vegi al seu Pare; allò que el Pare fa, ho fa igualment el Fill, perquè el Pare l’estima i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que les que heu vist fins ara, i en quedareu meravellats; perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dona la vida, també el Fill dona la vida als qui vol. I el Pare no s’ha reservat ni tan sols el judici, sinó que l’ha confiat tot al Fill, perquè vol que tothom honori el Fill amb el mateix honor que donem al Pare. Qui no vol honorar el Fill, no vol honorar el Pare que l’ha enviat. Us ho dic amb tota veritat: Els qui escolten el que jo dic i creuen en aquell que m’ha enviat tenen la vida eterna; no es presentaran al judici per ser-hi condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. Amb tota veritat us dic que ve l’hora, més ben dit, ja ha arribat, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i tots els qui l’hauran sentida viuran. Perquè el Pare, que és font de tota vida, ha fet que el Fill també ho sigui. I també, com a Fill de l’home, li ha donat poder de judicar. No us estranyeu d’això que us dic: Ve l’hora que tots els qui són en els sepulcres sentiran la veu del Fill de Déu i, si han obrat bé, en sortiran per ressuscitar a la vida, però si han obrat malament, per ressuscitar condemnats. Jo no puc fer res pel meu compte; judico escoltant el Pare, i les sentències que jo dono són justes, perquè no vull fer la meva pròpia voluntat, sinó la d’aquell que m’ha enviat».


Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons.