Deixem enrere esperançats
les boires enganyoses
i sortim junts encoratjats
pel mateix objectiu compartit.
Les bardisses no ens aturen
si tenim el nord ben clar
perquè el camí l’anem obrint
amb les nostres passes.
El món batega silent
sota l’esguard en cerca
i el cor es fa pregària
quan el cos s’enlaira.
I si no arribem al cim
això no ens amoïna:
l’important haurà estat
haver albirat l’horitzó.
Cinto Busquet
Beuda, 9 de novembre 2015
