Tots els col·lectius anònims els podem percebre inconscientment com una amenaça per a la nostra seguretat i els nostres interessos. Tots els grups humans, quan els reconeixem a través de persones concretes que hem conegut i tractat, esdevenen familiars, i la seva problemàtica ens interpel·la i ens exigeix una presa de posició possiblement empàtica i enraonada.
En algunes poblacions de Catalunya que acullen menors estrangers no acompanyats (MENA), des d’alguns sectors s’han suscitat, més o menys obertament, autèntiques campanyes amb la finalitat de demonitzar el conjunt d’aquests adolescents arribats al nostre país en condicions més que precàries. Al Maresme, hem viscut diversos episodis desagradables en aquest sentit; i és per això que a Calella hem posat de bon grat locals parroquials a disposició dels programes d’inserció que s’estan realitzant per a la seixantena d’adolescents magrebins i subsaharians que s’allotgen actualment a la nostra ciutat.
Recentment, vaig tenir l’oportunitat de parlar cordialment amb un bon grup d’ells. El meu primer objectiu era el de fer-los sentir benvinguts, conscient que darrere cadascun d’ells hi ha una història turmentada d’incerteses i de diverses menes de pobresa. Certament, entre ells n’hi haurà algun que alguna barrabassada haurà fet, no gaire diferent del que dissortadament joves d’altres col·lectius també fan; però davant meu vaig trobar sobretot éssers humans de setze i disset anys que escoltaven atentament les meves reflexions sobre les grans potencialitats que tenim tots a la seva edat i amb els qui vaig poder dialogar respectuosament.
Sens dubte, no cal afavorir la immigració de menors, i el millor seria, tant per a ells com per als adults que es veuen obligats a fer-ho, que al seu país d’origen tinguessin recursos suficients per a sortir-se’n dignament sense veure’s forçats a emigrar; però un cop són aquí entre nosaltres, no els hem de veure en bloc com una anomalia a destruir, sinó que els hem de mirar un per un com a persones desafavorides que, precisament perquè són menors, tenim el deure d’ajudar i d’acompanyar perquè puguin obrir-se camí i donar el millor d’ells mateixos d’ara endavant.
Cinto Busquet