L’Evangeli i el comentari de divendres 01 de maig del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa viuran per sempre». Això ho digué Jesús ensenyant a la sinagoga de Cafar-Naüm.
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
L’Evangeli i el comentari de dijous 30 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui venen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après venen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo soc el pa que dona la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
L’Evangeli i el comentari de dimarts 28 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, la gent digué a Jesús: «Quin senyal prodigiós ens doneu perquè nosaltres us creguem? Què podeu fer? Els nostres pares, estant en el desert, menjaren el mannà, tal com diu l’Escriptura: “Els donà l’aliment del seu blat celestial”». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: El pa que us va donar Moisès no era de debò el pa del cel, però el meu Pare sí que us dona l’autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món». Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre pa d’aquest». Els diu Jesús: «Jo soc el pa que dona la vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
L’Evangeli i el comentari de divendres 24 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?» Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascun». Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?»
Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s’hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet, digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé». Ho recolliren i, de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi, n’ompliren dotze coves. Quan la gent s’adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el Profeta que havia de venir al món». Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.
L’Evangeli i el comentari de dijous 23 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dona fruit en mi, el Pare la talla, i la que dona fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo soc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».
L’Evangeli i el comentari de dimecres 22 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els condemna perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la fosca que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum no desemmascari les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu.
L’Evangeli i el comentari de dimarts 21 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Heu de néixer de nou. El buf del vent va allà on ell vol; en sents la remor, però no saps ni d’on ve ni on va. Una cosa semblant passa amb el qui neix del buf de l’Esperit». Li diu Nicodem: «Com pot ser tot això?» Li diu Jesús: «Tu, mestre famós d’Israel, no ho saps? Et dic amb tota veritat que parlem de coses que sabem i afirmem allò que hem vist, però vosaltres no admeteu el nostre testimoni. Si no em creieu quan us parlo de coses de la terra, com podreu creure’m quan us parlaré de les del cel? Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell que n’ha baixat, el Fill de l’home. I així com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna».
L’Evangeli i el comentari de dilluns 20 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Hi havia un fariseu que es deia Nicodem, un dels principals dels jueus. Aquest home anà de nit a trobar Jesús i li digué: «Rabí, sabem que sou un mestre enviat per Déu, perquè els miracles que vós feu no els podria fer ningú si no tingués Déu amb ell». Jesús li respongué: «Et dic amb tota veritat que ningú no podrà veure el Regne de Déu sense haver nascut de dalt». Li diu Nicodem: «Com pot néixer un home que ja és vell? Ha de tornar a entrar a les entranyes de la mare per poder néixer?» Jesús li respon: «Et dic amb tota veritat que ningú no podrà entrar al Regne de Déu sense haver nascut de l’aigua i de l’Esperit. D’homes de carn, no en neixen més que homes. L’esperit ha de néixer de l’Esperit. No t’estranyis si et dic que heu de néixer de nou. El buf del vent va allà on ell vol; en sents la remor, però no saps ni d’on ve ni on va. Una cosa semblant passa amb el qui neix del buf de l’Esperit».
L’Evangeli i el comentari de diumenge 19 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Escoltar el vídeo:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
L’Evangeli i el comentari de divendres 17 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me’n vaig a pescar». Els altres li responen: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.
Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca, i pescareu». Ho feren així, i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.
Quan baixaren a terra, veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
L’Evangeli i el comentari de dimarts de Pasqua 14 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Maria es quedà al sepulcre, a fora, plorant. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dintre el sepulcre, i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts l’un al capçal i l’altre als peus d’on havia estat posat el cos de Jesús.
Ells li diuen: «Dona, per què plores?» Ella els respon: «S’han endut el meu Senyor, i no sé on l’han posat». Així que acabava de dir aquestes paraules, es gira i veu Jesús dret allà, però no el reconegué. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon: «Senyor, si te l’has emportat tu, digue’m on l’has deixat, i me l’enduré». Li diu Jesús: «Maria!» Ella es gira i li diu en hebreu: «Rabuni!», és a dir, «Mestre!» Jesús li diu: «Corre, deixa’m. Encara no he pujat al Pare, però ves a trobar els meus germans i digue’ls: Pujo al meu Pare, que és també el vostre Pare, al meu Déu, que és també el vostre Déu». Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anuncià que havia vist el Senyor i que li havia dit això.
L’Evangeli i el comentari de diumenge de Pasqua 12 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
L’Evangeli i el comentari de divendres Sant 10 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Escoltar el vídeo:
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan
Agafaren Jesús i l’encadenaren
C. En aquell temps, Jesús sortí amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia bé aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Per això Judes prengué un destacament de soldats romans i alguns homes de la guàrdia del temple, que li havien proporcionat els grans sacerdots i els fariseus, i se n’hi anà. Venien amb llanternes i torxes i tots armats. Jesús, que sabia prou tot el que li venia al damunt, s’avançà i els preguntà: + «Qui busqueu?» C. Li respongueren: S. «Jesús de Natzaret». C. Els diu: + «Jo soc». C. També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. Així que Jesús els digué: «Jo soc», retrocediren i caigueren per terra. Jesús tornà a preguntar-los: + «Qui busqueu?» C. Li digueren: S. «Jesús de Natzaret». C. Ell els respongué: + «Ja us he dit que jo soc. Però si és a mi que busqueu, deixeu que aquests se’n vagin lliurement». C. S’havia de complir el que havia dit Jesús: «No n’he perdut ni un dels que vós m’heu donat».
