L’Evangeli i el comentari de diumenge 19 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Escoltar el vídeo:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
L’Evangeli i el comentari de divendres 17 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me’n vaig a pescar». Els altres li responen: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.
Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca, i pescareu». Ho feren així, i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.
Quan baixaren a terra, veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
L’Evangeli i el comentari de dimarts de Pasqua 14 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Maria es quedà al sepulcre, a fora, plorant. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dintre el sepulcre, i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts l’un al capçal i l’altre als peus d’on havia estat posat el cos de Jesús.
Ells li diuen: «Dona, per què plores?» Ella els respon: «S’han endut el meu Senyor, i no sé on l’han posat». Així que acabava de dir aquestes paraules, es gira i veu Jesús dret allà, però no el reconegué. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon: «Senyor, si te l’has emportat tu, digue’m on l’has deixat, i me l’enduré». Li diu Jesús: «Maria!» Ella es gira i li diu en hebreu: «Rabuni!», és a dir, «Mestre!» Jesús li diu: «Corre, deixa’m. Encara no he pujat al Pare, però ves a trobar els meus germans i digue’ls: Pujo al meu Pare, que és també el vostre Pare, al meu Déu, que és també el vostre Déu». Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anuncià que havia vist el Senyor i que li havia dit això.
L’Evangeli i el comentari de diumenge de Pasqua 12 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
L’Evangeli i el comentari de divendres Sant 10 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Escoltar el vídeo:
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan
Agafaren Jesús i l’encadenaren
C. En aquell temps, Jesús sortí amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia bé aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Per això Judes prengué un destacament de soldats romans i alguns homes de la guàrdia del temple, que li havien proporcionat els grans sacerdots i els fariseus, i se n’hi anà. Venien amb llanternes i torxes i tots armats. Jesús, que sabia prou tot el que li venia al damunt, s’avançà i els preguntà: + «Qui busqueu?» C. Li respongueren: S. «Jesús de Natzaret». C. Els diu: + «Jo soc». C. També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. Així que Jesús els digué: «Jo soc», retrocediren i caigueren per terra. Jesús tornà a preguntar-los: + «Qui busqueu?» C. Li digueren: S. «Jesús de Natzaret». C. Ell els respongué: + «Ja us he dit que jo soc. Però si és a mi que busqueu, deixeu que aquests se’n vagin lliurement». C. S’havia de complir el que havia dit Jesús: «No n’he perdut ni un dels que vós m’heu donat».
Simó Pere es tragué una espasa que portava, atacà el criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Aquell criat es deia Malcus. Jesús digué a Pere: + «Guarda’t l’espasa a la beina. No he de beure el calze que el Pare m’ha donat?»
Dugueren Jesús a la casa d’Anàs
C. Llavors el destacament de soldats, amb el tribú que el comandava i amb la guàrdia dels jueus, agafaren Jesús, l’encadenaren i el dugueren a la casa d’Anàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Més val que un sol home mori pel poble». Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, entrà amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot, mentre Pere es quedava fora, a l’entrada. Per això l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, sortí a fora, parlà amb la criada que guardava la porta i feu entrar Pere. La criada digué llavors a Pere: S. «Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home?» C. Ell li diu: S. «No, no ho soc pas». C. Com que feia fred, els criats i la guàrdia del temple havien encès un caliu de brasa i s’estaven allà drets, escalfant-se. Pere també s’escalfava amb ells. Mentrestant el gran sacerdot interrogà Jesús sobre els seus deixebles i sobre la doctrina que ensenyava. Jesús li contestà: + «Jo he parlat a tot el món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues o en el temple, on es reuneixen tots els jueus, i no he parlat mai d’amagat. Per què em pregunteu a mi? Interrogueu els qui m’han escoltat; ells saben quines coses he dit». C. Així que Jesús hagué dit això, un dels guardes que tenia al costat li donà una bufetada i l’escridassà dient-li: S. «És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?» C. Jesús li respongué: + «Si he parlat malament, digues en què; però si he parlat com cal, per què em pegues?»
Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell?
