L’Evangeli i el comentari de dissabte 19 de setembre del 2020.
Escoltar l’àudio:
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, es reuní entorn de Jesús una gran gentada que venia de totes les poblacions. Ell els digué amb una paràbola: «El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part caigué arran del camí, i la van trepitjar els qui passaven o se la van menjar els ocells. Una altra part caigué a la roca, però quan començava a créixer s’assecà, perquè no hi havia saó. Una altra part caigué enmig dels cards, els cards van créixer al mateix temps i acabaren per ofegar-la. Una part, finalment, caigué a la terra bona, i quan hagué crescut arribà a donar el cent per u». Acabat de dir això, cridà: «Qui tingui orelles que ho senti».
Els seus deixebles li preguntaren què volia dir aquella paràbola. Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del seu Regne, però als altres els ho he de dir en paràboles perquè, tot i veure-hi, no vegin, tot i sentir-hi, no entenguin. La paràbola vol dir això: La llavor és la paraula de Déu. La que ha estat sembrada arran del camí vol dir aquells que han escoltat, però després ve el diable i s’enduu la paraula sembrada en el seu cor, perquè no es converteixin a la fe i no se salvin. La llavor sembrada a la roca vol dir aquells que, quan senten la paraula, la reben amb alegria, però no arrela; creuen només per un moment i a l’hora de la prova es fan enrere. La llavor que cau enmig dels cards vol dir aquells que han escoltat, però, quan se’n van, les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els ofeguen, i no arriben a donar fruit madur. Finalment, la llavor que cau a la terra bona vol dir aquells que reben la paraula i la retenen amb un cor bo i ben disposat, i, sofrint amb constància, arriben a donar fruit».
Les fotografies utilitzades són d’autoria pròpies o sota Llicència Creative Commons, per exemple: www.cathopic.com