Simó Pere es tragué una espasa que portava, atacà el criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Aquell criat es deia Malcus. Jesús digué a Pere: + «Guarda’t l’espasa a la beina. No he de beure el calze que el Pare m’ha donat?»
Dugueren Jesús a la casa d’Anàs
C. Llavors el destacament de soldats, amb el tribú que el comandava i amb la guàrdia dels jueus, agafaren Jesús, l’encadenaren i el dugueren a la casa d’Anàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Més val que un sol home mori pel poble». Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, entrà amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot, mentre Pere es quedava fora, a l’entrada. Per això l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, sortí a fora, parlà amb la criada que guardava la porta i feu entrar Pere. La criada digué llavors a Pere: S. «Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home?» C. Ell li diu: S. «No, no ho soc pas». C. Com que feia fred, els criats i la guàrdia del temple havien encès un caliu de brasa i s’estaven allà drets, escalfant-se. Pere també s’escalfava amb ells. Mentrestant el gran sacerdot interrogà Jesús sobre els seus deixebles i sobre la doctrina que ensenyava. Jesús li contestà: + «Jo he parlat a tot el món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues o en el temple, on es reuneixen tots els jueus, i no he parlat mai d’amagat. Per què em pregunteu a mi? Interrogueu els qui m’han escoltat; ells saben quines coses he dit». C. Així que Jesús hagué dit això, un dels guardes que tenia al costat li donà una bufetada i l’escridassà dient-li: S. «És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?» C. Jesús li respongué: + «Si he parlat malament, digues en què; però si he parlat com cal, per què em pegues?»
Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell?
No, no ho soc
C. Llavors Anàs l’envià encadenat a Caifàs, el gran sacerdot. Mentrestant Simó s’estava dret escalfant-se. Li digueren: S. «Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell?» C. Ell ho negà: S. «No, no ho soc». C. Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, insistí: S. «Però si jo t’he vist a l’hort amb ell». C. Pere tornà a negar-ho, i en aquell moment el gall cantà.
La meva reialesa no és cosa d’aquest món
C. Llavors dugueren Jesús des del palau de Caifàs al pretori. Era la matinada. Ells no entraren a l’edifici pagà del pretori, perquè, si es contaminaven, aquell vespre no haurien pogut menjar l’anyell pasqual. Per això sortí Pilat a trobar-los fora del pretori i els preguntà: S. «Quina acusació porteu contra aquest home?» C. Ells li contestaren: S. «Si aquest home no fes res de mal, ja no l’entregaríem». C. Pilat els digué: S. «Emporteu-vos-el i judiqueu-lo vosaltres mateixos d’acord amb la vostra Llei». C. Els jueus li respongueren: S. «Nosaltres no estem autoritzats per a executar ningú». C. S’havia de complir el que havia dit Jesús, indicant com havia de morir. Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, feu cridar Jesús i li digué: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Jesús contestà: + «Surt de vós, això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?» C. Respongué Pilat: S. «Jo, no soc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots, els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet». C. Jesús respongué: + «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí». C. Pilat li digué: S. «Per tant, vols dir que ets rei». C. Jesús contestà: + «Teniu raó: jo soc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu». C. Li diu Pilat: S. «I la veritat, què és?» C. I després de fer aquesta pregunta, Pilat se n’anà altra vegada a fora, a trobar els jueus per dir-los: S. «Jo no li trobo res per poder-lo inculpar. Però ja que és costum d’indultar-vos algú en ocasió de la Pasqua, si voleu, us indultaré el rei dels jueus». C. Ells tornaren a cridar: S. «Aquest no: volem Bar-Abàs». C. Bar-Abàs era un bandoler.
Salve, rei dels jueus
C. Llavors Pilat feu assotar Jesús. Els soldats li posaren al front una corona d’espines que havien teixit i el cobriren amb un mantell de porpra, anaven passant davant d’ell i li deien: S. «Salve, rei dels jueus». C. I li donaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué: S. «Ara us el trauré a fora i veureu que no li trobo res per poder-lo inculpar». C. Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: S. «Aquí teniu l’home». C. Quan els grans sacerdots i la guàrdia del temple el veieren, cridaren: S. «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo». C. Pilat els diu: S. «Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres: jo no li trobo res per poder-lo inculpar». C. Els jueus li contestaren: S. «Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei mereix pena de mort, perquè s’ha volgut fer Fill de Déu». C. Quan Pilat sentí això agafà encara més por. Se’n tornà dins el pretori i digué a Jesús: S. «D’on ets tu?» C. Però Jesús no li tornà contesta. Li diu Pilat: S. «A mi no em parles? No saps que tinc autoritat per deixar-te lliure o per crucificar-te?» C. Jesús respongué: + «No tindríeu cap mena d’autoritat sobre mi si no us l’haguessin concedida de més amunt. Per això el qui m’ha entregat a les vostres mans és més culpable».