No, no ho soc
C. Llavors Anàs l’envià encadenat a Caifàs, el gran sacerdot. Mentrestant Simó s’estava dret escalfant-se. Li digueren: S. «Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell?» C. Ell ho negà: S. «No, no ho soc». C. Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, insistí: S. «Però si jo t’he vist a l’hort amb ell». C. Pere tornà a negar-ho, i en aquell moment el gall cantà.
La meva reialesa no és cosa d’aquest món
C. Llavors dugueren Jesús des del palau de Caifàs al pretori. Era la matinada. Ells no entraren a l’edifici pagà del pretori, perquè, si es contaminaven, aquell vespre no haurien pogut menjar l’anyell pasqual. Per això sortí Pilat a trobar-los fora del pretori i els preguntà: S. «Quina acusació porteu contra aquest home?» C. Ells li contestaren: S. «Si aquest home no fes res de mal, ja no l’entregaríem». C. Pilat els digué: S. «Emporteu-vos-el i judiqueu-lo vosaltres mateixos d’acord amb la vostra Llei». C. Els jueus li respongueren: S. «Nosaltres no estem autoritzats per a executar ningú». C. S’havia de complir el que havia dit Jesús, indicant com havia de morir. Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, feu cridar Jesús i li digué: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Jesús contestà: + «Surt de vós, això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?» C. Respongué Pilat: S. «Jo, no soc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots, els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet». C. Jesús respongué: + «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí». C. Pilat li digué: S. «Per tant, vols dir que ets rei». C. Jesús contestà: + «Teniu raó: jo soc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu». C. Li diu Pilat: S. «I la veritat, què és?» C. I després de fer aquesta pregunta, Pilat se n’anà altra vegada a fora, a trobar els jueus per dir-los: S. «Jo no li trobo res per poder-lo inculpar. Però ja que és costum d’indultar-vos algú en ocasió de la Pasqua, si voleu, us indultaré el rei dels jueus». C. Ells tornaren a cridar: S. «Aquest no: volem Bar-Abàs». C. Bar-Abàs era un bandoler.
Salve, rei dels jueus
C. Llavors Pilat feu assotar Jesús. Els soldats li posaren al front una corona d’espines que havien teixit i el cobriren amb un mantell de porpra, anaven passant davant d’ell i li deien: S. «Salve, rei dels jueus». C. I li donaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué: S. «Ara us el trauré a fora i veureu que no li trobo res per poder-lo inculpar». C. Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: S. «Aquí teniu l’home». C. Quan els grans sacerdots i la guàrdia del temple el veieren, cridaren: S. «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo». C. Pilat els diu: S. «Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres: jo no li trobo res per poder-lo inculpar». C. Els jueus li contestaren: S. «Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei mereix pena de mort, perquè s’ha volgut fer Fill de Déu». C. Quan Pilat sentí això agafà encara més por. Se’n tornà dins el pretori i digué a Jesús: S. «D’on ets tu?» C. Però Jesús no li tornà contesta. Li diu Pilat: S. «A mi no em parles? No saps que tinc autoritat per deixar-te lliure o per crucificar-te?» C. Jesús respongué: + «No tindríeu cap mena d’autoritat sobre mi si no us l’haguessin concedida de més amunt. Per això el qui m’ha entregat a les vostres mans és més culpable».
Fora, fora, crucifiqueu-lo
C. A partir d’aquell moment, Pilat intentà de deixar-lo lliure. Però els jueus cridaren: S. «Si deixeu lliure aquest home és que no aneu a favor del Cèsar, perquè tothom qui vol fer-se rei va en contra del Cèsar». C. Quan Pilat sentí aquestes paraules feu sortir a fora Jesús, l’assegué en una estrada al lloc conegut amb el nom d’Empedrat, en hebreu Gabata. Era el divendres, vigília de la Pasqua, cap al migdia. Llavors diu als jueus: S. «Aquí teniu el vostre rei». C. Ells cridaren: S. «Fora, fora, crucifiqueu-lo». C. Pilat els diu: S. «Jo haig de crucificar el vostre rei?» C. Els grans sacerdots respongueren: S. «No tenim cap rei fora del Cèsar». C. Llavors Pilat els l’entregà per a crucificar-lo.
El crucificaren i amb ell en crucificaren dos més
C. Prengueren Jesús, i sortí, portant-se ell mateix la creu, cap a l’indret conegut amb el nom de lloc de la Calavera, en hebreu Gólgota. Allà el crucificaren. Juntament amb ell en crucificaren dos més, posats a banda i banda amb Jesús al mig. Pilat feu escriure un rètol i el feu posar a la creu. Duia escrit: «Jesús, el Natzarè, el rei dels jueus». Molts dels jueus el llegiren, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia vora mateix de la ciutat, i el rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Els grans sacerdots digueren a Pilat: S. «No hi poseu: “El rei dels jueus”, sinó: “Aquest deia que era el rei dels jueus”». C. Pilat contestà: S. «Això que he escrit, ja està escrit».
Es reparteixen entre ells els meus vestits
C. Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, recolliren el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat. Quedava la túnica, que era sense costura, teixida d’una peça de dalt a baix. I es digueren entre ells: S. «No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca». C. S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: «Es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba». I els soldats ho feren així.
Aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare
C. Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare: + «Dona, aquí tens el teu fill». C. Després digué al deixeble: + «Aquí tens la teva mare». C. I d’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva.
Tot s’ha complert
C. Després d’això, Jesús, conscient que ja s’havia realitzat tot el que calia, perquè s’acabés de complir el que anunciava l’Escriptura digué: + «Tinc set». C. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Llavors cobriren la punta d’un manat d’hisop amb una esponja xopa de vinagre i la hi acostaren als llavis. Jesús, després de prendre el vinagre, digué: + «Tot s’ha complert». C. Llavors inclinà el cap i lliurà l’esperit.
Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa.
A l’instant en sortí sang i aigua
C. Era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedessin a les creus durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això demanaren a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i s’adonaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l’instant en sortí sang i aigua. En dona testimoni el qui ho veié. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu. Efectivament: tot això succeí perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: «No li han de trencar cap os». I un altre lloc de l’Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».
Amortallaren el cos de Jesús amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques
C. Després d’això, Josep d’Arimatea, que era dels seguidors de Jesús, però d’amagat per por dels jueus, demanà a Pilat l’autorització per endur-se’n el cos. Pilat ho permeté. Josep hi anà i tragué el cos de la creu. També hi anà Nicodem, aquell que temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà unes cent lliures d’espècies, barreja de mirra i àloes. Tots dos prengueren el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques, com és costum entre els jueus d’enterrar els difunts. En un hort vora l’indret on havien crucificat Jesús, hi havia un sepulcre nou, on encara no havia estat enterrat ningú. Com que el sepulcre era a prop, van posar-hi Jesús, ja que al capvespre del divendres començava el repòs entre els jueus.
L’Evangeli i el comentari de dijous Sant 09 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Escoltar el vídeo:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat el seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura. Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, vós voleu rentar-me els peus a mi?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus». Jesús li contestà: «Si no et rento, tu no ets dels meus». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em renteu només els peus: renteu-me també les mans i el cap». Jesús li respon: «Qui s’ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots». Jesús sabia qui l’havia de trair; per això deia que no tots estaven nets.
Després de rentar-los els peus, quan s’hagué posat el mantell i assegut a taula, els digué: «Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet».
L’Evangeli i el comentari de dimarts Sant 07 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, mentre Jesús era a taula amb els seus deixebles, es contorbà i afirmà: «Us dic amb tota veritat que un de vosaltres em trairà». Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no es podien imaginar de qui ho deia. Un dels deixebles, aquell que Jesús estimava, era reclinat vora la falda de Jesús. Simó Pere, doncs, li fa senyes perquè li demani de qui parla. Ell es tomba bonament sobre el pit de Jesús i li diu: «Senyor, qui és?» Jesús li respon: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré». Llavors Jesús sucà el pa i el donà a Judes, el fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrera el pa, Satanàs entrà dintre d’ell. Jesús li diu: «Fes més de pressa això que estàs fent». Ningú dels qui eren a taula no entengueren perquè Jesús li deia això. Com que Judes guardava la caixa dels diners, alguns pensaven que Jesús volia dir que comprés tot el que calia per a la festa, o que donés alguna cosa als pobres. Ell es menjà aquell tros de pa i sortí de seguida. Era de nit.