Fora, fora, crucifiqueu-lo
C. A partir d’aquell moment, Pilat intentà de deixar-lo lliure. Però els jueus cridaren: S. «Si deixeu lliure aquest home és que no aneu a favor del Cèsar, perquè tothom qui vol fer-se rei va en contra del Cèsar». C. Quan Pilat sentí aquestes paraules feu sortir a fora Jesús, l’assegué en una estrada al lloc conegut amb el nom d’Empedrat, en hebreu Gabata. Era el divendres, vigília de la Pasqua, cap al migdia. Llavors diu als jueus: S. «Aquí teniu el vostre rei». C. Ells cridaren: S. «Fora, fora, crucifiqueu-lo». C. Pilat els diu: S. «Jo haig de crucificar el vostre rei?» C. Els grans sacerdots respongueren: S. «No tenim cap rei fora del Cèsar». C. Llavors Pilat els l’entregà per a crucificar-lo.
El crucificaren i amb ell en crucificaren dos més
C. Prengueren Jesús, i sortí, portant-se ell mateix la creu, cap a l’indret conegut amb el nom de lloc de la Calavera, en hebreu Gólgota. Allà el crucificaren. Juntament amb ell en crucificaren dos més, posats a banda i banda amb Jesús al mig. Pilat feu escriure un rètol i el feu posar a la creu. Duia escrit: «Jesús, el Natzarè, el rei dels jueus». Molts dels jueus el llegiren, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia vora mateix de la ciutat, i el rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Els grans sacerdots digueren a Pilat: S. «No hi poseu: “El rei dels jueus”, sinó: “Aquest deia que era el rei dels jueus”». C. Pilat contestà: S. «Això que he escrit, ja està escrit».
Es reparteixen entre ells els meus vestits
C. Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, recolliren el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat. Quedava la túnica, que era sense costura, teixida d’una peça de dalt a baix. I es digueren entre ells: S. «No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca». C. S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: «Es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba». I els soldats ho feren així.
Aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare
C. Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare: + «Dona, aquí tens el teu fill». C. Després digué al deixeble: + «Aquí tens la teva mare». C. I d’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva.
Tot s’ha complert
C. Després d’això, Jesús, conscient que ja s’havia realitzat tot el que calia, perquè s’acabés de complir el que anunciava l’Escriptura digué: + «Tinc set». C. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Llavors cobriren la punta d’un manat d’hisop amb una esponja xopa de vinagre i la hi acostaren als llavis. Jesús, després de prendre el vinagre, digué: + «Tot s’ha complert». C. Llavors inclinà el cap i lliurà l’esperit.
Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa.
A l’instant en sortí sang i aigua
C. Era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedessin a les creus durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això demanaren a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i s’adonaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l’instant en sortí sang i aigua. En dona testimoni el qui ho veié. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu. Efectivament: tot això succeí perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: «No li han de trencar cap os». I un altre lloc de l’Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».
Amortallaren el cos de Jesús amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques
C. Després d’això, Josep d’Arimatea, que era dels seguidors de Jesús, però d’amagat per por dels jueus, demanà a Pilat l’autorització per endur-se’n el cos. Pilat ho permeté. Josep hi anà i tragué el cos de la creu. També hi anà Nicodem, aquell que temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà unes cent lliures d’espècies, barreja de mirra i àloes. Tots dos prengueren el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques, com és costum entre els jueus d’enterrar els difunts. En un hort vora l’indret on havien crucificat Jesús, hi havia un sepulcre nou, on encara no havia estat enterrat ningú. Com que el sepulcre era a prop, van posar-hi Jesús, ja que al capvespre del divendres començava el repòs entre els jueus.
L’Evangeli i el comentari de dijous Sant 09 d’abril del 2020. Escoltar l’àudio:
Escoltar el vídeo:
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat el seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura. Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, vós voleu rentar-me els peus a mi?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus». Jesús li contestà: «Si no et rento, tu no ets dels meus». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em renteu només els peus: renteu-me també les mans i el cap». Jesús li respon: «Qui s’ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots». Jesús sabia qui l’havia de trair; per això deia que no tots estaven nets.
Després de rentar-los els peus, quan s’hagué posat el mantell i assegut a taula, els digué: «Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet».
Rector de les parròquies de Calella, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar (Maresme). Membre del Moviment dels Focolars i president de la Fundació Veu.
Utilitzem galetes de navegador a fi d’assegurar la millor experiència a l’usuari d’aquesta pàgina web. Si continueu utilitzant-la, entenem que hi esteu d’acord.