Quan Judes va ser fora, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat. Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Em buscareu, però ara us dic també a vosaltres allò que vaig dir als jueus: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir”». Simó Pere li diu: «Senyor, on aneu?» Jesús li respon: «Per ara, tu no pots seguir-me allà on jo vaig. M’hi seguiràs més tard». Li diu Simó Pere: «Senyor, per què no us puc seguir ara mateix? Estic disposat a donar la vida per vós». Jesús li respon: «Tu vols donar la vida per mi? T’ho dic amb tota veritat: Quan el gall cantarà, m’hauràs negat tres vegades».
L’Evangeli i el comentari de dilluns Sant 06 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Bet-Hània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell, era Llàtzer. Llavors Maria prengué una lliura de perfum preuadíssim de nard autèntic, ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els cabells, i la casa s’omplí de l’olor d’aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: «Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i ho donaven als pobres?» Això ho digué, no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre; ell guardava la caixa i prenia els diners que hi tiraven. Jesús li digué: «Deixeu-la estar. Si de cas, que el guardi per al dia que m’hauran d’amortallar. Sempre teniu pobres amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu».
Molta gent dels jueus van saber que Jesús era allà, i van anar-hi. No hi anaven només per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Llavors els grans sacerdots es proposaren de matar també Llàtzer, perquè molts, pel fet de Llàtzer, els abandonaven a ells i creien en Jesús.
L’Evangeli i el comentari de dissabte 04 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús cregueren en ell. Però alguns anaren a contar als fariseus el que Jesús havia fet. Els grans sacerdots i els fariseus convocaren el consell del sanedrí i preguntaven: «Què podríem fer? Aquest home fa massa miracles. Si el deixem estar, tothom creurà en ell, i vindran els romans a destruir el lloc sant i tot el nostre poble». Un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: «No hi enteneu res, vosaltres. No se us acut que val més que mori un sol home per tots, abans que no desaparegui tot el nostre poble!» Això Caifàs no ho deia pel seu compte: com que aquell any era gran sacerdot, profetitzava que Jesús havia de morir pel poble. De fet, Jesús havia de morir pel seu poble i també per aplegar tots junts els fills de Déu dispersos. Per això aquell dia acordaren que el matarien.
Des d’aleshores Jesús ja no es deixava veure públicament a Jerusalem; se n’anà a una regió vora el desert, al poble d’Efraïm, i s’hi estava amb els seus deixebles. S’acostava la Pasqua dels jueus, i molts del país pujaven a Jerusalem ja abans de la Pasqua, per poder-la celebrar en l’estat de puresa que la Llei exigia. Miraven si Jesús havia vingut i, tot conversant en el recinte del temple, es preguntaven entre ells: «Què us en sembla? Oi que no vindrà a la festa?»
L’Evangeli i el comentari de divendres 03 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar Jesús. Ell els digué: «M’heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’aquestes obres em voleu apedregar?» Els jueus li respongueren: «No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per les teves blasfèmies, perquè tu, que ets un home, et fas Déu». Jesús els digué: «No heu vist que en la vostra Llei hi ha escrites aquestes paraules: “Jo declaro que vosaltres sou déus”? I no podem pas negar el valor de l’Escriptura. Per tant, si Déu ha dit: “vosaltres sou déus” a aquells a qui adreçava les seves paraules, a mi, que el Pare ha consagrat i ha enviat al món, per què m’acuseu de blasfem quan declaro que soc Fill de Déu? Si el que jo faig no és obra del meu Pare, no em cregueu, però si ho és, i a mi no em voleu creure, creieu el que diuen les obres; així us adonareu que el Pare està en mi i jo en el Pare».
En sentir això, intentaren detenir-lo, però se’ls escapà de les mans. Després se’n tornà a l’altra banda del Jordà, on Joan havia començat a batejar, i s’hi quedà. Molts l’anaren a trobar i deien: «Joan no va fer cap miracle, però tot el que va dir d’ell era veritat». I molts d’aquell indret van creure en Jesús.
L’Evangeli i el comentari de dijous 02 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Us dic amb tota veritat que els qui guarden les paraules que jo he dit no tastaran mai la mort». Els jueus li digueren: «Ara veiem ben clar que estàs endimoniat: Abraham va morir, i els profetes també, i tu dius que els qui guarden les paraules que tu has dit no tastaran mai la mort. Que ets més gran tu que el nostre pare Abraham? Ell va morir, i tots els profetes també van morir. Per qui et tens?» Jesús respongué: «Si fos jo mateix, que em glorifico, la meva glòria no valdria res, però és el meu Pare, que em glorifica. Vosaltres dieu que és el vostre Déu, però no el coneixeu. Jo sí que el conec, i si digués que no el conec, mentiria, com mentiu vosaltres. La veritat és que el conec i guardo les seves paraules. Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant de veure el meu dia, i quan el veié, se’n va alegrar». Els jueus li digueren: «Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc des d’abans que nasqués Abraham». Ells recolliren pedres per tirar-les-hi, però Jesús s’amagà i sortí del temple.
L’Evangeli i el comentari de dimecres 01 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als jueus que havien cregut en ell: «Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures». Ells li respongueren: «Som descendents d’Abraham; no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que no som lliures?» Jesús els contestà: «Us ho dic amb tota veritat: Tothom qui peca és esclau del pecat i els esclaus no es queden a la casa per sempre; els fills sí que s’hi queden per sempre. Per això, si el Fill us treu de l’esclavatge, sereu lliures de debò. Ja sé que sou descendents d’Abraham, però voldríeu matar-me perquè no suporteu el que jo us dic. Jo us parlo d’allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que el vostre pare us diu».
Ells insistiren: «El nostre pare és Abraham». Els diu Jesús: «Si fóssiu fills d’Abraham, faríeu el que ell feia. Però ara resulta que em voldríeu matar, a mi que us he dit la veritat tal com l’he sentida de Déu. Això Abraham no ho va fer. No, vosaltres imiteu les obres del vostre pare». Li responen: «Nosaltres no som pas fills bords. No tenim més pare que Déu». Jesús els diu: «Si Déu fos el vostre pare, m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc de Déu; no he vingut pas pel meu compte, sinó que ell m’ha enviat».
L’Evangeli i el comentari de dimarts 31 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Jo me’n vaig. Vosaltres em buscareu en va, i morireu amb totes les vostres culpes. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir». Els jueus comentaven entre ells: «Per què diu que nosaltres no podem anar on ell va? Que s’ha proposat de matar-se?» Jesús els deia: «Vosaltres sou d’aquí baix, jo soc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no soc d’aquest món. Us he dit que morireu amb totes les vostres culpes perquè si no creieu que jo soc, no us en podreu pas alliberar».
Ells li preguntaven: «Qui ets tu?» Jesús els respongué: «Justament us ho estic dient. Tinc molt a dir i a condemnar de vosaltres; penseu que el qui m’envia diu sempre la veritat i jo, en aquest món, no dic sinó allò que li he sentit dir». Ells no entengueren que es referia al Pare. I els digué: «Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que jo soc i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m’ha ensenyat. El qui m’envia és amb mi; no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li és plaent». En sentir això, molts van creure en ell.
L’Evangeli i el comentari de dilluns 30 de març del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn i ell, assegut, els ensenyava.
Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?» Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint en la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrera l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?» Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més».
Rector de les parròquies de Calella, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar (Maresme). Membre del Moviment dels Focolars i president de la Fundació Veu.
Utilitzem galetes de navegador a fi d’assegurar la millor experiència a l’usuari d’aquesta pàgina web. Si continueu utilitzant-la, entenem que hi esteu d’acord.
